Resultats de la cerca

Fill d’ Enric Casassas i Simó La seva obra mostra influències molt heterogènies de la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc És autor dels reculls  La bragueta encallada 1972, La cosa aquella 1982, la reedició del qual li valgué el premi Crítica Serra d’Or de poesia 1992, Tots a casa, al carrer 1992, No hi érem 1993, premi Crítica de poesia catalana 1994, Començament de començaments 1994, Desfà els grumolls 1994, Calç 1996, premi Carles Riba 1995, Els nous cent consells del consell de cent 1996, D’equivocar-se així 1997, premi Ausiàs Marc de Gandia 1996, Uh 1997…

Estudià filologia catalana i hispànica a la Universitat de Barcelona Inicià la seva trajectòria poètica amb Paradís de cendra 1982 i l’ha continuada amb El soldat rosa 1983, premi Vicent Andrés Estellés, i Larari 1986, premi Crítica Serra d’Or Es tracta d’una poesia de transparències emotives, que a vegades es presenta com un aplec de notes disperses o un dietari La poesia de Prat és d’una gran delicadesa i subtilesa que palesa una profunda influència de la poesia oriental clàssica

Vida Fill del notari Salvador Dalí i Cusí, amb el qual tingué una relació difícil que influí en la seva trajectòria posterior, ell mateix atribuí la seva personalitat singular a l’existència d’un germà mort tres anys abans del seu naixement a qui els pares havien posat el seu mateix nom Estudià a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres i a l’Escola de Belles Arts de Madrid, on ingressà el 1922 i d’on fou expulsat el 1923 i el 1926 Freqüentà la Residencia de Estudiantes, on s’integrà en el grup que seria conegut més tard com Generació del 27 i entrà en contacte amb el futurisme…

Fill d’un tractant de gra i bestiar, estudià un quant temps amb els jesuïtes de Perpinyà, on es familiaritzà, d’amagat, amb la filosofia illustrada i la posterior a la Revolució Francesa La seva actuació política assolí inicialment una gran notorietat a Barcelona, on passà a residir el 1840 i esdevingué un dels capdavanters de l’incipient republicanisme Hi fundà una organització secreta, la Societat Patriòtica, i començà a difondre un ideari republicà a través d’una Hoja Volante , ben aviat transformada en El Republicano 1842 Antiesparterista , fou elegit alcalde de Figueres el…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, fou professor de filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-79 i professor convidat de la New York University 1983 Proper a l’esquerra alternativa i anticapitalista, dirigí la revista El Viejo Topo entre el 1979 i el 1982 Posteriorment ocupà diferents càrrecs de responsabilitat en l’administració cultural de la ciutat de Barcelona i fins el 1997 fou assessor de l’alcalde Pasqual Maragall És autor, entre altres treballs, dels assaigs Mites i raons de la modernitat 1984, L’esquerra i la qüestió nacional i altres…

És autor dels assaigs Grandeses i misèries dels premis literaris 1991, Un tramvia anomenat text El plaer en l’aprenentatge de l’escriptura 1998, i De Robinson Crusoe a Peter Pan Un cànon de literatura juvenil 2006, una selecció dels vint-i-vuit millors títols del gènere També de les narracions breus Cercles d’infinites combinacions 1990, premi Ciutat de Palma, En companyia de l’altre 1999, premi Documenta 1998, narracions que giren entorn del tema del doble, i El poeta i altres contes 2005, premi Mercè Rodoreda 2004 Reuní una selecció dels seus contes en Exorcismes Antologia personal 2018 El…

Mestra d’ensenyament secundari, ha destacat en el camp de la literatura infantil i juvenil amb obres com Un armariet, un cofre i un diari 1981, premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil, 1982, En Gilbert i les línies premi Folch i Torres, 1983, Els ulls del drac 1988, premi nacional de literatura infantil i juvenil, 1991, Les ulleres màgiques 1992, Bèsties petites 1993, El mar i el desig premi Joaquim Ruyra, 1993, La pluja del sud 1996, Si la lluna parlés 1997, El mestre de dibuix 1998, Les ulleres màgiques 1998 i Història d’un arbre 1998

Llicenciada en ciències de la informació, treballa com a redactora de programes de ràdio i collabora a la premsa Avui , Punt Diari , Presència , etc Després de guanyar el premi Recull per la narració Semblava de vidre 1984, ha publicat els volums de narracions Arriben els ocells de nit 1985, Ramblejar 1992, i les novelles El centre exacte de la nit 1992, El son dels volcans 1999, L’arbre de Judes 2001, Mira’m als ulls 2004, premi Fiter i Rossell, 39+1 2005, 39+1+1 Enamorar-se és fàcil, si saps com 2007, Petons de diumenge 2008, premi Prudenci Bertrana, Una família fora de sèrie 2010, Un…

Fou clergue menor del convent de Sant Sebastià de Barcelona i gaudí de molta fama com a predicador Publicà alguns sermons com Sermón del Divino Redentor 1767 i una Oración fúnebre en las exequias de Carlos III 1789 Com a poeta, la seva abundosa producció Dècimes a Figueres , Epitafi a un escolà , entre d’altres, en català i castellà, resta majoritàriament inèdita També és autor d’un pronòstic humorístic, El Sarrabal de la ciudad de Barcelona para el año 1792 1820, i d’una comèdia de sants, Lo clarí de Aquitània i martell de l’heretgia, sant Hilari Deixà manuscrit un dietari en…

Filla d’ Enric Casassas , es llicencià en dret i exercí durant set anys d’advocada a Figueres, després dels quals deixà la professió per dedicar-se a la traducció literària, del francès i l’italià al català, principalment Entre d’altres ha traduït obres d’Honoré de Balzac, Philippe Claudel, Amin Maalouf, Saint-Exupéry, Joseph Kessel, Italino Calvino, Irène Némirovsky, Marcel Proust, Claudio Magris, Goliarda Sapienza, Helga Scheider, Giani Stuparich, Tahar Ben Jelloun, Andrea Camilleri, Alessandro Baricco i Daniel Pennac El 2009 obtingué el premi Mots Passants de la Universitat…