Resultats de la cerca

Nom de ploma de Jean-Joseph Serra i Torres Fill d’emigrats polítics, visqué la seva infantesa a Alger i anà a Eivissa d’adolescent De formació autodidàctica, ha editat nombrosos reculls i ha desplegat una incansable activitat cultural a l’illa Ha fundat la revista Itaca , ha publicat l’antologia Poetes d’Eivissa 1978 i una sèrie de quaderns i obres de tipus cultural Com a poeta ha passat del lirisme més intimista a la poesia de caràcter patriòtic o a la reflexió amarga i existencial És autor de Memòria trencada 1978, Illa 1979, Lleure i crepuscle de noces 1980,  Tria de poemes 1987, Mester d’…

Tercer marquès de Campofranco Amic de Bonaventura ↑ Serra , mantingué correspondència, entre d’altres, amb Gregori Maians Regidor perpetu de Palma 1764, el 1779 ingressà a la Societat d’Amics del País Té publicats els poemes en francès L’éloquence des Baléares restaurée Palma 1847 i Sur l’entreprise d’Alger Palma 1838 el poema en castellà Rasgo métrico o invocación Palma 1753, i, en llatí, el poema Parnassidos Palma 1773, 1868 i una heroida en estil ovidià titulada Linceus Procne Palma 1868

Fou un divulgador del teatre valencià per tota la geografia valenciana i per Barcelona, Mallorca, Alger i Portugal Escriví nombroses peces de caràcter popular, entre les quals cal destacar Tal és Qualis com Camalis 1872, L’avarícia romp el sac 1874, estrenada primer en castellà, Quatre còmics d’ocasió 1874, El sant de l’agüelo 1882, Si no vols caldo, tres tasses 1881, El tio Canyaules 1909 i Tisoretes 1917, i algunes sarsueles en castellà Fou actor i catedràtic de declamació del Conservatori de València, on escriví el llibre didàctic Soliloquios y dicelias 1913

Exercí bàsicament com a periodista Començà escrivint poesia i, als anys vint, publicà narracions a “El Cuento del Diumenge” i a “Nostra Novella”, entre les quals sobresurten Fang en les ànimes 1930, de ressò didàctic, i El miracle de la rosa marcida 1931, amb imitació de components romàntics S’incorporà a Lo Rat Penat i participà en els Jocs Florals de l’entitat Treballà en la redacció d’“El Mercantil Valenciano”, on també feu de crític teatral Estrenà trenta-dues obres de teatre entre comèdies, sainets i sarsueles A partir del 1938 dirigí “La Correspondencia de Valencia”, “Adelante”, òrgan…

En acabar els estudis a l’École des Chartes de París, el 1874, entrà a la Bibliothèque Nationale i hi catalogà manuscrits Més endavant ensenyà literatures estrangeres a Alger i al Collège de France Des del 1885 fou secretari tresorer de l’École des Chartes fins el 1907 Fou també director adjunt i director d’estudis de l’École Practique des Hautes Études Molt influent entre els hispanistes francesos, publicà un gran nombre de treballs sobre llengua i literatura catalana i castellana, i mantingué relació epistolar i personal, entre altres filòlegs i erudits, amb Manuel Milà i…

Estudià filologia francesa, filologia castellana i català Professor de català al liceu Clos-Banet a Perpinyà, formà part del collectiu literari Emili Xatard, que ha publicat els relats aplegats a Perpinyhard 1995 Collaborador del diari El Punt i de la revista El Temps , entre altres mitjans de comunicació, és autor de novelles situades en el context de diversos episodis històrics de la França del segle XX revolta del 1907, Primera i Segona Guerra Mundial, guerres d’Indoxina i d’Algèria, etc, en les quals apareixen de manera recurrent la identitat catalana, així com els propis orígens el seu…

Critica la intolerància intercultural i, específicament, religiosa L’acció transcorre el 1630 en un vaixell de corsaris algerians, que porta presoners cristians, període sobre el qual es conserven notes històriques de Guimerà per a l’obra El cabdill pirata,  Saïd , ordena a la cristiana Blanca que el curi En explicar-li, aleshores, la seva vida, ella s’entendreix No obstant això, en voler complaure el seu pare, Carles, Blanca intenta apunyalar-lo Saïd para el cop i li ofereix deixar-se matar, però ella es desmaia L’enamorament d’ambdós va creixent, si bé les tensions entre cristians i…