Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Santiago Vendrell i Fontanillas
Literatura catalana
Dramaturg.
En collaboració amb Josep C Tàpies assolí alguns èxits teatrals amb obres de caràcter popular El port de les boires 1954, Una història qualsevol 1954, El gran egoista 1955, Passaport per a l’eternitat 1957 i Melodia eterna 1960 També publicà La família Reniu estiueja 1961
Carles Delhom i de Mena
Literatura catalana
Poeta.
Fill de l’actriu Carlota de Mena Treballà com a actor en la majoria de teatres de Barcelona i en les companyies d’Enric Borràs, Margarida Xirgu i Josep Santpere, entre d’altres, on assolí una gran popularitat Conreà, també, la poesia Participà en diversos Jocs Florals, i fou premiat el 1908 en un certamen de Buenos Aires pel poema patriòtic Enyorament
Lluís Graner i Arrufí
Literatura catalana
Pintor i empresari teatral.
Assolí un cert prestigi internacional com a pintor Obrí la Sala Mercè, projectada per Antoni Gaudí, a la Rambla barcelonina Hi programà visions musicals i projeccions parlades entre el 1904 i el 1908, en què es combinaven diverses arts Del 1905 al 1907, s’encarregà també de la gestió del Teatre Principal, on els Espectacles i Audicions Graner oferiren representacions teatrals i concerts Arruïnat, marxà als Estats Units i retornà a Barcelona el 1927
Antoni Vicens i Santandreu
Literatura catalana
Glosador.
Fou conegut com l’ Amo Toni de son Garbeta Antoni M Alcover, amb qui tenia afinitats ideològiques, el relacionà amb cercles cultes el 1897 guanyà un accèssit a la viola als Jocs Florals de Barcelona i el 1904 el presentà personalment a Barcelona, on assolí una certa popularitat A més, Alcover inclogué gloses seves en el recull Vetlada de glosadors a les fires de Manacor 1897 i a “La Ignorància” 1883, i li publicà el volum Glosades 1907
Ramon Corbella i Llobet
Literatura catalana
Historiador.
Estudià al seminari de Vic el 1865 i, posteriorment 1872, s’allistà a l’exèrcit carlista, en què assolí el grau de comandant El 1876 s’exilià a Cuba i retornà a Vic el 1879 el 1881 fou ordenat de sacerdot Intervingué en la fundació del Museu Episcopal de Vic i publicà diversos treballs El rector de Vallfogona i els seus escrits 1889, Història de Vallfogona 1898 i L’aljama dels jueus de Vic 1909, entre d’altres
Pau Alcover i Guitart
Literatura catalana
Poeta i traductor en llengua castellana.
Estudià dret a les universitats de Barcelona, Osca i Cervera, on es doctorà el 1828 Publicà una Teoría del hexámetro i escrits jurídics i botànics Com a poeta líric assolí una certa celebritat a Cervera, on li publicaren un Himno 1828 patriòtic Antoni ↑ Elias i de Molins li edità alguns poemes, però resten inèdits La Colonia i Méjico rendida , èpics, i la tragèdia Viriato, o La Lusitania recobrando su libertad Traduí en vers, entre altres autors, Gessner i Milton
Maria Jaén Calero
Literatura catalana
Novel·lista i guionista.
Llicenciada en filologia catalana, publicà les novelles eròtiques Amorrada al piló , que assolí un gran ressò 1986, amb versió cinematogràfica de T Verdaguer, sota el títol de L’escot i Sauna 1987, duta al cinema per A Martín, a més de No siguis cruel 1997, Dones enamorades 1998 i La promesa 1999 També ha escrit la narració breu La teva noia 1992 i els guions de ràdio Pollastre al forn i La vida rosa , i els televisius, entre d’altres, El cor robat , Sitges , Laberint d’ombres i El cor de la ciutat
Lluís de Val
Literatura catalana
Novel·lista.
Assolí una gran fama com a autor de novelles per episodis Publicà, en castellà, mésde dues-centes novelles de fulletó, algunes de les quals foren molt reeditades, com La luz 1891, Sola en el mundo , o El manuscrito de una huérfana 1896, Virgen y madre , La hija de la nieve , i Los ángeles del arroyo , amb vint-i-dues edicions, entre moltes d’altres Intentà una narrativa més culta i acurada amb Alma y materia Aves sin nido i Claro de luna En català publicà les novelles curtes Histerisme 1914 i Bebè 1930 També publicà alguna obra de teatre en castellà
Miquel Figuerola i Aldrofeu
Literatura catalana
Comediògraf, poeta i prosista.
Collaborà a “La Tramuntana” 1881 i fou el propietari de “La Honorata” 1885-86 Pertanyé al Centre Català i estigué estretament vinculat a la Llibreria Espanyola d’Innocenci López, que li edità la major part de la seva obra Assolí una notable popularitat amb nombroses obres de caràcter còmic i satíric, sainets sobretot entre d’altres, L’home dels nassos , 1891, amb més de deu edicions, comèdies de costums com Servei de plata , premiada als Jocs Florals del Primer Diumenge de Maig, el 1888 i sarsueles en català i castellà També publicà els aplecs de versos Palpitacions 1885 i Allò 1887, i, en…
Llucieta Canyà i Martí
Literatura catalana
Assagista, poeta i comediògrafa.
Vinculada a la Lli-ga Regionalista, s’ocupà de les seccions dedicades a la dona de La Veu de Catalunya i El Correo Catalán Fou coneguda sobretot per l’assaig L’etern femení 1933, obra de divulgació que, dins dels supòsits del feminisme catòlic i de la concepció tradicional de la dona, pretenia assessorar les noies en els temes relacionats amb el matrimoni i la maternitat En la mateixa línia publicà posteriorment L’etern masculí 1957, que assolí, com l’obra anterior, un gran èxit de públic També edità els llibres de poesia Mare 1929 i Caixa de núvia 1933, i escriví comèdies d’inspiració…