Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Antoni de Bastero i Lledó
Filosofia
Història
Lingüística i sociolingüística
Dret canònic
Dret civil
Filòleg, doctor en filosofia i en drets civil i canònic.
Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…
, ,
Josep Miret i Soler
Ràdio i televisió
Literatura catalana
Locutor de ràdio i escriptor.
El 1926 abandonà la carrera teatral per ingressar, com un dels primers locutors dels Països Catalans, a Ràdio Barcelona, on foren cèlebres les seves interpretacions teatrals radiofòniques Terra baixa, El místic , etc Autor d’obres teatrals, com L’agència comercial estrenada al CADCI de Barcelona, el 1934, Les sabates de Lídia 1934, El vell flautista 1950 i altres
,
Lluís Martí i Alegre
Literatura catalana
Ràdio i televisió
Escriptor.
Presidí diverses entitats culturals i econòmiques valencianes Per al teatre escriví, abans i després del 1936, nombroses obres còmiques La miss Kakau , La plaça redona , Els farols , Jo no sóc jo , El boticari de Beniarrau , Voler als fills , El veïnat , entre d’altres La peça El fava de Ramonet , en collaboració amb Ismael Serneguet, li serví per a realitzar el primer film sonor en català rodat al País Valencià 1933 Fou autor del poema simfònic La Verge per l’horta Durant la postguerra dugué a terme un popular programa radiofònic, de caràcter benèfic, en català
,
Jaume Picas i Guiu
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Periodisme
Teatre
Cinematografia
Ràdio i televisió
Escriptor i promotor cultural.
Vida Cosí germà de l’actriu Emília Guiu , s’educà a l’Institut-Escola de la Generalitat i començà estudis de practicant a la Facultat de Medicina Començà els estudis de lletres, però s’incorporà a l’exèrcit republicà Al final de la guerra civil s’exilià a França, on estudià història de l’art i geografia humana a la Universitat de Montpeller Retornà a Barcelona i es llicencià en dret 1941 i s’involucrà fermament en la resistència cultural catalana, collaborant en diverses entitats Fou un dels fundadors de l’Esbart Verdaguer i participà en la Comissió Abat Oliba També treballà per…
, ,
Francesc de Paula Barceló i Fortuny
Literatura catalana
Teatre
Ràdio i televisió
Escriptor.
Conegut amb el nom de ploma de Xesc Barceló , signà alguns textos amb el pseudònim Max Bob Collaborador en diversos muntatges teatrals, publicà, com a poeta, Horitzons de pedra 1969, premi Ciutat de Manacor Com a dramaturg, és autor de les obres El duc Meu-Meu 1978, estrenada el 1977, premi Ciutat de Granollers de teatre 1971 i Entraré de nit 1980, premi Ciutat de Sabadell de teatre 1972 També conreà la narració amb La sabata de l’emperador Orfran 1974 i Bang o la bona estrella 1982, i amb les novelles El paratge de l’aranya 1973, L’illa de Saturn 1991, amb Eduard Cortés Lletget, Casa…
,
Jesús Massip i Fonollosa
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Dret civil
Arxiver, historiador i poeta.
Vida Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, dirigí l’Arxiu Històric i el Museu de Tortosa 1960-92, i del 1983 al 1991, l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Tortosa, d’on fou també professor d’història de l’art 1971-91 Del 1974 al 1983 fou professor d’història de l’art i d’història del dret de la Delegació de la Universitat a Distància de Tortosa UNED En 1960-80 fou delegat del patrimoni historicoartístic de Tortosa Amb Gerard Vergés, fundà la revista literària Gèminis 1952-62, i fou membre del consell de redacció de la revista Llengua i Dret 1983 En el camp de la…
,