Resultats de la cerca

Anà a Barcelona 1899 amb la seva família, on cursà estudis universitaris i hi conegué  Josep Carner , amb el qual prengué part en el nucli del que fou l’embrió del Noucentisme, especialment en la revista  Catalunya , en què collaborà entre el 1903 i el 1905, afavorint la comunicació entre les literatures catalana i mallorquina Fou també cofundador de la  Institució Catalana d’Història Natural  1899 El 1900 començà la carrera de ciències, però el curs següent es passà a la Facultat de Medicina Abans de completar els estudis anà a Bolonya, on el 1908 es llicencià en medicina i cirurgia…

Graduat a Lió l’any 1931, feu carrera de metge militar i arribà a general S’especialitzà en radiologia i fou cap de servei de l’hospital Robert Picqué de Bordeus fins el 1956, any en què passà al ministeri de la Defensa Nacional a París Aprofundí els estudis en el camp de la medicina nuclear, fou director del centre d’investigació dels serveis sanitaris de l’exèrcit 1961 i responsable de les mesures de protecció humana enfront de les radiacions en les proves nuclears franceses Conreà la poesia catalana i publicà, amb el pseudònim Joan la Cella , un recull de poemes en edició bilingüe titulat…

Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d’història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació Fundà el Museu d’Història de la Medicina 1979, que dirigí fins el 1995 Fou també vicepresident de l’European Association of Museums of History of Medical Sciences Membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, publicà monografies, estudis i biografies sobre aquesta matèria, amb una especial atenció a la medicina a Catalunya Seis testimonios de la medicina ibérica 1967, un primer volum de la Història de la…

Mercedari, fou canonge de Santa Anna a Barcelona i examinador sinodal a Girona Se secularitzà el 1822 Fou regent d’estudis del collegi de Sant Pere Nolasc de Barcelona, de l’Acadèmia Cívica i de les escoles de cecs i sord-muts 1822-23 i catedràtic de literatura i història a la Universitat de Segon Ensenyament 1822 Segons Jaume Collell, el 1802 recità una de les crides del bou per a les festes patronals de Vic Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1815, en la qual llegí diversos treballs sobre gramàtica i retòrica Amb Aribau , fundà un periòdic liberal moderat, El Eco de la…

Doctor en filologia romànica 1954, ensenyà literatura catalana i castellana, successivament a les universitats de Bonn 1954, Hamburg 1955-58, Missouri 1960-68 i Illinois-Urbana 1969-2000 En aquesta darrera universitat fou un dels organitzadors del Primer Colloqui d’Estudis Catalans a l’Amèrica del Nord 1978 Fou el màxim responsable de la fundació de la North American Catalan Society Els seus treballs sobre literatura castellana se centraren en l’estudi del pròleg com a gènere literari, l’edició de texts del segle d’or i la preceptiva dramàtica i la teoria poètica Quant al català, investigà…

Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta Exposició de Belles…

Filla de Pere Freixas i Sabater , juntament amb Carme Karr, fou una de les primeres dones que es dedicaren a la composició a Catalunya, i alguns dels seus manuals pedagògics s’han emprat fins ben avançat el segle XX Fou deixebla de Joan Baptista Pujol, Felip Pedrell i Enric Granados El 1900 publicà uns quaderns titulats Cançons catalanes , sobre textos de poetes catalans L’any 1905 guanyà un premi a la Segona Festa de la Música Catalana per un recull de cançons Cançons infantils i el 1908 rebé un guardó als Jocs Florals de Girona per una segona sèrie de Cançons infantils  La revista Feminal…

El 23 d’abril de 1348, davant els estralls provocats arreu per la pesta negra, dirigí als paers de Lleida una epístola amb el títol Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats , considerat com el primer text mèdic originalment escrit en català, en el qual ofereix una detallada explicació de la malaltia basant-se en pressupòsits de la filosofia natural i amb una forta complexitat astrològica, censurava per la manca de providències higièniques i indicava els mitjans per a preservar-se’n L’any següent, Agramunt fou una de les primeres víctimes quan la pesta assolà Lleida

S'inicià en el món del dibuix i la pintura al costat del seu pare, Albert Albert Ràfols i Cullerés A partir del 1942 cursà estudis d’arquitectura, que més tard deixà de banda per lliurar-se plenament a la pintura La influència paterna postimpressionista i el seu particular cézannisme es feren palesos en la primera exposició, l’any 1946, a les galeries Pictòria, on exposà amb el grup Els Vuit Posteriorment anà elaborant una abstracció poètica, amorfa en la seva configuració, lliure i intelligent, fruit d’una pausada gestació, prop d’ambients, temes, objectes o grafismes de la vida quotidiana…

Vida i obra Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret 1850-1902, amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A Galí Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909 Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina El 1910 hom li encarregà la direcció de l’Escola Vallparadís de Terrassa, on…