Resultats de la cerca

Vida i obra Militar de professió, participà en la Primera Guerra Mundial També estigué vinculat a l’Istituto Geografico Militare de Florència Durant la guerra d’Etiòpia 1935-36 organitzà la policia colonial i ascendí a general el 1940 A la SegonaGuerra Mundial prengué part en les campanyes de Líbia i Tunísia Des del 1945 residí a l’Alguer, on impulsà la vida cultural i les relacions amb els altres països catalans Fou fundador i president del Centre d’Estudis Algueresos Collaborà en revistes italianes i catalanes Estudià els arxius relacionats amb l’Alguer Le antiche…

Cofundador de l’Ateneu Alguerès, dirigí un seminari de missions al Brasil, on residí del 1965 al 1983 Fou autor, en collaboració amb Josep Sanna, del Catecisme alguerès 1964 En poesia publicà Les veus 1970, Aigües vives 1976, Llavors de llum 1981, Miques de mirall 1988 i Transparències 1990 Sobre l’Alguer, publicà rondalles al llibre Rondalles alguereses de P Scanu, 1985 i l’antologia Cançons i líriques religioses de l’Alguer catalana 1988-91, 3 vol, referida al període comprès entre el s XIV i el XIX El 1988 rebé la Creu de Sant Jordi

Giuseppe Piras, conegut com a Pino Piras , va ser el més popular dels cantants algueresos, el que va visitar més vegades el Principat de Catalunya i un dels pocs que han tingut accés a la producció discogràfica, amb àlbums com Pino Piras en Poema , Sàtira i Cançó Les seves cançons són sovint populistes, divertides i satíriques Vivva Sant Pere , L’embriagoni nat , La baralla , per bé que tendeixen al lirisme Calma de azul que engamja i a la reivindicació històrica icultural de l’Alguer La ginqueta El 1996 es publicà Il teatro di Pino Piras - Opere inedite i el 2007 les seves…

Vida i obra Jesuïta, ensenyà filosofia i literatura al collegi de Sàsser Suprimida la Companyia el 1773, fou prefecte del seminari de Càller Participà en la renovació literària de Sardenya de la mà dels models arcàdics italians i fomentà les acadèmies sardes Pertangué a l’Arcadia Sassaritana A més de composicions en llatí i italià, dedicà un sonet en català al nou arquebisbe d’Oristany Càller 1778, i el 1780 n’escriví un altre sobre el tema Mater dolorosa Bibliografia Manunta, F 1992 Vegeu bibliografia

Es llicencià en dret i publicà poesia, d’arrel popular Traduí al català Dant, Leopardi, Carducci i Heine, i a l’italià, poetes catalans Escriví estudis sobre el folklore i el dialecte alguerès

Canonge de la catedral de l’Alguer Autor prolífic, les seves composicions poètiques no s’han conservat, però encara pogueren ésser consultades al segle XIX La seva obra constitueix una mena de crònica en vers dels esdeveniments de l’illa i hi alternen els sonets i les formes populars de temàtica religiosa i de circumstàncies Alguna composició ha perdurat en la tradició És autor, entre altres obres, de Paràfrasi de la Salve, A la vinguda de Carles Emmanuel en Sardenya 1799 i A l’arribada a Alguer del bisbe Blanch 1806

Autor de Lo país meu i de les composicions dels discs Bella Alguer i Canta l’Alguer Barcelona 1963, algunes d’elles cantades per la seva filla Rita Cao i el Grup Coral de l’Associació Catalana d’Itàlia, del qual fou director Era germà del poeta  Àngel Cao

Doctor en química i farmàcia, exercí també com a músic Fou un dels fundadors de l’agrupació catalanista La Palmavera 1902, en la qual tingué una gran activitat com a escriptor i músic Musicà l’himne alguerès i popularitzà melodies com Desperta-te i O lluna vella dirigí les bandes musicals de l’Alguer, Sorso i Sàsser, i muntà una orquestra amb el personal de la presó de Castiadas, de la qual fou director farmacèutic 1912 Propugnà l’estudi de les normes gramaticals de la parla algueresa i de la grafia catalana és autor d’una Grammatica del dialetto moderno d’Alghero , escrita el…

Fou un pagès dotat d’una gran memòria i facilitat de versificació En quedar-se cec, a cinquanta-un anys, es dedicà a captar i a compondre versos d’inspiració popular Era conegut per Txu Terrat

Vida i obra Militar, s’establí a Barcelona cap al 1571, on feu estampar Los mil y doscientos consejos y avisos discretos sobre los siete grados y estamentos de nuestra humana vida Barcelona 1571, en vers, que conté indicacions sobre diversos oficis i professions L’obra anava acompanyada d’una extensa descripció en octaves de la batalla de Lepant, en la qual potser prengué part Publicà, a més, la novella pastoral Los diez libros de Fortuna de Amor Barcelona 1573, interessant per la descripció de l’illa de Sardenya i de la vida de l’alta societat barcelonina, que ell conegué Aquesta obra fou…