Resultats de la cerca

Vida i obra Doctor en ciències fisicoquímiques i en farmàcia, fou catedràtic de farmacèutica vegetal de la Universitat de Barcelona, director de publicacions científiques, com la “Revista Hortícola’, “El Mundo Científico” o la “Revista de Farmacia”, i autor de nombrosos treballs científics i divulgatius, com La cera de las abejas 1900 o una Química popular 1905 Collaborà assíduament a La Renaixença —sovint rere les inicials CB —, amb notícies de novetats científiques, amb traduccions de rondalles i contes, i, sobretot, amb traduccions per al fulletó de les “Novelas Catalanas y Extrangeras” i…

S’inicià professionalment com a crític musical en revistes catalanistes Visqué molts anys fora de Catalunya l’Argentina, Suïssa, Alemanya, França De jove estigué afiliat a la Unió Catalanista , i fou redactor de La Publicidad  i El Poble Català , redactor en cap de la revista Iberia , collaborador de La Tralla , El Sol ,  Quadum de Perpinyà, etc El 1909 s’installà a l’Argentina Hi formà part de les redaccions d’ El Diario i La Argentina , de Buenos Aires Novament a Europa, entre 1911 i 1912 residí a París i després passà a Londres, on visqué fins el 1917 Treballà com a…

Era membre d’una família italiana protestant establerta al Delfinat, que passà a Ginebra després de la revocació de l’edicte de Nantes Visqué a Anglaterra i a Itàlia i viatjà també per França i Alemanya Es destacà com a economista i desenvolupà en diferents publicacions una visió de la ciència econòmica que discrepava de la clàssica, tot postulant una política social a favor de les classes treballadores defensa contra la manca de feina, la malaltia i la misèria a la vellesa Influït per madame de Staël, publicà una Histoire des républiques italiennes du moyen-âge 1807-18, i,…

Estudià Filosofia i Lletres i es doctorà en filologia catalana amb una tesi sobre Guerau de Liost, poeta que ha estudiat a La poesia de Guerau de Liost natura, amor, humor 1985, i ha fet l’edició comentada de Somnis, de Guerau de Liost 1993 Actualment és professor universitari i ha exercit la docència a universitats dels EUA Ha collaborat en la Història de la literatura catalana de Riquer-Comas-Molas, ha dirigit el Nou diccionari de la literatura catalana 2000, i ha publicat, entre altres, els assaigs i estudis literaris següents  Josep Carner, llengua i literatura amb altres autors 1985,…

Catedràtic de literatura catalana a la Universitat de Barcelona, emèrit des del 2021 Entre el 1976 i el 1980 exercí de lector a la Universitat de Ratisbona Alemanya El 1974 fou un dels primers redactors de la revista Els Marges , que codirigí amb Jordi Castellanos des del 1991 fins a la mort d’aquest 2012, i que posteriorment ha dirigit en solitari Ha publicat a L’Avenç , la Revista de Catalunya ,  L’Espill i El Punt Bona part de la seva recerca l’ha centrada en l’estudi del Noucentisme, amb especial atenció a la figura d’Eugeni d’Ors, de qui ha editat diversos volums de la seva…

Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona i fou deixeble d’Eugeni d’Ors als Estudis Universitaris Catalans Aprofundí els estudis de filosofia i d’estadística a Berlín, Munic, Londres i Madrid El 1925 es llicencià en dret a Barcelona Milità a Acció Catalana Fou nomenat cap d’estadística municipal 1924, càrrec que la dictadura del general Primo de Rivera li impedí d’ocupar, i exercí de professor auxiliar a la Universitat de Barcelona La premsa li serví de mitjà per a introduir a Catalunya corrents i pensadors europeus que havia conegut en els viatges que feu com a periodista per Itàlia,…

Vida i obra Tercer marquès d’Aitona i gran d’Espanya Residí amb el seu pare a la cort, on es formà culturalment El 1623 fou designat ambaixador a la cort imperial d’Alemanya, i el 1629 fou enviat com a ambaixador extraordinari als Països Baixos, tasca que desenvolupà fins a la seva mort amb gran competència, però a desgrat, convençut que la pèrdua d’aquests territoris era inevitable Té un sonet liminar, en castellà, dedicat a Jeroni d’Herèdia pel seu llibre Guirnalda de Venus casta La seva producció historiogràfica és anterior al 1623, i en destaca l’ Expedición de los catalanes…

Llicenciat en filosofia i lletres i doctor amb una tesi sobre l’aprenentatge del català com a llengua estrangera 1982, fou catedràtic de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona Publicà alguns treballs acadèmics en publicacions especialitzades En el camp audiovisual, traduí nombrosos guions per a TV3 al llarg de la primera dècada d’existència D’ençà que el 1966 sortí a la llum La mort a Venècia i Mario i el màgic de Thomas Mann, traduí una seixantena d’obres a partir de l’alemany i l’anglès Sobresurten alguns clàssics de la literatura alemanya…

Es doctorà a la Universitat de Barcelona 1993 amb la tesi Els poetes insulars de postguerra És autora dels poemaris  Sis bronzes grisos d’alba 1986, premi Salvador Espriu 1985 i Les aus 1988, premi Ciutat de Palma 1987, i dels assaigs Blai Bonet maneres del color 1993 i Poesia insular de postguerra Quatre veus dels anys cinquanta 1998, premi Crítica Serra d’Or 1999 Ha tingut cura de Viatge a Alemanya i altres nacions d’Antoni M Alcover 1996 i d’una Antologia poètica de Blai Bonet 2002, traduïda a diversos idiomes Ha publicat articles sobre literatura contemporània en revistes…

Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i començà conreant la poesia Publicà composicions en nombroses antologies i reculls, sobretot cap a la fi dels anys seixanta Dedicat a tasques editorials, fou cofundador 1975 i director 1975-2001 de les edicions La Magrana Fou secretari i president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana El 1980 publicà el volum Per la llengua Llengua i cultura als Països Catalans 1939-1977 , on aplega la documentació més important referent a la llengua durant el franquisme Dedicat a estudiar la figura de Carles Riba  i la seva voluminosa correspondència, n…