Resultats de la cerca
Es mostren 2815 resultats
Presa de Menorca
Literatura catalana
Peça dramàtica anònima menorquina de la segona meitat del segle XVI, en què es representen escenes de la conquesta de l’illa al segle XIII.
Desenvolupament enciclopèdic La Presa o Conquista de Menorca ha estat definida com un drama bèllic, però també com un misteri èpic, ja que conté aspectes que remeten al teatre medieval religiós consta de 485 versos, repartits en dues jornades, amb el rei Alfons III com a protagonista destacat, i té un doble caràcter lúdic i didàctic Com a font més probable s’ha esmentat la Crònica menorquina inserida a les Cròniques d’Espanya de PM Carbonell S’ha conservat dins d’un compendi històric manuscrit amb diverses còpies sobre Menorca, obra probable de Francesc Mercadal, del final del segle XVII…
Un segle de vida catalana 1814-1930
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra col·lectiva dirigida per Ferran Soldevila i editada el 1961 en dos volums, i 1.598 pàgines en total, per l’editorial Alcides, l’objectiu de la qual era oferir una visió sintètica del segle XIX (i dels primers decennis del XX) que abordés «totes les facetes de la vida del nostre poble», com es deia al prefaci.
Existia una consciència que l’estudi del període era encara un greu buit historiogràfic, malgrat el llibre pioner de Jaume Vicens i Vives Industrials i polítics 1958 El comitè de redacció era format per Albert Manent, Joaquim Molas, Pere Puig Quintana i Manuel Riu, mentre que Soldevila assumí la direcció de la cinquantena de collaboradors --intellectuals i científics més representatius del moment en cada una de les diferents branques del saber i el coneixement-- que hi participaren i fou l’encarregat de redactar el fil polític de l’època fins el 1898 una feina en la qual li fou molt útil la…
,
Bac de Roda
Literatura catalana
Nom amb el qual és conegut tradicionalment Francesc Macià i Ambert, un dels dirigents militars i polítics més populars de la guerra contra Felip V de Castella, protagonista de diverses obres literàries.
La notícia de la seva execució a Vic el 1713 causà una forta impressió i tingué de seguida un gran ressò fou molt divulgada una balada, En Bac de Roda , recollida per Manuel Milà i Fontanals en el seu Romancerillo catalán 1882 el romanç narra amb punyent dramatisme la presa, el suplici i la mort del dirigent austriacista El tema fou reprès literàriament durant el romanticisme, com en el drama històric Bac de Roda de Francesc Pelai ↑ Briz 1868
Dispensació de la senyora de Moixent
Literatura catalana
Narració en vers de 146 hexasíl·labs apariats de tema circumstancial on un cavaller, que parla en primera persona, es presenta davant del Sant Pare i sol·licita dispensació per contraure matrimoni amb una seva cosina;
Desenvolupament enciclopèdic el papa hi accedeix, i el poema conté el text de l’esmentada dispensació pontifícia, atorgada a Avinyó el 5 de maig de 1371 Bibliografia Grifoll, I 1995 Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
Dell'origine, progressi e stato attuale d'ogni letteratura
Literatura catalana
Obra de Joan Andrés i Morell, publicada per primera vegada a Parma (1782-99, 7 vol.), és una història de la literatura europea, entesa com a cultura escrita, realització magna dins dels patrons enciclopèdics il·lustrats, amb una visió evolucionista de la història. Constitueix el primer intent de síntesi historicocrítica de la cultura occidental tot seguint els principis de sistematicitat, universalisme i comparatisme.
Desenvolupament enciclopèdic Divideix la matèria en dues grans branques belles lletres i ciències naturals i eclesiàstiques, cadascuna subdividida en diverses àrees concretes, que hi són analitzades diacrònicament Des d’un punt de vista historicoliterari, les principals consideracions d’Andrés són que la civilització grecollatina és el fonament de tota la cultura occidental, la continuïtat de la qual assoleix el punt àlgid al s XVI, per bé que en l’evolució històrica de la cultura europea hi ha hagut dues “restauracions”, la de l’edat mitjana, pel contacte amb la civilització…
Baltasar Portell
Literatura catalana
Poeta del qual només es coneix una composició de 323 versos que clou el conegut Procés de les olives sostingut entre Bernat Fenollar i Joan Moreno i que constitueix la part més reeixida de tota l’obra.
,
el Bord del Rei d’Aragó
Literatura catalana
Nom amb el qual és conegut un possible fill bastard de Jaume el Conqueridor o de Pere el Gran, autor de tres cobles, intercanviades amb el trobador Rostanh Berengier de Marsella, datades entre el 1291 i el 1310, d’estil molt pròxim al dels goliards.
Vida i obra Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
Homilies de Tortosa
Literatura catalana
Conjunt de vint-i-dos sermons, conservats a l’Arxiu capitular de la catedral de Tortosa, copiats en un manuscrit del principi del segle XIII, probablement per un canonge català a Sant Ruf d’Avinyó, que es refereixen a diverses festivitats associades a llegendes i tradicions populars.
Desenvolupament enciclopèdic Bibliografia Moran i Ocerinjauregui, J 1990 Vegeu bibliografia
Facet
Literatura catalana
Versió catalana anònima, de la fi del s.XIV, d’un tractat amatori llatí, d’influències ovidianes, titulat Facetus, escrit en díptics, que es divulgà —juntament amb un altre del mateix nom en hexàmetres, d’un caràcter formatiu i moralitzant— per tot Europa a partir del s. XII.
Desenvolupament enciclopèdic Té 1 743 octosíllabs apariats els primers 1 579 són una traducció, amb algunes modificacions, del text original, mentre que la darrera part, independent del Facetus llatí, presenta un marcadíssim caràcter misogin Tingué una certa popularitat fins al s XVIII Bibliografia Cantavella, R en premsa Ziino, F 1995 Vegeu bibliografia
Senyós qui credets Déu lo Payre Augats
Literatura catalana
Vers inicial pel qual és conegut un dels planys de la Mare de Déu més antics en romanç escrit a Catalunya, en occità (mitjan s.XIII), compost de dotze estrofes de cinc versos decasíl·labs, que acaben amb un refrany de dos versos de quatre i dues síl·labes, de rima diferent, i conservat en cinc manuscrits.
Desenvolupament enciclopèdic Bibliografia Aramon i Serra, R 1959 Soberanas, A-J 1962 Vegeu bibliografia