Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Pere Salom i Morera
Literatura catalana
Poeta, novel·lista i narrador.
Fill de pare mallorquí, es dedicà bàsicament al comerç Fou regidor del consistori de Terrassa entre el 1920 i el 1923 i tinent d’alcalde el 1930 S’interessà pel pintoresquisme i el món dels gitanos, que plasmà en el llibre de narracions Gitanos Llibre d’amor i de pietat 1911, proper a la influència modernista Com a poeta publicà quatre llibres de to convencional Primerenques 1903, Poesies 1918, Camí de meravelles 1920, amb pròleg de Gabriel Alomar, i Dolça llum 1924 És autor també de dues novelles Com nosaltres perdonem 1926, amb pròleg d’Ignasi Iglésias, i Tot cendra 1931 També escriví i…
Josep-Ramon Bach i Núñez
© Toni Moreno
Literatura catalana
Poeta.
Germà de l’arquitecte Jaume Bach , es dedicà professionalment al disseny industrial, i inicià l’obra poètica els anys setanta amb títols com Emilie Kraufort, alumna de primària 1972, reeditat i ampliat el 1997, De rems i hores 1974 i Diorames 1975, als quals seguiren, entre d’altres, Revenedor d’agonies 1984 i Trànsfuga de llum 1985 Amb L’ocell imperfecte 1996, premis Cavall Verd-Josep M Llompart i Crítica Serra d’Or de poesia introduí el personatge de Kosambi, de referents xinesos, perses, indis, àrabs i africans, que complementà posteriorment amb les proses de Kosambi, el narrador 2006 i…
,
Narcisa Freixas i Cruells
© Fototeca.cat
Educació
Música
Compositora i pedagoga.
Filla de Pere Freixas i Sabater , juntament amb Carme Karr, fou una de les primeres dones que es dedicaren a la composició a Catalunya, i alguns dels seus manuals pedagògics s’han emprat fins ben avançat el segle XX Fou deixebla de Joan Baptista Pujol, Felip Pedrell i Enric Granados El 1900 publicà uns quaderns titulats Cançons catalanes , sobre textos de poetes catalans L’any 1905 guanyà un premi a la Segona Festa de la Música Catalana per un recull de cançons Cançons infantils i el 1908 rebé un guardó als Jocs Florals de Girona per una segona sèrie de Cançons infantils La revista Feminal…
, ,
Joan Baptista Codina i Formosa
Literatura catalana
Filòleg.
Vida i obra Eclesiàstic, fou professor d’hebreu i de grec i prefecte d’estudis 1905-17 del Seminari de Barcelona, sobre el qual recopilà dades per a la seva història 1908 Publicà, entre altres estudis, la tesi doctoral sobre la declinació llatina 1884, el discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona sobre la profecia de Jeremies 1899 i, també a l’Acadèmia, una versió catalana medieval del Llibre dels ensenyaments de bona parleria de Brunet Llatí i fragments d’una traducció catalana del llibre dels Macabeus 1916 Contribuí al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana,…
Lluís Carreras i Mas
Literatura catalana
Assagista i periodista.
Vida i obra Exercí d’eclesiàstic i fou conseller del cardenal Francesc Vidal i Barraquer Actuà en la defensa de la cultura i en la renovació de l’espiritualitat catalanes Publicà, amb aquest objectiu innovador, una vintena de llibres, entre els quals cal destacar Eucologi 1915, amb nombroses reedicions posteriors, Setmana Santa 1923 i Cultura cristiana 1934 Collaborà en nombroses publicacions periòdiques, com “Joventut”, “El Matí”, Catalunya , “La Paraula Cristiana” i “Civiltà Cattolica” de Roma Dirigí diverses revistes de caràcter religiós com rVida Cristiana”, “Cultura Cristiana”, “Reseña…
Lluís Elias i Bracons
Literatura catalana
Comediògraf i novel·lista.
Conegut també com a dibuixant, amb collaboracions a La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , Papitu i d’altres Després d’una estada a París 1920-31, s’inicià en la literatura amb la novella Després de callar el canó 1934 Es dedicà sobretot al teatre, amb obres de caràcter volgudament cosmopolita, una mica superficials i de to lleugerament melodramàtic, amb les quals obtingué un èxit notable Madame 1932, Montparnasse 1934, La família Bartolí 1935 i Lilí vol viure 1935, entre d’altres Després de la guerra estrenà títols en castellà i reprengué el teatre català amb Hermínia, l’auca d’…
Fèlix Amat de Palou i Pont
Literatura catalana
Lexicògraf.
Vida i obra Fou professor de filosofia i arquebisbe in partibus de Palmira 1805 Doctorat a la Universitat de Gandia, fou el primer bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1816, i treballà en la confecció d’un diccionari català-castellà-llatí, els materials del qual lliurà a Joaquim Esteve, Josep Bellvitges i Antoni Joglar, que l’editaren entre el 1803 i el 1805 Publicà diverses obres de tema filosòfic, històric i teològic, en llatí i castellà, on també abordà qüestions polèmiques de política eclesiàstica amb tendència…
Fèlix Quer i Cassart
Literatura catalana
Poeta i filòleg.
Llicenciat en teologia 1887, fou catedràtic de llatí 1898 i de preceptiva literària 1913 al seminari de Barcelona Escriví manuals de gramàtica i filologia llatina i un Diccionari de la rima de la llengua catalana 1921, molt estimat en el seu temps, i obres poètiques de tema marià, compostes a imitació de Verdaguer Verger devot 1914, Flors místiques 1918, Flors de tardor 1919 i Flors i poncelles 1920
Francesc Garriga i Barata
Literatura catalana
Poeta i periodista cultural.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i especialitzat en filologia germànica Dedicat professionalment a l’ensenyament, collaborà en mitjans de comunicació, entre els quals Revista Catalunya , Riutort , Guix , L’Esquirol , les emissores de ràdio Catalunya Cultura, RAC1 i el programa de televisió Avisa’ns quan arribi el 2000 Les seves primeres obres, meticulosament elaborades — Entre el neguit i el silenci 1959, Foc nostre, somni 1960, Paraules 1962 i Paraules cap al tard 1973—, responen a un postsimbolisme melangiós i amb certs elements rupturistes de signe més…
,
Joan Vila i Casas
© Marie Christine Vila
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura
Pintor, gravador, ceramista i escriptor, conegut com Vilacasas.
El 1934 ja fou premiat pel Centre Excursionista del Vallès Fou deixeble dels pintors Joan i Màrius Vilatobà Acabada la Guerra Civil fou membre destacat del grup sabadellenc El Cenacle fins el 1941 Feu algunes exposicions de tempteig, i el 1949 anà a París, on visqué fins el 1961 Estudià a l’École du Louvre Exposà a Barcelona des del 1950, i a París el 1951 El 1954 exposà a Barcelona ceràmiques, tècnica en què els seus marcians són mostra d’una destacada originalitat Passà d’un cert fauvisme a una abstracció d’influència neoplasticista el 1953 Participà en la Tercera Biennal Hispanoamericana d…
,