Resultats de la cerca

Molt influït per l’avantguardisme francès del principi de segle, ha publicat els reculls Pleniluni 1980, premi Recull 1978, Metamorfosi del silenci 1982 i El clima de les flautes 1982 Fou guardonat en els JocsFlorals de Barcelona del 1984 amb La veu de les estàtues  i el 1986

Vida i obra Fill d’un comerciant, es llicencià en dret a Barcelona el 1872, on ja d’estudiant s’havia relacionat amb les tertúlies que constituïren La Jove Catalunya Participà activament en el Centre de Lectura, el portaveu del qual dirigí, i collaborà a La Renaixença i La Illustració Catalana , entre moltes altres publicacions, a vegades amb pseudònims, com Lo Trobador de Salou i El Doctor Pésimo Conreà el teatre, amb obres com Wifredo 1866, La luz de la libertad 1868, lloa a favor de la Revolució de Setembre, Lo primer amor 1884, 100000 duros i La pena de mort 1887, les tres últimes amb…

Vida i obra De jove collaborà a La Verdad , fundà el setmanari literari “El Ruiseñor”, la “Revista Industrial i Mercantil”, i, un cop establert a Barcelona 1898, la revista “Barcelona Urbana” Treballà a la Diputació Provincial de Barcelona 1905-32, on catalogà la biblioteca de Marià Aguiló Contribuí a crear el Centre Regional Valencià, edità la “Biblioteca Valenciana Popular” 1914-15 i dirigí el Centre de Cultura Valenciana Els seus estudis foren premiats en diverses ocasions el 1902 els JocsFlorals de València li guardonaren el Catàleg de les obres publicades en…

Exercí d’arquitecte, tasca que compaginà amb la dedicació al món de les lletres Fou premiat als JocsFlorals de Barcelona de l’any 1912, com també en molts altres certàmens literaris de caràcter local A la collecció “Lectura Popular” agrupà les seves poesies, de ressonàncies modernistes, i que inclouen traduccions de Musset, Heine, Tagore, Baumarch i d’altres

Farmacèutic de professió, de la seva producció destaquen Aportació rimada en homenatge a Verdaguer 1977, Clavellina nadalenca 1987 i Pinzellades bagenques 1990 Mantenidor de diversos jocsflorals, obtingué tretze flors naturals, cinc englantines i quatre violes Fou proclamat mestre en gai saber tres vegades des del 1976 i premiat amb la Creu de Sant Jordi 1990

Vida i obra Doctor en filologia catalana Collaborà en diverses publicacions “Tele-estel” 1966-70, La Vanguardia , Destino i Serra d’Or Fou redactor en cap del Diario de Barcelonal , on portà una pàgina setmanal dedicada als llibres catalans 1962-76 Primer director del diari Avui 1976-77, el tornà a dirigir entre el 1986 i el 1987 Cofundador del Centre Internacional de Premsa de Barcelona 1987 Fou un dels impulsors de la recuperació del català als mitjans de comunicació després de la dictadura franquista Des del 1980 fou secretari dels mantenidors dels JocsFlorals…

Fou arxiver municipal i secretari del Centre Catalanista La Palmavera 1906 La seva poesia, en la seva major part inèdita, és centrada en la Barceloneta l’Alguer, Catalunya i la seva muller,Barbarina Cossu La poesia Veremes tristes fou premiada als JocsFlorals de Mataró el 1921 Emprà els pseudònims Manuel Herrero de Sant Julià i Julià de l’Arc

Fill de l’actriu Carlota de Mena Treballà com a actor en la majoria de teatres de Barcelona i en les companyies d’Enric Borràs, Margarida Xirgu i Josep Santpere, entre d’altres, on assolí una gran popularitat Conreà, també, la poesia Participà en diversos JocsFlorals, i fou premiat el 1908 en un certamen de Buenos Aires pel poema patriòtic Enyorament

Es donà a conèixer en els cercles literaris gironins de postguerra i formà part de l’equip iniciador de la revista “Presència” També collaborà a IDestinoa i “Tele-estel” És autora dels llibres de poesia Cançons del dolor del temps 1949 i Retrobar-me en la terra 1958 Guanyà la flor natural als JocsFlorals de la Llengua Catalana celebrats a París el 1959

Fou rector de Santa Maria de Llerona i de Sant Martí de Cerdanyola, arxiprest de Sabadell i canonge de Lleida Collaborà a Catalunya i a La Veu de Catalunya Guanyà nombrosos certàmens poètics, entre els quals els JocsFlorals de Barcelona La seva poesia combina la temàtica moralitzant i religiosa amb el retrat costumista Publicà Els Sants Màrtirs de Catalunya 1899 i Rectorals 1921