Fou rector de Santa Maria de Llerona i de Sant Martí de Cerdanyola, arxipreste de Sabadell i canonge de Lleida. Col·laborà a Catalunya i a La Veu de Catalunya. Guanyà nombrosos certàmens poètics, entre els quals els Jocs Florals de Barcelona. La seva poesia combina la temàtica moralitzant i religiosa amb el retrat costumista. Publicà Els Sants Màrtirs de Catalunya (1899) i Rectorals (1921). És germà de Ramon Garriga i Boixader.