Resultats de la cerca

Vida i obra Jurista, fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Collegi d’Advocats de Palma 1779 És autor d’un extens dietari en català, publicat el 1933, del qual només se’n conserva la part del 1782 al 1788 Escrit en un estil sobri i familiar, se centra en l’àmbit domèstic, però inclou notícies sobre les institucions mallorquines, les representacions teatrals i fets diversos de la vida ciutadana Bibliografia Pons, A 1932 Pons, A 1933 Vegeu bibliografia

Doctor en teologia, fou vicari general de Mallorca Publicà, amb la finalitat expressa d’igualar la llengua catalana a les altres, unes Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la missa Palma 1684 i 1697, que inclou un poema en llatí El 1691 publicà a Palma dues obres religioses, en català Breu però vertadera explicació , i en llatí Rituale maioricense Deixà inèdit un noticiari de Mallorca del 1643 al 1702, amb dades autobiogràfiques i eclesiàstiques

Estudià al collegi de Cordelles i es doctorà en dret civil 1715 i es llicencià en cànons a la Universitat de Cervera, institució a la qual es vinculà per sempre n’ocupà diverses càtedres jurídiques i en fou canceller interí el 1743 Dedicà tota la vida a l’ensenyament del dret i a l’estudi de la cultura clàssica Per bé que mantingué correspondència en català amb Ignasi de Dou i en castellà amb G Maians, entre d’altres, la seva llengua de cultura fou el llatí coneixia també el grec Posseïa una formació clàssica impecable i formà una bona biblioteca de llibres de dret i de filologia clàssica A…

Vida i obra Doctorat en teologia a la universitat de París 1534, fou catedràtic de lògica a València 1541 —disciplina en la qual introduí la lectura d’Aristòtil—, d’hebreu 1547-53, de Sagrada Escriptura 1553 i de teologia 1588 Molt compromès amb la contrareforma sorgida del concili de Trento —en el qual participà—, exercí una gran influència sobre la vida intellectual i religiosa de València És autor de l’ Auto de Caín y Abel , de 500 versos, única obra amb el nom de l’autor al Códice de autos viejos Devia ser representada en una església, perquè necessitava una escenografia important Anava…

Fill d’un militar mort en una acció de guerra a Vilafranca del Penedès, el 1838, l’evocà al seu poema “Mon pare i Catalunya”, inclòs per Víctor Balaguer a Los trobadors moderns 1859 Aquest mateix any havia fundat a Barcelona la revista liberal “El Café”, on publicà diversos poemes en català El 1860 estrenà al Liceu de Barcelona, amb música de Francesc Porcell, les peces A l’Àfrica, minyons , Ja hi van, a l’Àfrica , Minyons, ja hi som i Ja tornen , que enalteixen l’inici de l’aventura colonial al Marroc Foren escarnides per Frederic ↑ Soler

Estudià dret Fou membre del partit conservador i president de la Diputació de Girona 1884-90 Fou un dels fundadors de l’Associació Literària de Girona 1872-1901, que presidí, i collaborador de la Revista de Gerona  i altres revistes gironines La Vetllada  i El Teléfono Catalán , i de Lo Gai Saber , La Illustració Catalana i La Renaixença És autor de poesies líriques i narratives, entre les quals destaca L’hereu , premiada als Jocs Florals de Barcelona del 1875

Vida i obra Net, de part de mare, de Pere Destorrent i nebot d’Antoni Pere Ferrer Després d’una primera joventut turbulenta, començà a intervenir en les lluites polítiques del seu temps El 1455 s’adherí a l’actitud presa per la Biga contra la lloctinència de Galceran de Requesens Iniciada la lluita contra Joan II, era capità de Perpinyà pel setembre del 1462, i hom el feu anar a defensar Barcelona, atacada El 20 d’octubre fou fet governador del Rosselló i la Cerdanya, i el 15 de novembre rebé l’ordre de posar-se sota l’obediència d’Enric IV de Castella, proclamat rei dels catalans A la…

Dirigí els setmanaris “Barcelona Alegre” i “La Tomasa” Escriví per al teatre diversos drames truculents, com Les relíquies d’una mare 1866, Lo pagès de l’Empordà, o Flors trasplantades 1875, La casa pairal 1875 i L’escolanet de la Pobla 1902, però el que li proporcionà més popularitat fou Un manresà de l’any vuit 1879, que, com Otger 1885, conté una perceptible exaltació nacional És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona 1868 i Tenorios 1894, entre d’altres Sovint signà com a obres pròpies adaptacions d’obres franceses i…

Fou advocat i collaborador de “La Ilustración Valenciana”, “El Eco del Turia”, “La Opinión”, “Las Provincias”, “Almanaque de Valencia” i “El Museo Literario” Membre del Liceu de València, confraternitzà amb molts dels personatges que després protagonitzaren la Renaixença valenciana De la seva obra poètica, dispersa en publicacions, cal destacar Les tres germanes 1866, allusiva a Mallorca, Catalunya i València, i Lacreuada dels poetes 1867, relacionable amb la polèmica sostinguda amb Víctor Balaguer, en la qual defensà l’apoliticisme de la Renaixença El 1868, juntament amb Llorente, Querol i…

El 1801 entrà a la congregació de l’Oratori És autor del dietari Barcelona cautiva , en sis volums 1815-21, on narra, des d’un punt de vista antifrancès, l’ocupació de Barcelona per les forces napoleòniques i aporta un bon nombre de documents en restà inèdita la part corresponent als fets posteriors a l’abril del 1811 Publicà altres llibres sobre episodis de la guerra del Francès i deixà manuscrites algunes obres històriques També compongué diàlegs i contes escrits amb l’artifici d’utilitzar només monosíllabs, en català, i unes Octavas bilingües castellanas o catalanas según se pronuncien