Resultats de la cerca
Es mostren 3986 resultats
Francesc i Jaume de Rocabertí
Literatura catalana
Prosistes.
Vida i obra Eren de la família dels vescomtes de Rocabertí i comtes de Peralada Francesc, l’hereu, n’assolí els títols el 1573 intervingué en diverses campanyes militars i morí el 1593 Són autors del Dialogus de gloriae militaris palma ~ 1550, dedicat al futur Felip II, on reivindiquen la contribució dels catalans en les gestes de Carles V En l’obra, inspirada en un diàleg de Llucià de Samòsata, tres militars el Gran Capitán, Ramon de Cardona i Juan Fernández-Manrique de Lara disputen sobre els mèrits de cadascun els dos primers davant Minos, en un infern mitològic, primer, i, tots tres…
Jeroni de l’Assumpció Remolins i Costa
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Vida i obra Carmelita descalç 1592, obtingué diversos càrrecs dins del seu orde Publicà Glosas a unos tercetos sacados de la doctrina de los libros del VPF Juan de la Cruz Girona 1650 A més d’aquestes glosses poètiques, el llibre conté la primera edició de dos tractats del místic carmelità castellà, Cautelas i Avisos Bibliografia Beltran, G 1995, p 49-71 Vegeu bibliografia
Miquel Mates
Literatura catalana
Prosista.
Vida i obra Prevere 1596, vicari de Sant Pol de Mar i capellà a Blanes El 1602 viatjà a Palestina per visitar els llocs sants En tornar publicà La devota peregrinació de la Terra Santa i ciutat de Jerusalem Barcelona 1604, Girona 1619, Perpinyà 1627, que inclou també la descripció d’un viatge a Egipte i un llibre d’oracions Tot i que incorporà materials de llibres similars d’autors forasters, la prosa de Mates és minuciosa i reeixida en les descripcions d‘ambients i situacions Als preliminars figura un sonet en lloança de l’ús de la llengua catalana per l’autor i rebutja l’ús habitual del…
Francesc Guiu
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Rector de Sant Martí d’Extramurs de Barcelona, publicà una art de ben morir amb el títol Manual per dirigir los malalts en ses malalties i en lo tremendo pas de la mort Barcelona s d, final del s XVIII-principi del XIX, que conté també orientacions mèdiques i higièniques per al tracte amb moribunds
Josep Gifreu de la Palma
Literatura catalana
Escriptor religiós, erudit i hel·lenista.
Mercedari, prior del convent de Barcelona 1749-52 i provincial d’Aragó 1752-55, publicà poemes llatins en preliminars de llibres i opuscles religiosos en castellà deixà manuscrites obres molt diverses, com ara una geografia, unes Flors de la llatinitat , amb traducció catalana, francesa i castellana, que és una de les poques mostres d’activitat de filologia grega al període modern en català, les Notícies de l’alfabet grec i d’altres coses que concerneixen a les lletres gregues , totes tres inacabades i en català conservades a l’ACA, a banda d’altres obres
Antoni Bonaventura Guerau
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Prevere oratorià i professor de la Universitat de València, publicà diversos opuscles religiosos i sermons en castellà i tres sermons en català, segons els models barrocs de prosa culta el Sermó per a la festa del segon centenar de la canonisació del pare sant Vicent Ferrer 1655, un en honor de Tomás de Villanueva 1659 i un tercer en honor del popular predicador franciscà Pere Esteve predicat el 1658 i imprès el 1677
Antoni Gil de Federic i de Sans
Literatura catalana
Prosista.
Canonge de la seu de Tortosa, redactà una biografia del seu germà Francesc Vida y martirio del VPFr Francisco Gil de Federich y de Sans , missioner a Orient És autor d’unes Reflexiones sobre los Diálogos de Despuig , redactades en forma de diàleg entre el 1765 i el 1766, amb anotacions disperses fins el 1779 continuades per un seu nebot entre el 1786 i el 1789 Gil hi revisa i actualitza alguna de les informacions locals de l’obra de Cristòfor Despuig l’obra romangué inèdita fins als XX 1905 i 1978
Vicent Gil
Literatura catalana
Cronista.
Arxiver i canonge de la seu de València Es conserven anotacions seves a les Deliberaciones modernas y notables del muy ilustre cabildo de la santa Iglesia de Valencia És autor d’una Relació del segon centenar de la canonització de sant Vicent Ferrer , breu crònica personal manuscrita —se’n conserva una còpia del s XVIII, editada recentment— de les celebracions que per aquest motiu tingueren lloc a València el 1655, tot seguint els models de la prosa tradicional catalana de l’època
Josep Formiguera
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Eclesiàstic, rector de Tàrrega, publicà el sermonari Alívio de pastors i past d’ovelles Barcelona 1718, reeditat el 1818 i el 1844 se’n feu encara la versió castellana 1825, 1829 i 1899 Pretén servir alhora com a catecisme i com a explicació dels evangelis dominicals Sorprèn per la seva austeritat, en l’entorn cultural de l’època es caracteritza per la simplicitat estructural, la brevetat dels textos i l’absència de retòrica, trets que l’autor defensa en el seu pròleg en oposició a la predicació habitual
Jeroni de Costiol
Literatura catalana
Poeta.
Arran de la victòria de Lepant, publicà en un sol volum una Primera parte de la crónica del muy alto y poderoso príncipe don Juan de Austria , en prosa, i un Canto al modo de Orlando de la memorable guerra entre el gran Turco Selimo y la Señoría de Venecia con la felicíssima victoria del sereníssimo señor don Juan de Austria , en vers Barcelona 1572 La darrera és traducció d’un original italià i en els preliminars hi ha tres poesies llatines de LJ↑Vileta, les mateixes que inclogué, i traduí al català, Joan↑Pujol en la seva obra sobre el mateix tema És molt probable que Costiol estigués…