Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Joan Garí i Clofent
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filologia catalana, és catedràtic de valencià a l’ensenyament mitjà i collabora en diversos mitjans de comunicació escrits El País , El Punt , L’Espill , Caràcters , El Temps , Levante Des del 1991 presideix l’Agrupació Borrianenca de Cultura La seva producció literària inclou diferents gèneres, entre els quals sobresurt l’assaig Entre altres guardons, ha rebut dos cops el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari amb Llum, més llum Andreu Alfaro 1998 i Manuel Vicent o la frase feliç 2013, i també és autor de L’única passió noble 2015, premis Ciutat de Benicarló de…
,
Gaspar Aguilar
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Vida i obra D’origen social humil, aconseguí relacionar-se amb la noblesa com a secretari del comte de Sinarcas i com a majordom dels ducs de Gandia La dependència de la noblesa feu que la seva poesia s’adaptés a temes de circumstàncies festes religioses, solemnitats oficials i actes de rellevància social Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual adoptà el nom de Sombra A les actes de l’Acadèmia hi ha vuit poemes i quatre discursos seus Presentà una dotzena de composicions als certàmens poètics valencians dels anys 1592, 1606 i 1619, i escriví la introducció, el vexamen i…
Josep Piera i Rubio
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Estudià magisteri a València, on formà part del grup de poetes entorn de la revista Múrice Fou membre fundador de la revista Cairell 1979-82, vicepresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 1981-85 i del Centre Català del PEN Club, i assessor dels Encontres d’Escriptors del Mediterrani de l’Ajuntament de València Fou lector a la Càtedra de Llengua i Literatura de l’Institut Universitari Oriental de Nàpols 1985-86, director de L’Any del Tirant 1989-91 de l’Ajuntament de Gandia, director literari de l’editorial Tres i Quatre 1991-93 i conseller executiu del Centre d’…
,
Vicenç Llorca i Berrocal
Literatura catalana
Escriptor.
Biografia Llicenciat en filologia catalana, parallelament a la seva activitat d’escriptor ha ocupat nombrosos càrrecs en el món de la cultura secretari general de l’ Associació d ’ Escriptors en Llengua Catalana 1991-96, membre de la Junta del Congrés d’Escriptors Europeus 1994-96, director de la Secretaria de Relacions Culturals de la Generalitat de Catalunya 1996-2000, i cap del Gabinet del Conseller de Cultura i director general de Promoció Cultural 2000-04 Obra Poesia Poeta reconegut, ha publicat els reculls següents La pèrdua 1987 Places de mans premi Salvador Espriu 1988 L’amic desert…
,
família Borja
Literatura catalana
Família del tombant del s.XV, diversos membres de la qual han estat protagonistes d’obres literàries o bé han esdevingut tema literari com a conjunt.
Desenvolupament enciclopèdic Roderic de Borja, Alexandre VI, i encara més els seus fills, Cèsar i Lucrècia, sense oblidar la mare d’ambdós, Vanozza Catanei, són els personatges literaris de més gran requesta per la narrativa, el teatre i fins la poesia, des del mateix s XVI fins a l’actualitat El fet de ser un papa estranger en una època convulsa de la Itàlia de l’epoca, en uns moments igualment remoguts dins la cristiandat europea, el nepotisme generós que practicà, el poder polític i econòmic que atresorava aleshores el pontífex, la utilització dels fills amb finalitats polítiques, els…
Joan Andrés i Morell
Literatura catalana
Erudit i historiador de la literatura.
Vida i obra De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Estudià al collegi de nobles dels jesuïtes de València i entrà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat de sacerdot a València, on estudià teologia 1759-63 Quan es produí l’expulsió dels jesuïtes 1767 era professor d’humanitats a la Universitat de Gandia A l’exili d’Itàlia, ensenyà filosofia a Ferrara Des del 1774 fins a la invasió napoleònica 1796…
Maria Beneyto i Cuñat
Literatura
Escriptora en llengua catalana i castellana.
La seva família fou represaliada pels franquistes a la fi de la Guerra Civil Els anys cinquanta entrà en contacte amb el cercle literari format entorn de l’ Editorial Torre El seu primer poemari fou Canción olvidada 1947 Es donà a conèixer el 1952 amb els reculls de poemes Altra veu i Eva en el tiempo , de poesia lírica amb reminiscències simbolistes, afermada en la seva obra posterior Criatura múltiple 1954, guardonada amb el premi València de poesia 1953, Aquí 1956, Tierra viva 1956 i Ratlles a l’aire 1956, premi Ciutat de Barcelona Aquest mateix any la seva Antología general rebé…
,
Joan Baptista Anyés
Literatura catalana
Poeta i prosista.
Vida i obra De família originària de Gènova, estudià arts i teologia a la Universitat de València Molt vinculat a la casa dels comtes d’Oliva, estigué al servei de Serafí de Centelles, fou preceptor del seu fill, Francesc Gilabert de Centelles, exercí de predicador dels vassalls moriscs de la Vall d’Aiora i la seva obra fou publicada a expenses de Francesc Gilabert, deixeble seu Personalment dividit en les convulsions de les Germanies de València 1519-23, es decantà finalment pel partit aristocràtic, mantenint la fidelitat a la noblesa i a les autoritats eclesiàstiques de València En aquest…
Josep Lluís Seguí i Rico
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra S’inicià en la literatura el 1970 amb una exposició de poesia visual i amb la publicació del poemari Cossos/espai 1976 Aquests inicis poètics continuaren amb Teoria de l’immortal 1981 i Història en ella 1982 Participà, també, en el Teatre Independent i és autor d’ Escenes obscenes d’un espill de dones 1983, en collaboració amb J Gandia i Les opinions d’un illús 1985 Dedicat bàsicament a la narrativa, el 1977 fou finalista del Premi Andròmina amb la novella Espai d’un ritual 1978 El 1979 publicà Diari de bordell , el recull de contes Fulls de recanvi segon premi de contes…
,
Enric Casasses i Figueres
Literatura catalana
Poeta.
Fill d’ Enric Casassas i Simó La seva obra mostra influències molt heterogènies de la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc És autor dels reculls La bragueta encallada 1972, La cosa aquella 1982, la reedició del qual li valgué el premi Crítica Serra d’Or de poesia 1992, Tots a casa, al carrer 1992, No hi érem 1993, premi Crítica de poesia catalana 1994, Començament de començaments 1994, Desfà els grumolls 1994, Calç 1996, premi Carles Riba 1995, Els nous cent consells del consell de cent 1996, D’equivocar-se així 1997, premi Ausiàs Marc de Gandia 1996, Uh 1997…
,