Vida i obra
D’origen social humil, aconseguí relacionar-se amb la noblesa com a secretari del comte de Sinarcas i com a majordom dels ducs de Gandia. La dependència de la noblesa feu que la seva poesia s’adaptés a temes de circumstàncies: festes religioses, solemnitats oficials i actes de rellevància social. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual adoptà el nom de Sombra. A les actes de l’Acadèmia hi ha vuit poemes i quatre discursos seus. Presentà una dotzena de composicions als certàmens poètics valencians dels anys 1592, 1606 i 1619, i escriví la introducció, el vexamen i la sentència de la justa en honor de sant Vicent (1600). És autor de la crònica Fiestas nupciales... (València 1599) i del poema antimorisc Expulsión de los moros en España (València 1610). En les seves nou comèdies d’atribució segura —entre les quals destaquen “La nuera humilde”, “La gitana melancólica” i “Los amantes de Cartago”, publicades al recull Doce comedias famosas (València 1608)—, elaborà una fórmula dramàtica coherent que destaca per la voluntat popularitzant i alhora per l’ús complex dels recursos escènics. Les Rimas humanas y divinas, compilades ben entrat el s. XVII, contenen la part més important de la seva producció lírica. En català escriví un sonet d’elogi a l’obra d’Onofre Bartomeu Ginard sobre els furs de València (1608), i part d’un vexamen bilingüe amb motiu de les festes de beatificació de l’arquebisbe Tomás de Villanueva (1619).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Hernández Valcárcel, C. (1990)
- Valladares, A. (1987).