Resultats de la cerca

Llicenciat en dret Treballà com a redactor al diari Tele-exprés  del 1966 al 1970, any que fou nomenat cap de redacció, càrrec que ocupà fins el 1976, en què passà a ser-ho del diari Catalunya Express , on s’estigué tres anys Del 1971 al 1974 fou director de la revista Dossier Mundo Del 1980 al 1982 fou delegat a Barcelona del setmanari Gaceta Ilustrada i el 1983 fou nomenat secretari general de la redacció de La Vanguardia , de la qual fou també sotsdirector, defensor del lector i editorialista Des del 2012, collabora en el diari Ara , on publica diàriament la secció “Abans d’ara” A partir…

Vida i obra Professor de ciències de la informació, a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1976-85, i a l’Escola Eina de disseny Afí al pensament llibertari i al catalanisme, destacà per l’esperit crític i l’estil corrosiu Collaborà en les revistes Sant Cugat , L’Hora , El Món , El Be Negre , Cul de Sac , Set dies , El Temps , Solidaridad Obrera , Canigó , Ajoblanco —de la qual fou director—, en els diaris El Correo Catalán , Tele-exprés , Diario de Barcelona , El Noticiero Universal , La Vanguardia , Mundo Diario i Avui , i en les agències d’…

Dona religiosa i tradicionalista, vinculada a diferents associacions devotes de Cornellà, estudià pedagogia i confecció de randes, i escriví poesia i teatre Autora de la comèdia bilingüe La tia d’Antilles 1933, estrenada posteriorment amb el títol de La tia d’Amèrica , a la postguerra edità una obra lírica Fiesta en palacio , 1965 i una joguina en vers destinada al públic infantil Florida de virtuts Els petits pastorets , 1966

En la seva adolescència participà activament en els moviments contraculturals que nasqueren a Barcelona en els anys immediats a la mort del dictador Franco, en el moment de la transició cap a la democràcia El seu primer llibre fou Biografia de Bob Dylan 1992 Encetà la seva carrera de poeta amb La muntanya russa 1992 Després seguiren Tenebra 1994 i Poblenou flashback 1997 Amb Game over 1998 guanyà el premi Carles Riba 1997 El 2000 edità dos reculls El pont de Mühlberg i Seguint l’huracà , aquest darrer amb fotografies de Marcel Pey Posteriorment publicà  Bandera negra Antología personal 2001,…

Estudià humanitats i magisteri al seminari de Vic 1937, teologia i ciències bíbliques a Roma 1959-64, filosofia a la Universitat de Tübingen Alemanya i filologia catalana a la Universitat de Barcelona Mestre de literatura i filosofia al Collegi de Sant Miquel dels Sants de Vic, institució de la qual fou director 1970, fou impulsor i professor des dels seus inicis de l’Escola de Mestres de Vic 1977 i dels Estudis Universitaris de Vic 1987, que culminaren en la creació de la Universitat de Vic 1997, de la qual fou fundador, a més de professor titular es jubilà el 2017 i el primer rector 1997-…

Doctor en ciències químiques per la Universitat de les Illes Balears UIB 1982 Des del 1986 és professor titular de química inorgànica de la UIB La seva obra poètica és marcada per la particularitat dels seus coneixements, la recerca científica i el procés de comprensió de la natura Així es dedueix fàcilment dels títols Iniciació a la Química 1977 i reeditat el 1996, Noema 1978, Llibre del mercuri 1982, Ternari 1986, De bell nou 1993, Allotropies 1996, Geometria descriptiva 1999,  Sons nets 2004,  À mon seul désir 2007 i Els noms del cervell 2013 Entre el 1977 i el 1987 edità la revista Blanc…

Estudià filosofia, teologia, filologia clàssica i filologia catalana, i fou professor i director de la biblioteca a la Universitat de Vic El seu nom està lligat a bona part de les iniciatives culturals i literàries vinculades amb Osona, com ara les revistes Inquietuds ,  Reduccions i Anuari Verdaguer , l’Editorial Eumo fou un dels creadors i els Estudis Universitaris de Vic, precedent de l’actual Universitat de Vic, de la qual fou el primer professor emèrit  Com a poeta publicà Eixams 1974 i Poemes 1950-1975 1979, premi Crítica Serra d’Or 1980 La seva poesia parteix del mestratge de Carles…

Es llicencià en filologia anglogermànica el 1987 La seva obra literària comprèn els reculls de narracions Amnèsia 1987, Línia 1987,  Contagi 1993, La vida normal premi Ciutat de Barcelona 1999 i les novelles L’home del sac 1990, Tres és massa 1992,  Mon oncle 1996, Ablanatanalba 1999 i Farsa 2006, premi Ramon Llull, obres estretament vinculades al seu interès pels aspectes lúdics del llenguatge i a la seva dedicació a l’enigmística En aquesta activitat i també com a articulista collabora o ha collaborat en diverses publicacions periòdiques els diaris Avui i La Vanguardia , i les revistes, El…

Fill de l’escriptor Jordi Sarsanedas i Vives , es llicencià en ciències polítiques a la Universitat d’Oxford Ha collaborat a Serra d’Or , a Set Dies i l’ Avui El 1978 fou nomenat cap del Servei d’Informació i Promoció de la Joventut del Departament d’Ensenyament i Cultura de la Generalitat provisional de Catalunya Posteriorment treballà a Difusora International, empresa vinculada a l’editorial Seix Barral L’any 1983 s’incorporà a les Emissores de la Generalitat, d’on fou cap de programes especials i director de relacions internacionals, i dirigí el projecte i la posada en marxa de Catalunya…

Fill del poeta David Sanahuja i Saperas Estudià filologia romànica i actualment és professor universitari La seva obra poètica, de considerable intensitat, s’inicià a El gos del galiot 1981 i ha continuat a Mirador 1983, Doble joc 1988, premi Vila de Vallirana-Josep M López Picó de poesia 1987,  En defensa pròpia 1994, Compàs d’espera 2006, premi Vicent Andrés Estelles de poesia de Burjassot 2005, El llançador d’espases 2013, premi Maria Mercè Marçal 2013 i Teories del no 2016, premi Jocs Florals de Barcelona 2016 També ha estat guardonat amb la Viola d’Or i Argent als Jocs Florals de…