Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Ha tingut onze edicions fins a l’edició definitiva inclosa a Obra literària completa, I Poesia, teatre i contes 2005 Poemes de l’Alquimista 1936-1950 aplegava, amb supressions, modificacions i afegits, els quatre reculls que el poeta havia publicat anteriorment, Balades amargues 1942, L’aprenent de poeta 1936-1942 1943, Imitació de Rosselló-Pòrcel 1945 i Càncer 1946, i un d’inèdit que apareixia per primera vegada Laberint Producte del clima difícil de la postguerra, Poemes de l’Alquimista ha tingut una història editorial força accidentada, començant per una…

Desenvolupament enciclopèdic Proposa una reflexió sobre les convencions del teatre, els límits de la ficció i les relacions socials Un aristòcrata illustrat i un prestigiós comediant—el Marquès i Gabriel de Beaumont— entaulen un debat entorn de la interpretació de l’actor, el fenomen de la representació i la condició professional del comediant El Marquès —primer disfressat com a Criat— emprèn un joc de simulació que acaba per exigir a l’actor Gabriel Beaumont que interpreti la seva pròpia mort El Marquès concep el teatre com a sentiment, emoció i transgressió, i considera que l’actor ha de…

Desenvolupament enciclopèdic Punt culminant de l’obra de l’autor, inicia la utilització del mite —transformat en l’espai de cada narració— com a component indestriable de la realitat i de la condició humana Malgrat els elements autobiogràfics i l’interès testimonial, la voluntat de realisme en el conjunt de l’obra cerca descobrir la veritat velada rere les aparences convencionals La mort, l’autodestrucció i la frustració són els elements a l’entorn dels quals giren els relats, protagonitzats per éssers humans presoners entre dos mons antitètics la cultura i la natura, la raó i l’instint, la…

Vida i obra Interessat per l’estètica, ha investigat les idees literàries, artístiques i musicals dels segles XVIII i XIX En castellà ha publicat El entusiasmo y la quietud 1979, estudi i antologia del Romanticisme alemany Com a poeta es donà a conèixer amb un recull escrit en collaboració amb F Parcerisas, Variacions sobre un tema romàntic “Ombra i llum” 1978, i amb El preludi 1979, reflexió estètica i filosòfica d’imatgeria sensual i sovint conceptual El primer llibre de poemes ha estat El preludi 1979 La seva trajectòria poètica es consolidà amb Un viatge d’hivern 1989, a la qual seguiren…

Desenvolupament enciclopèdic Colpit per la mort de la seva mare, el protagonista de la novella inicia un procés de catarsii de reconversió interior que el duu a refugiar-se en la solitud d’un illot, on prova d’administrar aquesta riquesa immensa que és el temps de cadascú i assaja, alhora, la forma de viure una voluptuosa recerca de la solitud S’installa en un far en desús, bateja l’indret com a Illa Flaubert, posa noms flaubertians als dos llaüts que té Emma i Salambó i escriu sobre la campana de l’escalfapanxes una dita emblemàtica del novellista francès que dona nom a la…

Vida i obra Conegut també com a dibuixant i pintor Utilitzà el pseudònim de Joan Sacs per als textos de creació literària o les crítiques de premsa i el d’ Apa per a les caricatures Fou professor de l’Escola de Bibliotecàries i de diverses escoles d’art Com a pintor, fou membre del grup Les Arts i els Artistes, fundat el 1910 El 1908 fundà la publicació satiricoliterària Papitu , que dirigí fins el 1911 en la seva etapa més càustica i transgressora També fou un dels impulsors de “Revista Nova” 1914 i el creador de la revista artística “Vell i Nou” 1915 Collaborà en nombroses…

De família humil, participà en la campanya d’Àfrica 1859-60 Residí molt temps a Sevilla, on inicià una carrera política que el feu un dels capdavanters del federalisme i hi dirigí  La Andalucía 1870, que aconseguí una certa repercussió a escala estatal Publicà també assaigs com Estudios contemporáneos 1865, i un interessant fullet, Patria y federalismo 1873 Posteriorment residí a Madrid i, retirat de la política, es dedicà només a la investigació, sobretot artística i literària, i al debat intellectual, tot manifestant-se darwinista i positivista Havia dirigit a Madrid la…

Estudià a l’Escola Superior de Comerç de Barcelona 1897-1901 El 1911, de manera fortuïta, s’orientà professionalment cap a l’àmbit publicitari És considerat l’introductor de la publicitat a Catalunya i a l’Estat espanyol Ensenyà publicitat a la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona 1915 Fou director tècnic de Fama, empresa dedicada a la publicitat, i l’any 1919 fundà la revista Fama , on donà a conèixer les seves teories Fundà el Club Publicitari de Barcelona, a partir del 1939 anomenat Publi-club S’installà a Madrid 1928-35, on dirigí l’empresa de publicitat Veritas Retornat a Barcelona…

Format en plena atmosfera noucentista, assistí a l’escola Montessori dependent de la Mancomunitat i a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigides per Alexandre Galí Cursà el batxillerat a l’Escola Monturiol De ben jove ja mostrà inclinacions cap a l’art i el 1928 publicà el seu primer treball històric en la revista Junior El 1931 començà els estudis universitaris a la Facultat de Ciències Participà en la fundació de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i ocupà càrrecs en els sindicats d’estudiants Vinculat al catalanisme popular, fou membre de Palestra i de les Joventuts d’Esquerra…

Vida i obra De molt petita entrà a la cort de Maria de Castella, muller del rei Alfons IV el Magnànim , de la qual era cosina segona El 1445 professà en l’orde de Santa Clara, i el 1463 fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València, càrrec que exercí fins el 1490, any de la seva mort víctima d’una epidèmia Ja en la seva època, posseïa fama de dona culta i gaudí d’un cert prestigi entre els escriptors valencians coetanis, de manera que en El Passí en cobles València, 1493 l’elogien Bernat Fenollar i Pere Martines, i Miquel Peres li dedicà la seva traducció de la Imitació de…