Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona 1992 Exercí la docència en l’ensenyament secundari i els anys vuitanta publicà amb G Casals, N Cot, L Soldevila i R Pinyol i Torrents manuals de llengua Nexe i de literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba , que tingueren una àmplia difusió, i edicions de textos orientades didàcticament Fou també codirector de diverses colleccions editorials “El Garbell”, “Textual” Després d’exercir a les universitats d’Almeria i Barcelona, el 1993 s’incorporà a la Universitat de Vic, on fins a…

Germana del pintor Enric Monserdà i Vidal S’interessà de ben jove per la literatura, en contacte amb la tertúlia formada al taller de relligat de llibres del seu pare, i ja el 1862 publicà un poema en castellà dedicat a Josep Anselm Clavé, i de seguida desplegà, inicialment també en castellà, una intensa activitat literària i publicística articles a la premsa com “La contribución de sangre”, del 1863, sobre la llei de quintes, ficció narrativa, poesia, més tard i episòdicament teatre Sembrad y cogeréis , 1874 A partir del 1875 escriví en català Participà assíduament als Jocs Florals de…

Desenvolupament enciclopèdic L’autor es proposa una reflexió a l’entorn del concepte de poesia pura, en la línia fixada per la poètica postsimbolista Riba hi aprofundeix alguns dels trets que ja havia explicitat en el segon llibre d’↑ Estances 1930 i se situa clarament enmig del debat sobre la poesia pura que Henri Bremond havia encetat a França a mitjan anys vint El llibre està format per tres parts de deu sonets cadascuna En la primera “Un nu i uns ulls” el text se situa en l’espai tancat d’una cambra imaginada, en la qual hi ha un objecte el nu que focalitza l’atenció del subjecte els ulls…

Vida i obra S’establí a Barcelona i es formà a Roma i a París, i residí també a Madrid, on fou catedràtic del conservatori, membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando i professor de l’Ateneo Entre altres òperes, el 1874 estrenà al Liceu L’último Abenzerraggio primera versió del 1868, sobre una novella de Chateaubriand l’any següent Quasimodo del 1874, inspirada en el cèlebre personatge d’Hugo, i el 1902, interpretat el pròleg a Venècia el 1897 i frustrats diversos intents de representació, la versió íntegra de Los Pirineus , basada en les D Tragèdies de Víctor Balaguer, a propòsit…

Germà d’ Antoni Feliu Es llicencià en dret 1867 Estigué afiliat al partit liberal dinàstic i ocupà diversos càrrecs en l’administració dels governs civils de Conca i Barcelona El 1866 estrenà la seva primera comèdia,  Un mosquit d’arbre , a La Gata del Teatre Odeon, que dirigia Frederic Soler i Hubert Amb el pseudònim de Josep Serra , collaborà amb Soler en comèdies com ara La filla del marxant 1875 o La mà de l’inglès 1879 El seu primer drama,  Los fadrins externs 1871, que tracta sobre la institució de l’hereu, assenyala la línia de la seva producció posterior la mitificació del món rural…

Desenvolupament enciclopèdic Constitueix la primera incursió de l’autor en el gènere novellístic, quan encara no era conegut com a contista Se situa en la línia de les innovacions narratives d’autors com Francesc Trabal, a mig camí entre l’experimentació i la paròdia a partir del model de la novella psicològica El doctor Larén, un filantrop que —com a bon metge— desitja tenir cura d’algú, es casa amb Glòria, una de les seves pacients i una dona especialment fràgil i sensible Duen una vida absolutament monòtona al camp, enmig de la «promiscuïtat paradisíaca» De cop i volta arriben dos…

De família humil, participà en la campanya d’Àfrica 1859-60 Residí molt temps a Sevilla, on inicià una carrera política que el feu un dels capdavanters del federalisme i hi dirigí  La Andalucía 1870, que aconseguí una certa repercussió a escala estatal Publicà també assaigs com Estudios contemporáneos 1865, i un interessant fullet, Patria y federalismo 1873 Posteriorment residí a Madrid i, retirat de la política, es dedicà només a la investigació, sobretot artística i literària, i al debat intellectual, tot manifestant-se darwinista i positivista Havia dirigit a Madrid la interessant Revista…

Vida i obra Professor de ciències de la informació, a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1976-85, i a l’Escola Eina de disseny Afí al pensament llibertari i al catalanisme, destacà per l’esperit crític i l’estil corrosiu Collaborà en les revistes Sant Cugat , L’Hora , El Món , El Be Negre , Cul de Sac , Set dies , El Temps , Solidaridad Obrera , Canigó , Ajoblanco —de la qual fou director—, en els diaris El Correo Catalán , Tele-exprés , Diario de Barcelona , El Noticiero Universal , La Vanguardia , Mundo Diario i Avui , i en les agències d’…

Fill de família obrera, als catorze anys entrà a treballar com a escrivent a les oficines de la fàbrica de teixits La Blava, al seu poble natal, on treballà fins als quaranta-tres, circumstàncies que determinaren una formació autodidàctica, reforçada als dinou anys quan hagué de fer llit una llarga temporada per la tuberculosi, fet que li permeté llegir extensament Aquest origen determinà un dels eixos de la seva obra, el de les inquietuds socials, que conjuntament amb la temàtica existencial i fins a cert punt religiosa conformen els inicis de la seva obra, eminentment biogràfica i de marcat…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra, dividida en trenta-cinc llibres i coneguda també com Lo Troià , conta, seguint la línia cronològica dels esdeveniments, tots els fets relacionats amb la destrucció de la ciutat de Troia S’inicia a Tessàlia, on el rei Peleu Pèlies, segons la tradició, amb l’esperança d’evitar perdre el tron, envia el seu nebot Jàson a buscar el velló d’or a la Còlquida Jàson aconsegueix el velló gràcies a l’ajuda de Medea, però durant el viatge els argonautes entren en el territori de Troia, domini del rei Laomedont, la qual cosa origina l’enfrontament amb els grecs, que…