Resultats de la cerca
Es mostren 279 resultats
Romeu Sabruguera
Literatura catalana
Eclesiàstic i traductor.
Vida i obra El 1277 estudiava al convent de Santa Caterina de Barcelona i el 1302, a París El 1306 obtingué el grau de mestre en teologia a la universitat de Tolosa, i, de nou a París, hi regí l’Estudi General de Sant Jaume i es relacionà epistolarment amb Jaume I Després fou provincial de l’orde Traduí al català els Salms en prosa que conté l’anomenada Bíblia de Sevilla , amb una prosa literària de notable qualitat Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia
Llorenç Diamant
Literatura catalana
Escrivà i poeta.
Vida i obra D’aquest “mestre d’escriure” únicament se sap que participà al certamen en “llaors de la Verge Maria” del 1474 amb l’obra Lo tan alt grau, pura Verge Maria Malgrat la repetició dels tòpics marians característics d’aquesta mena de composicions que presenta, els tres darrers versos de la tornada, de marcat to humorístic, constitueixen un tret ben singular E vostre Fill, qui és larch donador, /quem dól gipó, e fendre’l per esquena/ sim vendrà stret, que tinch grossa carena Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia
Joan Baptista Granell i Lledó
Literatura catalana
Comediògraf i poeta.
Fou mestre de primer ensenyament i cronista de Sueca Collaborà a “El Sueco” i escriví, amb el pseudònim de Jaime Bazán Gaudiel , un Homenatge literari en honor de Josep Bernat i Baldoví 1881 Publicà algun poema La Verge de Sales , 1883 i fou autor de les comèdies Una fulla de llorer 1888, Un dia en lo Perelló i Tres hèroes de Camalet En castellà escriví poesia, teatre La mejor villa i Historia de Sueca, desde los primitivos tiempos hasta el presente 1905-07, que havia estat premiada als Jocs Florals de Lo Rat Penat 1887
Pere Courtais
Literatura catalana
Poeta.
Fou mestre d’escola a Portvendres i a Ba-nyuls de la Marenda, on, a la festa de les lletres catalanes del 1883 feu el seu discurs en català Abans, però, havia publicat Flors de Canigó 1868, un recull de poesies en un català força net de gallicismes, amb el qual guanyà el premi dels Jocs Florals de Besiers El 1874 publicà a Montpeller els poemes Dolçures i La pedregada , i el 1884 li foren premiades unes Corrantes rosselloneses als Jocs Florals de Barcelona Traduí faules de La Fontaine i de Florian
Joan Lacomba i Guillot
Literatura catalana
Poeta.
Mestre, collaborà a la premsa valenciana amb crítica d’art i publicà nombrosos llibres de poemes en castellà Los niños cantan 1936, amb música de Manuel Palau, Libertad feliz 1937, Los cuatro horizontes 1938, Desnuda verdad 1939, Primavera sencilla 1939, Viento del destino 1954, entre d’altres Escriví també teatre en castellà Hombre en el sueño 1938 i Teatro épico infantil 1938 En català escriví els poemes aplegats en Jocs d’alfils 1935, Els poemes quotidians 1959 i L’any 1960 És autor de les notes Aportación valenciana a la poesía de este siglo 1952
Joan Tomàs de Rocabertí i de Safortesa
Literatura catalana
Escriptor religiós i editor.
Vida i obra Dominicà 1647, el 1663 fou elegit prior de Tarragona, el 1665 provincial i el 1670 mestre general de l’orde El 1676 fou nomenat arquebisbe de València, el 1678 lloctinent general de València i el 1695 inquisidor general És autor, entre d’altres, de les obres de devoció Alimento espiritual 1668 i Teología mística 1669 Feu editar la Bibliotheca Maxima Pontificia 1695-99, recull d’escrits sobre els papes, així com els sermons de Vicent Ferrer i de Lluís Bertran Bibliografia Callado Estela, E 2007 Vegeu bibliografia
Pere Vicent Sabata i Grifolla
Literatura catalana
Llatinista, poeta i cronista.
Vida i obra Es doctorà en lleis Fou tresorer de les rendes de l’hospital de la Mare de Déu de Montserrat de Roma 1687-92 i, de retorn, mestre de gramàtica a Sant Mateu És autor d’una Rethorica brevis Roma 1689, de Poesías varias Barcelona 1697 i d’una Diaria y verídica relación de lo sucedido en los asedios en la villa de San Mateo en los años 1649, 1705 y 1706 València 1706 Deixà manuscrits uns diàlegs en llatí Bibliografia Querol Coll, E 2006 1 Vegeu bibliografia
Josep Galan i Castany
Literatura catalana
Narrador, lingüista i animador cultural.
Llicenciat en filologia hispànica i mestre a Santa Margarida de Montbui, és autor de la novella breu ambientada a Fraga Mort a l’Almodí 1983 Com a estudiós de la llengua i la cultura popular de Fraga publicà els opuscles Estudis lèxics de la parla de Fraga I 1985 i II i III 1987, i les monografies Refranyer fragatí 1987, Les cançons de la nostra gent 1993, Estudi descriptiu de la llengua de Fraga 1995, Lèxic esmorteït de la parla de Fraga 1997 i Modismes i frases fetes de la parla de Fraga 2003
Andreu Pastells i Taberner
Literatura catalana
Poeta.
Fou mestre de llatí a Figueres i Girona El 1844 publicà Máximas morales en verso i el 1868 Lo Fluvioler del Ter pel pseudònim que usà com a poeta en català, recull, en cinc volums, de poemes humorístics, morals i sagrats, de llenguatge popular «I en català vull escriure / com se parla en català», com a seguidor d’una tradició secular Tanmateix, hi inclou poemes en castellà i en llatí, i s’hi fa ressò de Balaguer, Zorrilla, Mistral i Bonaparte Wise, amb motiu de la desena festa dels Jocs Florals de Barcelona
Isidre Reventós i Amiguet
Literatura catalana
Poeta.
Mestre d’obres de professió, fou membre de La Jove Catalunya, que celebrà amb poemes, i collaborà, entre altres publicacions, a “La Gramalla”, “Lo Gai Saber”, “Revista Literària” i La Renaixença , en la qual fou crític teatral amb el pseudònim Claret i Franc Guanyà premis en diversos certàmens literaris, i destacadament als Jocs Florals de Barcelona entre els anys 1873 i 1898, dels quals fou mantenidor el 1889 i el 1909 La seva poesia, amorosa o patriòtica, d’un abrandat to romàntic, fou recollida pòstumament a Flors i plors 1911 i a “Lectura Popular” 1915
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina