Resultats de la cerca

Doctorat en dret, desenvolupà diferents càrrecs a l’Ajuntament de Burjassot, i el 1952 fou nomenat secretari provincial del departament de seminaris del Movimiento L’any 1953 fou designat cronista oficial d’Almàssera, activitat des de la qual promogué la creació de l’Associació de Cronistes del Regne El 1957 es vinculà al Centre de Cultura Valenciana, i a partir d’aquest moment inicià el seu compromís i intensa tasca en favor de la cultura valenciana Intervingué en la direcció de les revistes bilingües Sicània 1958-59 i València Cultural 1960-64 En la dècada del 1990 participà en la creació…

Vida i obra Membre de l’estament ciutadà, compongué un dietari breu amb notícies sobre la ciutat de València i el País Valencià entre el 1573 i el 1588, ordenades cronològicament i de temàtica diversa festes nobles, fets luctuosos, processons, entre d’altres, amb un marcat detallisme Possiblement parent de Jeroni ↑ Sòria , continuà l’índex alfabètic del seu dietari i hi afegí notícies noves del 1568 al 1605 Bibliografia Martí Mestre, J 1995 Vegeu bibliografia

Fou canonge de la seu de Mallorca Dedicà les seves obres a reivindicar la santedat de Ramon Llull i a defensar l’ortodòxia de les doctrines lullianes, sense obtenir cap èxit rellevant En aquest sentit l’obra més representativa és Breue ac compendiosum rescriptum Mallorca 1688, un tractat biogràfic i apologètic molt difós que el 1690 fou inclòs a l’índex de llibres prohibits pel Sant Ofici de Roma El 1691 publicà en castellà un memorial adreçat al rei Carles II en què reciclà materials de l’obra anterior

Els cinc primers volums aparegueren a nom de Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo , per la persecució política que sofria l’autor  És una obra d’un gran interès per als estudis històrics, codicològics, literaris i filològics, que es refereix exclusivament als Països Catalans els volums I-IV al País Valencià, els volums V-XX al Principat i els volums XXI i XXII a Mallorca Totes les dades esmentades són de primera mà, i inclouen un gran nombre d’informacions, inscripcions i referències d’antiguitats, monuments i llibres que posteriorment s’han perdut Hom n’ha fet freqüents…

Fundà a Barcelona, amb Jacint Laporta i altres, l’efímera revista La Barretina 1882, que dirigí, i la Revista Literària 1883-94 Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i redactor de La Veu de Catalunya Contribuí a la catalanització de la pràctica mèdica al capdavant de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, que presidí, i que organitzaren els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana És autor de les narracions  Impressions de viatge per la Catalunya francesa 1901, Impressions de metge 1918-24, 3 volums i  Les hores lliures 1926, i estrenà la comèdia De porta endins 1884…

L’escassa informació biogràfica que se’n té procedeix del  Summari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d’honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, i de les gràcies, privilegis i prerrogatives, preeminències, llibertats e immunitats gosan segons les pròpies i naturals lleis  Única obra coneguda de Bosc, hi figura com a burgès honrat de Perpinyà, terciari franciscà i jutge de primeres apellacions del comtat de Rosselló i de segones del comtat de Cerdanya també s’alludeix a una estada seva a Madrid, de data desconeguda En el Dietari de la Diputació del General apareixen diversos…

Doctora en filologia catalana i professora a la URV Ha estudiat l’obra de Joan Amades en treballs diversos La seva tesi fou Les nadales tradicionals dels segles XIX-XX 1992 Ha publicat El cançoner nadalenc català al Principat de Catalunya 1853-1951 1995, VI premi Valeri Serra i Boldú, Estudi del folklore andorrà en el seu context 1997 i Patrimoni oral a les comarques de Tarragona 2005 Introducció a l’etnopoètica teoria i formes del folklore en la cultura catalana 2002 explica i reformula les bases teòriques per a l’estudi de la literatura de tradició oral en la societat contemporània Ha…

Vida i obra Fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós , es formà als jesuïtes, on obtingué el títol de batxillerat el 1889 Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1895 i es doctorà a Madrid Fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma d’Oñati 1897, on conegué i estudià les obres dels juristes clàssics catalans Ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, la qual presidí 1918-20 i en fou nomenat president d’honor, on dugué a terme campanyes memorables en defensa del dret català i contra la reforma del dret notarial També fou membre d’honor de la…

Desenvolupament enciclopèdic Exposa les dinou raons segons les quals es demostra la superioritat de l’home sobre els animals, i la refutació de totes dinou per l’ase, excepte la darrera, basada en l’encarnació humana del Fill de Déu Malgrat ser encara situada dins una òptica fonamentalment cristiana, l’obra presenta un fort to antimonàstic especialment contra franciscans i dominicans i un caràcter satíric i burlesc L’original català, imprès a Barcelona el 1509 amb el títol de Disputa de l’ase contra frare Anselm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals , no es conserva, i tampoc els de…

Llicenciat en filologia hispànica i doctor en filologia catalana, fou professor titular de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona La seva tasca docent i de recerca se centrà en tres camps la literatura catalana medieval segles XII-XIII, l’etnopoètica i el folklore història del folklore, folklore narratiu i l' ortotipografia , la història de la tipografia, del llibre i de la impremta També impartí història de la lletra, dels caràcters tipogràfics i del disseny editorial a l' Escola Eina Collaborà estretament amb Joan Solà , amb el qual fou coautor de dues…