Resultats de la cerca

Conreador del realisme social, prengué actituds polítiques de crítica i de contestació És autor, entre d’altres, dels reculls El retorno 1955, Salmos al viento 1958, Claridad 1960, Algo sucede 1968, Bajo tolerancia 1973, Taller de Arquitectura 1977, Del tiempo y del olvido 1977, Palabras para Julia y otras canciones 1979, Los pasos del cazador 1980, Final de un adiós 1984, La noche le es propicia 1992 premi de la Crítica 1993 i Novíssima oda a Barcelona 1993, en doble versió catalana i castellana, i que segueix la tradició d’odes a la ciutat —J Verdaguer, J Maragall, P Quart—  Cofundà i…

Religiós augustinià 1657, es doctorà en teologia a Barcelona Fou prior de diversos convents del seu orde i rector del collegi de Sant Guillem de Barcelona Publicà un Compendio historial de los ermitaños de NPS Agustín, del Principado de Cataluña, desde los años de 394 hasta los añosde 1699 Barcelona 1699, mancat de crítica pel que fa a la part antiga, però molt útil en les biografies i notes de les èpoques més recents

Vida i obra Fill del vicecanceller Antoni Agustí i de Siscar , net del regent de la cancelleria de Ferran II Jeroni Albanell  i germà del militar i funcionari Jeroni Agustí i l’eclesiàstic Pere Agustí Estudià a Alcalá de Henares 1526-28 i traslladà a Salamanca, on es doctorà en dret civil el 1535 Continuà els estudis de dret a Bolonya 1535-37 i de grec i lletres a Pàdua 1537 El 1538 anà a Viena com a ambaixador el 1539, tornà a Bolonya, on rebé el grau de doctor en dret el 1541, i el 1544, nomenat auditor de la Rota 1544-61, passà a residir a Roma Prengué posició el 1550 en la controvèrsia…

Vida i obra Membre d’una família políticament influent, era fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí La família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentat amb els Requesens i els Agustí per part de mare  Es casà amb una filla de Joan de Vallbona, que potser fou el primer a afeccionar-lo en els estudis historicoarqueològics…

Estudià belles arts i professà com a frare llec al convent dels dominicans de Palma A més d’escriptor, era gravador, pintor i escultor barroc Esculpí el retaule de l’altar major de Santa Eulàlia de Palma i d’altres esglésies mallorquines La seva obra literària alterna els temes devots i els satírics, i només se n’han conservat cinc composicions, perquè, després de mort, un altre frare del seu convent cremà totes les que li semblaren deshonestes Escriví dues comèdies religioses  Comèdia famosa del gloriós sant Caietano , adaptació lliure d’una altra comèdia hagiogràfica d’Agustín Moreto i cinc…

Estudià la carrera eclesiàstica a Palma i es doctorà en teologia a Roma Antilullista militant durant la seva joventut i home erudit, es convertí aviat en un predicador de prestigi Fou beneficiat a les esglésies parroquials de Sóller i Manacor i a la seu de Mallorca, qualificador del Sant Ofici i prior del tercer orde de Sant Domènec En castellà, publicà unes ordinacions per a aquest orde religiós 1730, alguns sermons 1730-32 i una narració en prosa i en vers relativa a les festes amb les quals els mallorquins, el 1732, celebraren la conquesta d’Orà, i deixà inèdita una Disertación histórica…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i es doctorà a Madrid, on fou collaborador d’ Eugeni d'Ors El 1960 emigrà als Estats Units i fou professor de literatura espanyola a la Colgate University 1960-63 i a la Syracuse University 1963-95, fins que es jubilà Dirigí el Centre d’Estudis Hispànics i estigué vinculat a la North American Catalan Society Com a poeta, formà part del grup de la generació anomenada “dels cinquanta”, que incloïa també José Agustín Goytisolo , Carles Barral i Jaime Gil de Biedma , entre d’altres Publicà els reculls de poemes  Desde esta orilla 1952…

Vida i obra Fill de Guerau de Peguera i de Berardo Fou membre fundador, juntament amb el seu germà Josep Francesc, de l’Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona 1700 n’esdevingué un dels més actius, i quan l’Acadèmia publicà el volum Nenias reales 1701, dedicat a la mort de Carles II, hi contribuí amb una poesia en català Al comú sentiment de tota Espanya Romanç heroic i Mor Espanya perquè mor son rei , i una en castellà Poeta en aquests dos idiomes, però sobretot en castellà, conreà la poesia seriosa, de tema civil o religiós, així com l’amorosa i galant, sovint amb un to bucòlic i intimista…

Vida i obra Estudià gramàtica, retòrica, poesia i dialèctica a Alacant i s’ordenà al convent dels dominicans de la ciutat de València Dominicà des del 1683, fou catedràtic d’arts en el convent de València i exercí diversos càrrecs docents a les cases de Llutxent, Llombai, Sogorb i Castelló de la Plana Sembla que també arribà a ensenyar a la Universitat d’Oriola, on hauria estat mestre de Josep Teixidor Vinculat al cercle de M Martí, participà de l’esperit crític i renovador dels historiadors valencians del final del XVII i començament del XVIII, tot i que no sempre l’aplicà La seva obra fou…

El 1965 es traslladà a Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres i es doctorà en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona Dedicada a l’activitat docent, ha estat catedràtica de literatura i llengua castellanes en instituts d’educació secundària i, des del 1995, a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 2002 fou nomenada directora de la càtedra José Agustín Goytisolo El 1974, amb Te deix, amor, la mar com a penyora , guanyà el premi Puig i Llensa de la revista Recull , relat que donà títol al seu primer aplec 1975 Seguí un segon volum de narracions, Jo pos per…