Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Punt culminant de l’obra de l’autor, inicia la utilització del mite —transformat en l’espai de cada narració— com a component indestriable de la realitat i de la condició humana Malgrat els elements autobiogràfics i l’interès testimonial, la voluntat de realisme en el conjunt de l’obra cerca descobrir la veritat velada rere les aparences convencionals La mort, l’autodestrucció i la frustració són els elements a l’entorn dels quals giren els relats, protagonitzats per éssers humans presoners entre dos mons antitètics la cultura i la natura, la raó i l’instint, la…

Desenvolupament enciclopèdic Un fragment d’aquest cant es conserva també enun foli en pergamí de la primera meitat del mateix segle a l’Arxiu Episcopal de Tarragona Consta de sis cobles dobles de vuit decasíllabs, acabat amb dues tornades de quatre versos cadascuna Bibliografia Aramon i Serra, R 1964 Vegeu bibliografia

Se centra en la figura de  Laura , una dona de Barcelona que es casa i va a viure a Comarquinal, referent literari de Vic, on la vida se li presentarà difícil per l’hostilitat d’una societat tancada i reprimida, i pel doble fracàs amorós que patirà, primer amb Tomàs Muntanyola, un propietari rural groller i vividor, i després, fora del matrimoni, amb Pere Gifreda, un notari culte Tomàs Muntanyola, un hereu de trenta anys, natural de Comarquinal, es casa amb Laura, una barcelonina que el té enamorat de la seva bellesa, joventut i modernitat La narració s’inicia al tren, de camí cap a…

Desenvolupament enciclopèdic Molt més enllà del que sembla oferir el títol, el marc d’aquesta obra dividida en sis colloquis ultrapassa l’àmbit local i tracta d’aspectes dels Països Catalans, de la Corona d’Aragó, de la monarquia hispànica i del context europeu de l’època Despuig hi aborda temes tan diversos com l’estructura política de la monarquia espanyola i la incardinació de Catalunya dins d’aquesta, tot denunciant l’ofensiva dels intellectuals al servei de la Corona de Castella a favor de la identificació entre aquesta i Espanya, aleshores incipient, menystenint els regnes perifèrics,…

Vida i obra Fill de Joaquim Nicolau i Bujons, doctor en dret i notari, que fou president del Collegi de Notaris de Barcelona, i de la barcelonina Anna d’Olwer El cognom matern originari era d’Oliver , Oliver o Olver , segons els documents El 1910 es llicencià en lletres i en dret per la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble de Lluís Segalà i d’Antoni Rubió i Lluch Es doctorà a Madrid en filosofia i lletres amb la tesi El teatro de Menandro  1911 Per aquell temps publicà Gerbert Silvestre II i la cultura catalana del segle X 1910 El 1917 fou fet membre…

Fill de Joaquim Xirau i Palau Exiliat a Mèxic amb la seva família 1939, el 1955 es naturalitzà mexicà Cursà estudis de filosofia a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, 1942-47, on es graduà A partir del 1949 ensenyà en aquesta universitat i més tard dirigí el departament de filosofia 1950-70 També fou professor a la Universidad de las Américas Impartí cursos i seminaris en diverses universitats dels Estats Units, del Regne Unit i d’Itàlia Fundador i director de la revista Diálogos , sotsdirector del Centro Mexicano de Editores i membre del Colegio Nacional des del 1973, collaborà…

Exercí bàsicament de periodista En la seva joventut s’especialitzà en el periodisme esportiu en publicacions com “El Mundo Deportivo” i “La Nau” Amb l’adveniment de la República es dedicà a la crònica política a La Publicitat i a “La Humanitat” L’any 1936 ocupà la direcció del diari “La Rambla” i el 1938 passà a dirigir “Treball” El 1939 s’exilià a Mèxic, on, entre altres coses, dirigí El Poble Català 1941-47 i treballà novament com a periodista esportiu en diversos diaris mexicans És autor de les obres Amb els braços oberts Reportatge de l’Estatut 1932, Macià Trenta anys de política…

Fou redactor de L’Autonomista de Girona i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, i collaborà també a La Humanitat , La Campana de Gràcia i altres publicacions de la premsa republicana L’any 1936 fou nomenat secretari del governador de Girona, càrrec que ocupà fins que s’incorporà a l’exèrcit republicà Fou un dels fundadors de la revista Nuevos Horizontes , publicada al front Exiliat el 1939, després de passar pels camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i Argelers, el 1942 s’exilià definitivament a Mèxic, on participà activament en la promoció i difusió de les activitats del…

Estudià a l’Escola Pia de Sabadell i a l’Institut General i Tècnic de Barcelona Fou membre destacat de les Joventuts Radicals de Catalunya lerrouxistes , començà la seva carrera política combatent el moviment de Solidaritat Catalana des de la premsa Rebeldes i El Combate de Sabadell Revolución de Barcelona, on signava Fray Amadeo Araga o des de la tribuna pública Entre el 1911 i el 1914 fou repetidament elegit conseller de l’ajuntament sabadellenc Distanciat posteriorment del lerrouxisme, s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya El 14 d’abril de 1931 ocupà amb Lluís Companys l’…

Vida i obra Fou probablement net de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat Es casà amb Joana morta el 1471 i tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies 1466 amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones 1471, amb Miquel Rovira Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la Generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari Pertanyé al grup socialment més elevat de la Barcelona del segle XV, representat pels alts funcionaris de…