Resultats de la cerca

S’en conserven sis poesies, una de les quals dedicada a Elionor de Cardona i de Centelles, muller del marquès d’Oristany morta el 1454 És influït per Ausiàs Marc Hom l’ha volgut identificar amb el mercader Francesc Guerau, pare del dirigent de la Busca Ramon Guerau

Jesuïta 1655, fou censor del Sant Ofici i catedràtic de teologia i rector dels collegis de Barcelona, Urgell, Palma i Saragossa Predicador famós, publicà una dotzena d’obres molt divulgades, entre les quals cal remarcar El sabio instruido de la naturaleza , en tres parts Barcelona 1675, 1681 i 1700, i El sabio instruido de la gracia, en varias máximas o ideas evangélicas, políticas y morales 2 vol Madrid 1671, ambdues amb nombroses reedicions La primera està dividida en màximes, cadascuna amb el seu emblema, amb illustració i un breu text narratiu d’on extreu el contingut moral explanat a la…

Vida i obra Identificat per François Pirot com a vescomte de Girona i d’Àger 1144 – ~ 1145 i primer vescomte de Cabrera ~1145 – ~ 1180 Guerau III de Cabrera , quan s’extingí el càrrec a Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d’Urgell Ermengol VI El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer Recentment, però, Stefano M Cingolani l’identificà…

Prevere oratorià i professor de la Universitat de València, publicà diversos opuscles religiosos i sermons en castellà i tres sermons en català, segons els models barrocs de prosa culta el Sermó per a la festa del segon centenar de la canonisació del pare sant Vicent Ferrer 1655, un en honor de Tomás de Villanueva 1659 i un tercer en honor del popular predicador franciscà Pere Esteve predicat el 1658 i imprès el 1677

Se n’ha conservat una tençó amb Gabriel Ferrus , on aquest darrer defensa els plets com a solució de les qüestions personals i on Maçanet propugna les lluites de bandositats, i una dansa, poema amorós i optimista en la línia de la poesia trobadoresca

Publicà llibres de versos —que entronquen la tradició dels jocs florals amb la influència del noucentisme—, entre els quals destaquen Jovença 1948, Camins Poemes 1930-1940 1949, Cançó de les cançons 1949, Espurnes del pensament 1950, L’ànima del paisatge 1953, integrat per trenta-cinc sonets, Records i presències 1967, Poemes de Prades 1968, Poemes barcelonins 1970, La jove malalta 1971, Serenors 1972 i Rams de claror 1974, un càntic espiritual amb evocacions maragallianes És autor de la biografia Llorenç Brunet L’home i l’artista 1973

Mestre en arts 1578 i catedràtic d’oratòria a la Universitat de València 1579-81, en fou expulsat i empresonat per la seva conducta insolent El 1585, amb motiu de l’anada a València de Felip II de Castella, escriví una mordaç Breu descripció dels mestres que anaren a besar les mans a sa Majestat , en metre de Jaume Roig, on insulta i ridiculitza els seus antics collegues Tanmateix, el 1586 fou readmès a la universitat però, exclòs altra vegada el 1590, es traslladà a Alcalá, on ensenyà retòrica Deixà manuscrites diverses Oracions llatines, que recità a la Universitat valenciana S’han esmentat…

Vida i obra Fill segon de Pere V de Queralt i de Castellnou Heretà la senyoria de Ceret i uns drets a Castellnou i al vescomtat de Rocabertí Fou un dels enviats a tractar el matrimoni de l’infant Joan amb la filla Violant, de Galeazzo II Visconti de Milà 1372 Anà a servir el rei de Xipre amb 250 llancers 1378 Per matrimoni amb Beatriu d’Olzinelles tingué els castells de Cànoves i de Catllar El seu germà gran Dalmau I li empenyorà Vespella 1380 El rei li vengué Pallerols, Sant Antolí, Timor i Gàver, però els seus habitants tractaren la redempció i la incorporació a la corona Amb el seu nebot…

Fill probable de Lluís de Requesens i de Montoliu, senyor d’Altafulla i de la Nou, i d’Elfa de Relat Era canonge prepòsit de Lleida i conservador de la universitat Fou elegit bisbe de Lleida el 1380, però actuà com a electe fins el 1387 a causa de les tibantors amb el papa d’Avinyó Climent VII Fundà la capella gòtica de l’Epifania, a la seu vella Convocà dos sínodes i feu diverses disposicions litúrgiques El 1392 assistí al consell especial convocat a Barcelona per Joan I per tractar dels afers de Sardenya i d’una possible expedició Se li atribueix el poema Lausor de la Divinitat…

Vida i obra Fill d’una família ferventment catòlica i amb vinculacions amb el carlisme de Viladrau L’any 1877 s’establiren a Barcelona, on el pare regentà una botiga de merceria a l’engròs Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1893-99 l’any 1900 es doctorà en dret i el 1901 ho feu en filosofia i lletres a Madrid Aquell any començà el camí de la professionalització com a advocat El 1894 havia ingressat a la Congregació Mariana dels jesuïtes de Barcelona, entitat en la qual fou molt actiu fins el 1907 i on conegué Josep Carner Amb aquest formà un grup d’estudiants…