Resultats de la cerca

Doctor en drets, fou advocat de l’Audiència de Barcelona El 1776 ingressà en la Conferència Fisicomatemàtica Experimental, on tingué una actuació molt destacada hi llegí com a mínim set monografies sobre l’electricitat i el parallamps Arxiver de la Junta de Comerç, realitzà una important tasca de còpia de documents per a les  Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona d’Antoni de Capmany També el 1776 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on intervingué amb composicions poètiques catalanes i castellanes una a la mort de Carles III, una altra…

Mantingué un debat poètic amb Pere II de Catalunya-Aragó cap al 1268 Hom ha proposat la seva identificació amb el joglar i trobador Pere Salvatge

Joglar de les corts de Pere el Gran i Alfons el Franc , documentat ja el 1280, hom l’identifica amb el joglar Peironet que el 1268 disputava una tençó amb el llavors infant Pere , referent a la guerra d’Urgell El 1285 fou un dels cinc trobadors que participaren en el cicle de sirventesos en resposta a Bernat d’Auriac, qui defensava els interessos de Felip l’Ardit quan aquest envaí el Rosselló Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Vida i obra Identificat per François Pirot com a vescomte de Girona i d’Àger 1144 – ~ 1145 i primer vescomte de Cabrera ~1145 – ~ 1180 Guerau III de Cabrera , quan s’extingí el càrrec a Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d’Urgell Ermengol VI El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer Recentment, però, Stefano M Cingolani l’identificà…

De família dels senyors de Gironella, hom creu poder identificar-lo amb un canonge de Girona i també amb un trobador que sostingué una tençó amb el joglar Poset, citat per Cerverí de Girona Es conserven tres poemes amorosos seus, en occità, d’una gran perfecció formal i de lèxic molt ric

Prevere, fou professor de retòrica al seminari de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1790, on l’any 1800 llegí la memòria Sobre por qué tratados de ortografía o por cuáles medios se arregló en lo antiguo el modo de escribir en catalán A l’Acadèmia es conserven altres treballs seus sobre retòrica i eloqüència, també en castellà Publicà, amb Joaquim Esteve i Antoni Joglar , el  Diccionario catalán-castellano-latino 1803-05

Fill de l’arquitecte Jaume Esteve i Sunyol, fou prevere, beneficiat de la parròquia de Sant Miquel Estudià a Barcelona i a Salamanca, on es doctorà Fou catedràtic de gramàtica castellana i després de retòrica al seminari tridentí de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1786-90 i de la de Bones Lletres 1787, on llegí composicions poètiques i dissertacions històriques En 1803-05 edità, a partir dels materials que li havia lliurat el bisbe Fèlix Amat i en collaboració amb Josep Bellvitges i Antoni Joglar , el Diccionario catalán-castellano-latino

Durant els anys trenta, dugué a terme una gran activitat literària Com a dramaturg publicà La Simona del castell 1935 i a la “Biblioteca Teatral de les Escoles Catòliques”, El pessebre de la cegueta 1933, La filla del joglar 1934 i L’Eloi, ferrer de Figueres 1935 El 1937 aparegué Hong-Cong, 19 groc-oliva , un recull de narracions de mirada compassiva i irònica envers l’ésser humà L’any següent publicà el recull de poemes L’oreig i la branca 1938 Amb un llenguatge molt treballat i musical, típic de la poesia de l’època i especialment proper a Marià Manent —que prologà aquest…

Vida i obra Fill d’un comerciant valencià Germà de Joaquim Maria Bartrina Membre, entre altres entitats, del Centre de Lectura, collaborà en els seus portaveus i en molts altres diaris i revistes de Reus Diario de Reus , Revista del Ateneo i Barcelona La Renaixença , La Illustració Catalana Fou premiat repetidament en el certamen de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de Lleida i en els Jocs Florals de València, i obtingué la flor natural en els de Barcelona 1886, dels quals fou mantenidor 1885, 1894 i 1910 De ben jove, edità, a més d’algun text solt, nombrosos poemaris La toma de Tetuán ,…

Vida i obra Estudià el batxillerat a l’Institut Balear, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1850 i feu d’advocat a Palma, on tingué una gran fama professional Molt amic de Víctor Balaguer, fou durant molts anys la figura més representativa del partit sagastí a Mallorca Fou un gran coneixedor i admirador de la literatura alemanya, especialment de Schiller, que influí fortament en la seva poesia en llengua castellana Hojas y flores , 1853 Ecos del septentrión , 1857 i en moltes composicions en català D’altra banda, fou un dels més destacats introductors en la poesia catalana del…