Resultats de la cerca

Periodista literari amb obres com Cròniques d’avui i de demà 1974, Primera història d’Andorra 1989, Viatge al passat 1990 i Viure i escriure a Andorra 1996, collaborà en diversos mitjans de comunicació Poble Andorrà , Les Valls d’Andorra , Avui , La Mañana En castellà, publicà, entre d’altres, Yo y mi perro 1947, Hacia la vida 1953 i La cita con el ángel 1973 També publicà les narracions  Els camins de la por 1971 i  Els dies sense demà 1977 Líric i imaginatiu, en poesia publicà Els anys, els dies i les hores 1952, La línia d’Apollo l’Evangeli segons un home que viatjava a peu 1976, Terres…

Publicà els tres contes La guerra tal com és , Egoismes i L’home que no sabia estimar 1931 en un volum prologat per Marià Manent També l’assaig Els dos poders 1929, i, en poesia, Llibret de sant Josep Oriol 1950, reeditat el 2002 i En tot lloc i en tot moment 1952 Com a propagandista catòlic publicà també L’intellectualisme catòlic i l’esperit de sant Lluís Gonçaga 1927 Traduí El deixeble de Paul Bourget 1928

Vida i obra Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló Estudià dret i filosofia i lletres a València i Barcelona 1902-10 Guanyà una plaça de bibliotecari i fou destinat a Gijón 1911-13, a Barcelona 1913-36 i a Palma 1936-47 A Barcelona fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya 1921-36, on exercí el seu mestratge cívic entre els joves estudiants Fou membre destacat de l’Escola Mallorquina, de la qual fou el principal líder intellectual, però també un dels seus principals exponents poètics Fundà i dirigí “Migjorn” 1906-07, revista literària que introduí a Mallorca els corrents estètics del…

Vida i obra Es traslladà de molt jove a Barcelona, on s’incorporà al grup de poetes modernistes vinculats a El Poble Català , diari del qual fou collaborador Es donà a conèixer amb el recull de proses líriques L’ardenta cavalcada 1909, que revela la influència dels poetes finiseculars francesos i de Gabrielle D’Annunzio, i amb les peces teatrals de tall simbolista Al florir els pomers 1910 i Rondalla al clar de lluna 1912 El 1913 emigrà a Colòmbia, on visqué un any a Ciénaga i després a Barranquilla Hi fundà “Voces” 1917-20, considerada la primera revista d’avantguarda de l’Amèrica Llatina,…

Vida i obra Fou militant independentista i intervingué en els fets de Prats de Molló, la qual cosa l’obligà a exiliar-se a París, on intervingué coma actor en diversos films de Luis Buñuel Retornà a Barcelona el 1930 i collaborà a “L’Opinió”, “L’Hora” i “La Humanitat” Mantingué actituds radicals, tot i que acabà integrant-se a ERC Durant la guerra fou secretari del Comitè de Milícies Antifeixistes i, després, comissari de propaganda de la Generalitat Exiliat el 1939, dirigí, a França, la revista catalana El Poble Català S’establí finalment als Estats Units, on representà el Govern de la…

Estudià magisteri a l’Escola Normal de Lleida i exercí un temps de mestre El 1952 es traslladà a Barcelona per estudiar a l’Escola de Periodisme de l’Església Collaborà en diferents setmanaris i en el diari El Correo Catalán , on es responsabilitzà de la secció municipal Crónica de Barcelona,  i més tard fou nomenat cap d’informació local 1963 El 1964 fou redactor en cap de  Tele-exprés Dirigí 1968 Diario femenino i el 1969 s’incorporà com a redactor en cap al Diari de Barcelona Subdirector i director 1974 d’aquest mateix diari, el 1977 dimití el càrrec, i el anys 1986-87 fou el primer…

Vida i obra Escriptora de formació autodidàctica Residí gairebé tota la vida a Llucmajor La motivació d’un ambient familiar illustrat fou decisiva en la seva vocació literària i li permeté gaudir d’una posició privilegiada per a dedicar-se íntegrament a la literatura Fruit d’aquest ambient és la coneixença de Miquel Costai Llobera, el seu mentor en el camp de les lletres i avalador inicial en el món literari català, en companyia del qual realitzà un viatge de pelegrinatge al Mediterrani oriental i a Terra Santa 1907 Altres amistats decisives en la seva trajectòria literària foren les de Josep…

Vida i obra Fill d’una família d’industrials, banquers i polítics barcelonins –fou germà de Josep Valls –, es doctorà en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1904-09 i fou alumne de l’École de Chartres i de l’École des Hautes Études de París Ingressà 1914 al cos d’arxivers i bibliotecaris i fou oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó ACA i del Museu Arqueològic de Tarragona El 1920 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb el treball Les genealogies de Roda o de Meià S’afilià a la Lliga Regionalista i fou diputat provincial de Barcelona 1921 El 1922 obtingué…