Resultats de la cerca

És autor de Versos a los terremotos de Orán , Égloga a la muerte de la duquesa de Frías , la sàtira La opinión i les tragèdies Raquel i Ilphis y Zulia , i publicà, anònim, el poema satíric La rani-ratiguerra València 1790 Traduí poemes francesos i alemanys de l’època, i aconseguí que el Diario de Valencia  publiqués les  Trobes de mossèn Jaume Febrer 1791-95

Estudià medicina i s’especialitzà en psiquiatria infantil Fundà i dirigí l’Institut de Pedagogia Terapèutica 1940, presidí la Societat de Neuropsiquiatria Infantil i la Societat Catalana de Pediatria, i des del 1945 fou professor de psicologia de la infantesa i adolescència a la Universitat de Barcelona Publicà diverses monografies mèdiques i pedagògiques, com La infància anormal 1933, Evolució sexual de l’infant 1935, Els fills, sexe i educació 1966 i Els inadaptats 1970, entre d’altres La seva dedicació al camp de la literatura fou anterior a la guerra civil Collaborà amb ressenyes, estudis…

Estudià comerç i filologia catalana i treballà de llibretera i de documentalista Començà a escriure poesia en llengua castellana entre el 1964 i el 1967 Com a poeta ha publicat  Quadern de vacances una lectura d’El segon sexe  1983, premi Miquel Martí i Pol 1981, Ales intactes 1996, Les lentes illusions 2001, premi Màrius Torres 2000, Congesta 2007,  Ganiveta Antologia poètica 1964-2011 2012 i Baix continu 2014 La seva primera novella és  Potala 1986, a la qual seguiren No em dic Raquel 1989, La dona liquada 1990, premi Ciutat de Palma, Rimmel 1994,  Els dies infinits 2001 i…

Vida i obra Fill d’un fabricant tèxtil Des de molt jove desplegà una intensa activitat cultural, tant en el terreny literari com en l’artístic Començà a promoure edicions de poesia — Els Poetes d’Ara —, les quals dirigia Tomàs Garcés 1923-24 El 1924, a París, feu el seu primer contracte amb un artista, Joan Rebull seguiren Bosch-Roger, Obiols, Prim, Gausachs, Villà, Grau-Sala, Granyer, etc, que exposaven a la sala que duia el seu nom, i presidida per ell des del 1929, dins les Galeries Laietanes També creà l’Organització Joan Merli —que difongué l’obra d’artistes i edità monografies Creador…

Vida i obra Feu estudis de medicina, que no acabà Collaborà en revistes barcelonines com El  Intransigente i en diverses publicacions periòdiques de to satíric com  Papitu i L’Esquella de la Torratxa Fundà El Día Gráfico i el setmanari Los Miserables  i dirigí el diari radical  Renovación  1934-36 i el lerrouxista La Aurora També collaborà en El As  1921, España Teatral Cinematográfica  1921-22, Información cinematográfica  1922-36, Popular Film  1926-37, El Público  1927, Films Selectos  1930-37 i Espectáculo  1937 Amb la participació de l’empresari Sugrañes, engegà la incorporació de la…

En el vessant d’arquitecte, des del 1968 fins a la jubilació fou catedràtic de càlcul d’estructures de l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  i realitzà projectes associat amb Carles Buxadé i Ribot Obres conjuntes són la cúpula d’un mercat a Vitòria premi Europeu d’Estructures Metàlliques i la rehabilitació de la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Així mateix, pertangué a l’equip guanyador del concurs per a l’estadi i l’anella olímpica de Montjuïc S’inicià com a poeta en llengua castellana Cantos para la…