Resultats de la cerca

El 1489 professà al monestir de Valldigna, del qual esdevingué prior el 1504 És autor, entre altres obres, de diverses composicions poètiques que presentà als certàmens que tingueren lloc a València el 1482 i el 1488, el primer dels quals fou publicat per Ferran Dies Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Fou un dels fundadors de la revista “Tac Carbònica”, apareguda l’any 1984 Amb el poemari Le sucrier velours 1984 guanyà el premi Vicent Andrés Estellés-Premis Octubre Pòstumament han aparegut Amb tinta xinesa 1992 i Infinitud del paisatge 1993, que apleguen la resta de la seva producció, que l’autor havia sotmès a un procés de reelaboració constant

Ha conreat la poesia amb Sènia de petits vicis 1989, Arran de pantomima 1991, Dèria i fallera 1996 i Sediments d’albaina i maregassa 2002, i la narrativa amb Dotze contes i una nota necrològica 1985, Siamangorina 1986, premi Joanot Martorell de Gandia 1985, Numen entre els escacs 1987, premi 25 d’Abril de Benissa, Al cor, la quimereta 2002, Guarda’t dels jocs del destí 2005, premi Vila de Puçol de narrativa 2004 i Vestals de Roma 2018 És autora de l’antologia Eròtiques i despentinades Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona 2008, amb illustracions de Maria Montes Ha…

Llicenciat i doctor en història medieval per la Universitat de València, de la qual és professor A més de diverses monografies historiogràfiques com Terra de feudals 1991 i La vall de les sis mesquites 2003 —estudi sobre el treball i la vida a la Valldigna medieval—, ha publicat l’assaig En la vida d’Ausiàs March 1998 L’any 2015 guanyà el premi Joan Fuster d’assaig amb Nació, ancestres i ADN , publicada amb el títol Valencians sense ADN Relats dels orígens 2016 La seva obra creativa es caracteritza per ser una prosa entre la narració i la crònica memorialística, amb títols com Oc…

Vida i obra Signà sovint les seves obres com a Eduard Soleriestruch  L’esclat de la guerra civil impedí que acabés els seus estudis d’arquitectura a Barcelona Després de la guerra fou mestre en diverses localitats de la Ribera, i finalment entrà com a professor de matemàtiques a l’institut Rei en Jaume d’Alzira, on treballà fins a la jubilació Una part de la seva obra històrica i literària es pot trobar en publicacions periòdiques com Sicània , Valencia Atracción , Las Provincias i Levante Tingué una gran amistat amb l’estudiós de la geografia valenciana Emili Beüt i Belenguer i amb el…