Resultats de la cerca

Fill de l’actriu Carlota de Mena  i germà de la també actriu Dolors Delhom  Treballà com a actor en la majoria dels teatres de Barcelona i en les companyies d’Enric Borràs, Margarida Xirgu i Josep Santpere, entre d’altres, on assolí una gran popularitat Conreà, també, la poesia Participà en diversos Jocs Florals, i fou premiat el 1908 en un certamen de Buenos Aires pel poema patriòtic Enyorament

Es diplomà en relacions públiques per la Universitat de Barcelona 1980 i llicencià en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1983, i amplià estudis a Nova York i a París Ha actuat, entre d’altres, a les obres Antaviana 1978, dirigida per Joan-Lluís Bozzo, Freaks 1983, A Alonso, Baal 1983, Joan Ollé, La primera de la classe 2000, Els viatgers de l’absenta 2007, F Roda i Quid pro quo 2008, G Vázquez És autora de les obres La podrida 1994, La furgoneta 1995, premi Cassandra, Esquerdes 1996, Tres homes esperen 1996, Aurora 1997, Entre el dubte i el matís 2001, que també dirigí i…

Desenvolupament enciclopèdic Evoca les interioritats del teatre des del punt de vista de tres actrius Una jove estudiant d’interpretació demana a Glòria Marc, Assumpta Roca i Maria Caminal, tres actrius consagrades, que l’ajudin a descobrir com era la mítica actriu Empar Ribera, per preparar les proves per a protagonitzar una obra sobre la seva vida De tarannàs molt diferents, Glòria ha triomfat com a diva internacional en el teatre, Assumpta s’ha convertit en una còmica televisiva i Maria ha abandonat l’escena per cedir la seva veu al doblatge cinematogràfic La visió que…

Fou deixeble, a Barcelona, de l’escultor Josep Llimona, i residí uns quants anys a Xile Autor del Crist del pas monumental de la seu d’Osca  Com a autor de teatre, destaca per l’estrena i la publicació de diverses obres de caràcter popularitzant i d’intenció humorística, com El pes de la raça 1922 i La pubilla 1936, a més del poema dramàtic El flagell s d La seva filla , Roser Coscolla i Ferrer Barcelona 1903 – Granollers 1991 fou actriu de cinema El padre Juanico, 1922, adaptació de Mossèn Janot, de Guimerà i de teatre, i actuà sobretot al teatre Romea…

Estudià dret a la Universitat de Cervera i després a la de Barcelona, on es llicencià 1839 i hi fou professor 1840-43 Collaborà amb narracions i poemes a El Guardia Nacional  1836 i El Vapor  1837, entre els quals dos de catalans dedicats a l’actriu Matilde Díez Traslladat a Madrid, collaborà a les revistes El Dómine Lucas  1845 i El Áncora  1851, i publicà la novella Crónica de Don Juan I de Castilla, o Las dos coronas 1852 Tornat a Barcelona, es dedicà a la carrera jurídica i política i arribà a ser jutge de primera instància i tinent d’alcalde de Barcelona, i collaborà al…

Cursà estudis de periodisme i durant un temps fou actriu de teatre i de cabaret S’inicià com a contista amb l’obra L’ensenyador de pisos que odiava els mims 1999, gènere que predomina en la seva producció, de marcat to irònic i sovint càustic que traspua en els relats sobre la vida quotidina de gent corrent  T’estimo si he begut 2004, premi Lletra d’Or 2005, Busco senyor per amistat i el que sorgeixi 2005,  No hi ha terceres persones 2010,  Contes infantils contra tot pronòstic 2013, Tot això ho faig perquè tinc molta por  2016, premi Mercè Rodoreda de contes 2015, De què fuges,…

Debutà com a actor al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona amb el pseudònim Fontseca Conegué Frederic Soler i, a fi de donar a conèixer les seves obres, fundà 1864 amb ell, amb Joaquim Dimas i amb altres la societat teatral La Gata, de la qual fou director i primer actor L’èxit de Les joies de la Roser 1866, al Teatre Odeon, i d’altres obres en català motivà el canvi de nom de La Gata pel de Teatre Català El 1867 passà al Romea, on actuà sempre —sovint en obres de F Soler— fins el 1890, que el seu baix rendiment per motius de salut l’indisposà amb l’empresa Actuà encara uns quants mesos al…

Filla de l’actriu Juana Bozzo i del dramaturg Gastó Alonso i Manaut  La seva producció teatral, propera al costumisme sainetesc del Vuit-cents, s’inscriu en una línia sentimental i folklòrica que alterna els tons melodramàtics amb la comicitat fàcil Les seves obres foren molt populars, sobretot  La Pepa maca estr el 1954 i editada el 1959, l’èxit de la qual feu que n’escrivís la novella 1960 També estrenà —i publicà—, entre d’altres,  Ha passat una oreneta 1936 La cinglera de la mort 1958 Princesa de Barcelona 1959 La cançó de la florista 1959 Maria Coral, la pessebrista 1961 i…

Vida i obra De jove abandonà la carrera d’enginyer per dedicar-se a la pintura i a partir del 1903 al teatre, de la mà d’Adrià Gual i el seu Teatre Íntim Hi feu d’actor Èdip rei , de Sòfocles, adaptà al català obres estrangeres La festa dels reis , de Shakespeare i eventualment exercí d’autor El quart de la sort ,  La veritat sense contemplacions, 1922 En 1904-05 interpretà diversos curts de Segundo de Chomón per als Espectacles Graner de la sala Mercè, que sota la direcció de Gual integraven diverses arts, entre les quals hi havia el cinema Actuà també en films que aquest dirigí per a la…

De ben jove s’interessà per la poesia i la cançó, però no s’hi dedicà professionalment fins el 1974 El seu repertori abraça des dels trobadors medievals fins als poetes contemporanis, i és també autor d’unes 200 cançons Ha enregistrat els discos He heretat l’esperança 1978, Traginer de cançons 1982, Recital 1000 1984, premi discogràfic de la Generalitat de Catalunya, Nit de Foc 1985, Enllà del temps 1989, que inclou la cançó Cor càtar , guardonada amb el premi Èxit d’Or Català,  Mercat de Calaf 1991, Aigua secreta 1992, Cançons de l’amor que tinc 1997, Per un petó 1998 Ha publicat antologies…