Resultats de la cerca

Exerceix a la UB la docència universitària, que inicià fent de lectora a la universitat de Birmingham del 1980 al 1983 En la mateixa dècada, i en l’àmbit de l’ensenyament, publicà amb M Llanas, L Soldevila i R Pinyol i Torrents un manual de literatura Solc , una antologia literària Garba i edicions de textos amb finalitat didàctica que assoliren una gran difusió Codirectora de diferents colleccions editorials—“El Garbell”, “Textual”— i membre del consell de redacció de la revista Llengua & Literatura , com a investigadora treballa en l’àmbit de la literatura contemporània Especialista…

Llicenciada en filologia clàssica per la UB i deixebla de Miquel Dolç i de Josep Vergés, fou collaboradora de la Collecció Fundació Bernat Metge, des del 1968 en les tasques de correcció, de revisió i d’edició, i entre el 1994 i el 2007 fou membre del consell directiu Del 1988 al 1998 fou redactora i correctora de Curial Edicions Catalanes Gran coneixedora de les llengües clàssiques i especialista en la fixació del català, el 1998 esdevengué directora de publicacions de la Fundació Bíblica Catalana Versionà les Faules d’Isop 1984 i 1989 i els 12 primer cants 3 volums de la Ilíada d’Homer…

Periodista de professió, inicià la seva producció literària amb les novelles Atzucac 1972 i La darrera tornada 1974, premi Huguet Fou inclòs en l’antologia poètica Carn fresca 1974 A continuació, publicà els poemaris Corrents de fons 1976, Senyals de vida 1980 i Igual vol dir Itàlia 1981, premi Jordi de Sant Jordi El 1981, amb la novella Àmbit perdurable , guanyà el premi Andròmina dels Octubre

Estudià filologia catalana i és professor d’ensenyament secundari S’inicià en l’àmbit de la poesia amb la publicació de Pentagrama 1987, gènere que continuà amb les obres Parella de negres 1988, premi Josep Maria López-Picó, Ròssecs 1992, Al cul de sac trobareu les porgueres 1993, Antídots 1996, premi Ciutat d’Elx,  Temps pervers 1999, premi Guillem Nicolau de la Diputació General d’Aragó, In nuce Antologia lírica 2005 i Camp Clos  2006

Professor de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, en aquest àmbit ha donat a conèixer els assaigs La llavor immortal els arguments universals en el cinema amb J Balló, 1995, El suspens cinematogràfic 1999 i el guió cinematogràfic Visions d’un estrany amb N Bou i E Alberich, 1990 En poesia, ha publicat Treball de món 1985, premi Martí Dot 1984, Eteri cos d’intriga 1987, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí i Combat d’absències 1992, premi Manuel Rodríguez Martínez de poesia d’Alcoi

Vida i obra Jurista, fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Collegi d’Advocats de Palma 1779 És autor d’un extens dietari en català, publicat el 1933, del qual només se’n conserva la part del 1782 al 1788 Escrit en un estil sobri i familiar, se centra en l’àmbit domèstic, però inclou notícies sobre les institucions mallorquines, les representacions teatrals i fets diversos de la vida ciutadana Bibliografia Pons, A 1932 Pons, A 1933 Vegeu bibliografia

S’inicià amb el recull Primers dies de 1968 1968, al qual seguiren Setembre 30 prologat per Gabriel Ferrater, 1969, Vida privada 1972, Memòria i 1979 i A favor meu, nostre 1981, que aplegà, amb la incorporació de poemes inèdits, a Poemes 1969-1981 1984 Posteriorment ha publicat Berlin suite 1985, Homenatge a Walter Benjamin 1988, Tria de poemes 1994, L’amor a Barcelona 1998, l’antologia Poemes 1969-2007 2008 i Animals i plantes  2010 La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació…

A Qui no té pa moltes se’n pensa 1875 recorre a tipus de la vida picaresca, amb un component clarament paròdic, present també en sainets costumistes com Casament d’en Celdoni i la Margarida 1858, Divorci d’en Celdoni i la Margarida 1859 i El procurador 1864, peça bilingüeen què se satiritza la figura del buròcrata, que en aquest cas resulta ser l’únic personatge castellanoparlant de l’obra El seu teatre se situa, doncs, en la línia del costumisme més o menys crític, característica dels autors que es movien en l’àmbit de Soler i les primeres companyies de teatre catalàde l’Odeon i el Romea

Enginyer informàtic de formació, es donà a conèixer en l’àmbit de la poesia amb Poemes i dibuixos 1984 També publicà Cançons per a en Jaume 1985, Ludwig 1992, Insuficiència mitral 1997, premi Aula de Poesia de la Universitat de Barcelona, amb una traducció al castellà feta per ell mateix,  Cartes de sotamà 2006 i La bassa de les oques 2010, extens poemari estructurat en forma d’auca en què manifesta un esperit lúdic i alhora irònic També és autor del volum de narrativa Eugeni i altres 1986 Traduí les Nouvelles impressions d’Afrique , de Raymond Roussel 2014, premi Ciutat de Barcelona de…

Llicenciada en filosofia i lletres i pedagogia Fou professora universitària i collaboradora dels mitjans de comunicació S'inicià com a narradora amb els reculls de relats Passes de vellut 1994 i La vella dorment i altres històries 1994 És autora de l’estudi literari Líriques de silenci la cançó de dona a Safo, Renée Vivien i Maria-Mercè Marçal 2001 i en l’àmbit del periodisme publicà els seus articles a Passes de vellut 1994, La mirada encantada 2005 i Foc d'encenalls 2007 És també autora de Temps de llucar Segona memòria I 1922-1947 2012 i de l’estudi lingüístic  El català d’Àneu  2002 L’any…