Resultats de la cerca

Publicà un llibre de records, anecdòtic i saborós, Mirant enrera 1961 la novella La corbata negra 1964 i les proses evocatives De la Mar Morta a l’Àrtic Tres viatges 1968, Amarg teló d’acer, memòries amables 1975, Anar fent 1980 i Aspectes de Mataró als ‘Feliços Vint' 1984

Com a escriptor de narrativa infantil és autor d’una obra extensa Entre moltes altres obres, ha publicat La fada pastissera 1988, Un drac a dieta 1992, T’he enxampat, Caputxeta 1995, premi Samaruc 1996, No vull anar a dormir 1997, La caputxeta de colors 2000, A l’altre costat del barret 2002 i La màquina dels contes 2002 Ha participat com a guionista i locutor en programes de Ràdio 9 i Canal 9 i ha organitzat activitats d’animació a la lectura

Advocat de la Reial Audiència, fou catedràtic de la Universitat de Lleida És autor de l’obra inèdita, en versió catalana, francesa, italiana, castellana i llatina, Discursos en cartas a la moda, versión a cinco idiomas, catalán, francés, italiano, castellano y latino con reflexiones morales y políticas D’aquesta obra, avui perduda, només se sap que l’any 1726 hi havia un manuscrit preparat per a anar a la impremta Hi ha una “Carta laudatoria” seva als preliminars de Prodigios y finezas de los santos ángeles de P Serra i Postius

És autor de diverses comèdies i obres paròdiques Barba-Roja s d, Anar-se’n a temps s d, Mitja figa, mig raïm 1886, De rialles 1887, Joseph Serra 1888, Lo setè Sant Matrimoni 1891, Viatges d’una puça 1892, Sant Jordi mata l’aranya 1893 i Los gelos de la Coloma o baralla de dos guapes per un jove comprimit 1895 També escriví, en collaboració amb Felip Dalmases i Gil, Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Josep Feliu i Codina La Dolores

Desenvolupament enciclopèdic Tracta del «cel», on vol anar el poeta, que és el firmament que envolta la Terra amb els seus astres com a figuració de l’estatge de Déu, però que també és el paradís, la pàtria última de l’ànima immortal El llibre consta de trenta-cinc poesies, dedicatòria i pròleg Tot i que no és unitari, hi predominen les poesies d’admiració per les meravelles de l’univers astral, vistes pel poeta com l’obra del Creador i percebudes amb «terror» del sublim alhora que amb tendresa casolana La documentació del poeta amb dades de la ciència del seu temps es conjumina amb dades del…

Feu estudis de dret i fou redactor del “Diario Mercantil” 1870 El 1871 estrenà la seva primera obra teatral en català, Anar per llana 1885, i després Sota, cavall i rei 1874, estr 1873, amb una segona part, del 1874, titulada Una agència de criaes , El marquès de Miragall 1885, estr 1875, Al sant per la peanya 1876, En lo mig del mercat i Retratos al viu 1884, Cascarràbies 1889, estr 1888, Bous de cartó estr 1891, Una lliçó aprofità , Lo dit de Déu i Ditxosa desgràcia , que aconseguiren força popularitat En castellà escriví poemes, teatre i la collecció d’epigrames Pampiroladas…

Des d’una porteria de Barcelona,↑ Conxa recorda la seva vida de dona que ha treballat durament d’ençà de la seva infantesa, en un poblet del Pallars es tracta d’una vida corrent i dura, que la guerra va marcar de manera tràgica La novella es divideix en tres parts i a la primera Conxa recorda la seva infantesa i joventut cinquena de sis germans, a tretze anys, va deixar la seva família i una vida d’escarràs, per anar viure a la casa d’uns oncles, sense fills, per tal d’ajudar-los El moment més feliç de la seva vida és marcat per la coneixença de Jaume, un noi emprenedor, del qual…

Vida i obra Net, de part de mare, de Pere Destorrent i nebot d’Antoni Pere Ferrer Després d’una primera joventut turbulenta, començà a intervenir en les lluites polítiques del seu temps El 1455 s’adherí a l’actitud presa per la Biga contra la lloctinència de Galceran de Requesens Iniciada la lluita contra Joan II, era capità de Perpinyà pel setembre del 1462, i hom el feu anar a defensar Barcelona, atacada El 20 d’octubre fou fet governador del Rosselló i la Cerdanya, i el 15 de novembre rebé l’ordre de posar-se sota l’obediència d’Enric IV de Castella, proclamat rei dels…

Desenvolupament enciclopèdic Publicat l’any 1925 Els textos evoquen i comenten críticament l’experiència personal de l’autor sobre la vida quotidiana a la Barcelona coetània, reflexions de les quals es desprenen uns valors morals exemplars En els quaranta-un articles, l’observació d’ambients, de personatges o d’objectes de cada dia suscita el descobriment de valors de la realitat més pròxima i domèstica que sovint passen desapercebuts Així, de l’observació se n’extreu un ideal de vida feliç, el qual és condicionat per l’acceptació de les coses tal com són, el reconeixement de les pròpies…

Estudià lleis a València, on redactà i publicà el periòdic satíric “El Saltamartí” 1860-61 S’inicià en l’escena valenciana, en el Teatre Principal de València, de la mà de Joaquim ↑ Garcia-Parreño , amb l’obra De femater a lacaio 1858, a la qual seguiren, entre moltes altres peces còmiques de costums i paròdiques, Les eleccions d’un poblet 1859, En les festes d’un carrer 1861, La mona de Pasqua 1862, Aiguar-se la festa escrita a benefici dels damnificats per la riuada d’Alzira, del 1864, Telémaco en l’Albufera 1868, paròdia d’ El joven Telémaco , d’Eusebi Blasco, Carracuca 1873 i El que fuig…