Resultats de la cerca

Publicà poesia d’avantguarda Infern quadrivèrtex 1950, Error nicti-lícit 1954,  Macla mínima 1961, Penell irat 1970, Gemec iàmbic 1975, Donaídem 1989, Tempteig va 1996,  He guarnit els dies 2000 i Infern quadrivèrtex Obra poètica 1950-2000 2004, un títol que aplega en un sol volum tota la seva obra

Prevere, rector de Fondarella Segrià, fou també examinador sinodal i visitador de la diòcesi de Solsona Publicà Foment de la pietat i devoció cristiana Barcelona 1693, en la tradició de la literatura espiritual jesuítica, amb la qual pretenia divulgar en català la meditació mitjançant la composició de lloc L’obra obtingué una gran difusió Palau i Dulcet aplega notícia de dinou edicions

A més de fer traduccions de Baudelaire, escriví diverses proses poètiques en les línies del decadentisme català i europeu, que, tanmateix, no aplegà mai en volum algunes es publicaren a El Poble Català , des d’on aquest corrent literari rebé els últims impulsos a Catalunya abans de desaparèixer i imposar-se el noucentisme També publicà a “Art Jove” i “Joventut”

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres 1931, fou professor de literatura i de llengua àrab, exercí d’advocat i treballà com a secretari de Carles Pi i Sunyer Collaborà a diverses revistes i diaris locals com “Acció” i “Gaseta de Vilafranca”, de la qual fou codirector Fou un dels fundadors de la revista avantguardista “Hèlix” 1929-30 i d’“Horitzó” 1935 Part de les collaboracions d’aquesta època es troben recollides a Hores de joventut i de maduresa 1987, llibre que aplega els seus treballs en català Impulsà la novella catalana fundant la “Collecció Lletres” 1954, la qual, malgrat l’…

Vida i obra Conreà la novella Eduard 1955, Una taca de sol 1968 i Si la vida ens digués sí 1988 la poesia D’aire i de foc 1959, Cançons per a no cantar 1977, Petit poema de Catalunya 1977, Paisatges de Catalunya 1978 i De foc i d’aire 1982, reculls que aplegà a Poesia 1938-83 1985 amb tota una sèrie d’estudis crítics sobre la seva poesia Restà inèdit l’extens Poema de Crist Com a assagista publicà Maragall 1860, 1911, 1961 1964, Per un nou concepte de la Renaixença 1965, I els catalans també 1965, premi J Yxart 1964, L’avantguardisme en la poesia catalana actual 1972 i Aspectes de nova…

Mestre de professió, publicà Aiguamoll i senill primers poemes 1967, Poemes 1975, Trobes d’amor i de mort 1976 i Tríptic casolà 1979, entre d’altres En edicions privades publicà algunes de les seves obres premiades en diferents jocs florals Dissabte de maig 1966 o Do de l’amor 1967 El 1981 fou publicada la seva Obra completa , que aplega poemes i contes escrits entre el 1965 i el 1980

Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i començà conreant la poesia Publicà composicions en nombroses antologies i reculls, sobretot cap a la fi dels anys seixanta Dedicat a tasques editorials, fou cofundador 1975 i director 1975-2001 de les edicions La Magrana Fou secretari i president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana El 1980 publicà el volum Per la llengua Llengua i cultura als Països Catalans 1939-1977 , on aplega la documentació més important referent a la llengua durant el franquisme Dedicat a estudiar la figura de Carles Riba  i la seva voluminosa correspondència, n…

Fou advocat 1904 i professor mercantil És autor de les traduccions d’himnes eclesiàstics Himnari litúrgic 1915, que es publicà amb un pròleg de Josep Torras i Bages Destaca la seva producció poètica, que el 1934 recollí en el volum titulat Ocasionals , on aplega l’obra escrita entre el 1895 i el 1925, fins llavors inèdita També escriví assaigs de temàtica molt diversa, com ara Sant Ramon de Penyafort i l’orde de la Mercè 1918 i Ensaig de vocabulari d’impremta  i Manual de transporte ferroviario , entre d’altres

S’inicià amb el recull Primers dies de 1968 1968, al qual seguiren Setembre 30 prologat per Gabriel Ferrater, 1969, Vida privada 1972, Memòria i 1979 i A favor meu, nostre 1981, que aplegà, amb la incorporació de poemes inèdits, a Poemes 1969-1981 1984 Posteriorment ha publicat Berlin suite 1985, Homenatge a Walter Benjamin 1988, Tria de poemes 1994, L’amor a Barcelona 1998, l’antologia Poemes 1969-2007 2008 i Animals i plantes  2010 La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació…

Residí des dels dotze anys a València, on formà part de l’Ateneu Científic i Literari Fou un dels fundadors de Lo Rat-Penat 1878 i de l’Ateneu Mercantil 1879 Comerciant afeccionat a la literatura, el seu primer llibre de poemes, en castellà, fou Flores sin aroma 1872 Obtingué la flor natural pel poema La dona valenciana als Jocs Florals de València del 1885 i dedicà diverses composicions a les reines de la festa Pòstumament, la seva obra poètica s’aplegà a Poesies 1900, amb pròleg de Llorente i diversos escrits d’homenatge, i a Lectura Popular 1916