Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Partinobles
Literatura catalana
Versió catalana del roman de cavalleries d’origen francès Partonopeus de Blois (s. XII) traduït a moltes llengües europees.
Desenvolupament enciclopèdic És una novella d’entreteniment de difusió popular, amb un argument reblert d’aventures meravelloses i ingènues, que explica els amors i les peripècies de Partinobles, comte de Bles, i de Melior, emperadriu de Constantinoble, amb un argument que recorda l’episodi mitològic de Psique i Amor Tingué un públic català fidel al llarg de tota l’edat moderna La primera edició catalana coneguda és la de Tarragona del 1588, amb el títol Història de l’esforçat cavaller Partinobles , que es presenta com a procedent d’una versió castellana Després, i…
Faula dels amors de Neptuno i Diana
Literatura catalana
Copiada en el manuscrit 151 de la Biblioteca Universitària de Barcelona, conegut amb el nom de↑Jardinet d’Orats atès el caràcter sentimental del conjunt de les seves obres, recentment la seva autoria ha estat atribuïda a Francesc Alegre.
Desenvolupament enciclopèdic D’argument mitològic, refà, mitjançant una prosa arcaïtzant, el vell mite de la deessa Diana, convertida en pedra com a càstig per la seva ingratitud amorosa Hom constata un sòlid coneixement per part d’Alegre d’autors com Ovidi, Boccaccio i Petrarca Bibliografia Pacheco, A i Bover, A 1982 Turró, J 1994 Vegeu bibliografia
Guadalupe Cortès i Wyghlen
Literatura catalana
Novel·lista.
El 1868 publicà parcialment en el fulletó de “La Barretina” la novella Les joies de la Roser , adaptació de la peça teatral del mateix títol de Frederic Soler Les ↑ joies de la Roser , estrenada dos anys abans Encapçalava la versió una dedicatòria a Soler que exposava el propòsit «d’explicar en la més extensa forma de la novella lo interessant i commovedor argument» del drama
La filla de l’emperador Contastí
Literatura catalana
Novel·la breu, qualificada per R. Aramon, en editar-la, com a exemplar.
Desenvolupament enciclopèdic El seu argument gira al voltant del refús de l’incest i la preservació de la castedat Escrita molt probablement en els primers anys del s XV, es conserva en un manuscrit que conté també la Història de Jacob Xalabín , i que havia pertangut a Hernando Colón Els trets estilístics comuns són prou abundosos i rellevants per a suposar que ambdues obres són fruit del mateix autor Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Cingolani, SM 1995 Vegeu bibliografia
Joan Fàbregues i Sintes
Literatura catalana
Dramaturg.
Fill d’una família vinculada al món teatral i de la impremta, escriví amb el seu pare Pau Fàbregues i Sintes, tant en català com en castellà, entremesos de caràcter popular i d’argument senzill, amb un llenguatge viu i colloquial Doñ Pera Singlá la primera part estrenada el 1882, mentre que la segona és obra només del pare el 1884, i impresa el 1888 i el 1894, Trepasses d’en Pelaiu, o Ses mones de sa cala 1899, Adoració dels Reyes Magos 1892, Corona de espinas 1902, Entremès de ses flassades s d, i La ciega avaricia 1896, entre d’altres També és autor dels drames i comèdies El…
Los amors de Melisendra
Literatura catalana
Comèdia burlesca, atribuïda, amb dubtes, a Francesc Mulet, que parodia l’argument del romanç carolingi de Gaiferos i Melisendra.
Melisendra és raptada pels moros i retinguda a Sansuenya, mentre el seu espòs Gaiferos, dedicat al joc, es desentén de les seves obligacions cavalleresques finalment, Carlemany obliga Gaiferos a abandonar la mollície de la cort per rescatar-la En aquesta peça els personatges apareixen ridiculitzats, fent recurs al capgirament sistemàtic del decòrum les allusions obscenes i escatològiques hi abunden El desenllaç feliç de l’acció queda destruït al final quan un bou escapat clava la banya a l’entrecuix dels esposos retrobats Al ms 67813 del Fons Serrano Morales de l’Ajuntament de València l’obra…
Jordi Cervera i Nogués
Literatura catalana
Poeta, narrador i periodista.
Com a poeta es donà a conèixer amb Pintallavis 1991, en collaboració amb el pintor Carles Amill, i seguí amb, entre d’altres, Atzavara 2003, Talaiot 2006, Tanta xerrameca cansa 2006, premi Recull de poesia i Noli me tangere 2004 Com a novellista, s’inicià amb Dibuixos obscens 1996, premi Josep Pin i Soler 1995 i continuà amb la novella policíaca Mosques 2006, premis Ferran Canyameres 2005 i a la millor novella negra en català de la llibreria Negra i Criminal, Desig de foc 2007, on la ficció narrativa està al servei d’un argument en què erotisme i gastronomia es lliguen, L’…
Eudald Duran i Reynals

Eudald Duran i Reynals
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filosofia i lletres Treballà a l’IEC com a catalogador de llibres Estudià idiomes i amplià el seu bagatge en les literatures clàssica, anglesa i francesa Obsessionat per la perfecció formal, publicà només alguna collaboració amb el pseudònim Bellesguard a La Veu de Catalunya Pertanyia al grup de La Revista El 1917 obtingué una beca de l’IEC per a estudiar a Anglaterra, però morí a París durant el viatge Pòstumament aparegueren Quatre històries 1918 —volum reeditat el 1938— i les Proses completes 1952, que recuperaven material inèdit La prosa de Duran s’insereix plenament en l’…
,
Ferran Cremades i Arlandis

Ferran Cremades i Arlandis
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Novel·lista.
Vida i obra Publicà un llibre de poemes, Paraula del vent i del foc 1976, però, sobretot, es donà a conèixer com a guanyador del premi Sant Jordi 1977 amb la novella Coll de serps 1978 d’escriptura densa i argument de violència continguda La publicació de La regina de la Pobla de les fembres peccadrius 1980, més desenfarfegada i irònica, i amb llenguatge a voltes deliberadament arcaïtzant, tingué una notable acollida crítica Posteriorment publicà El cant de la Sibyla 1983 Aquestes dues novelles tenen fons històric i se situen en els moments de màxima plenitud de la societat valenciana També…
,
Víctor Mora i Alsinella
Cinematografia
Literatura catalana
Escriptor.
Germà de l’escenògraf Rafael Mora Es dedicà sobretot al teatre Publicà el drama La cançó dels catalans 1922, però el seu gran èxit fou Cançó d’amor i de guerra 1926, escrita en collaboració amb Lluís Capdevila i musicada per Martínez Valls Estrenà, entre altres, les obres musicades La taverna d’en Mallol 1930, inspirada en la popular Cançó de taverna d’Apelles Mestres La legió d’honor 1930, amb música de Martínez i Valls Gent del camp Xiquets i mossos 1931, amb música de Ramon Ferrés, L’àliga roja 1932, també amb música de Martínez i Valls i La revolta Igualment, escriví llibrets de…
, ,