Resultats de la cerca

Fill de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria Des del 1243 apareix destinat a ésser el successor del seu pare a Catalunya un any després de la partició del 1253 començà a usar el títol d’hereu de Catalunya i en fou nomenat procurador general el 1257 En la governació del Principat es comportà amb rigor contra la tendència a l’anarquia feudal, i en aquest sentit donà lloc al setge i presa del castell d’Hostoles 1258 i a l’execució del turbulent Ramon Guillem d’Òdena 1261 Pel darrer testament del seu pare 1262 després de…

Estudià a Cervera i Barcelona Viatjà per Amèrica i guanyà una càtedra de matemàtiques a Santa María de Puerto Príncipe actualment Camagüey, Cuba, on exercí com a professor i director del Liceu Calassanci el 1838 Treballà a l’Ajuntament de l’Havana Arran de la seva estada a Cuba, publicà El porvenir de la perla de las Antillas Arran d’aquesta estada i de viatges als Estats Units i Mèxic, publicà assaigs d’interès polític sobre aquests països Posteriorment marxà a Suïssa, però finalment s’installà a Madrid, devers l’any 1856, on fou director de l’Escola Normal i exercí el càrrec de…

Jesuïta 1745, arran de l’expulsió de l’orde 1767 s’exilià a Ferrara És autor de diverses composicions poètiques una de les quals dedicada a sant Vicent Ferrer i d’un poema heroic La Carleida , inèdit, en lloança de Carles III per la pau de Versalles 1783 i la renúncia de Gibraltar

Conegut com a Cerol Jornaler de professió i sense estudis, improvisà gloses de temàtica molt diferent religiosa, satírica, amorosa i gaudí d’una gran popularitat, sobretot arran dels duels poètics amb altres glosadors mallorquins, especialment amb el seu amic Andreu Coll i Bernat, Tambor Josep Rullan recollí una petita part de la seva producció a Literatura popular mallorquina 1900

La seva poesia és de caràcter popularitzant, però amb alguns referents de ressò simbolista Publicà els volums poètics Vallgorguina Primera ofrena 1947, Mòduls Ritme de llar 1948, Petita dansa d’imatges 1963 i Suma d’aurores 1966 El 1959, arran d’una conferència que més tard feu pública en forma de fascicle, contribuí a difondre la figura de Joan Salvat-Papasseit

Fou pedagog, vinculat a les escoles municipals de Barcelona D’idees liberals, arran dels fets revolucionaris del 1843 es decantà cap al moderantisme polític Publicà articles crítics i poemes als diaris barcelonins El Constitucional 1842, “El Artesano” 1843, “El Papagayo” 1843, La Verdad 1844, “El Liceo” 1847 i “La Corona de Aragón” 1854 Relacionat amb l’Institut Industrial de Catalunya, defensà els interessos dels obrers 1848-50

Fou alumne del collegi de Cordelles a Barcelona i estudià, després, humanitats El 1759 entrà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió, residí a Ferrara, on fou ordenat de prevere És autor de Valencia , poema en tres cants 1704, i deixà inèdits El espíritu de las bellas artes , en tres volums, que combatia el tractadista d’estètica Esteban de Arteaga, i diverses poesies i traduccions de clàssics

Fundà i dirigí la revista “Muntanyes Regalades” Publicà un recull de poemes que exaltaven la germanor dels Països Catalans, Les terres de llengua catalana 1905, i les antologies Flors rosselloneses 1902 i Refilets 1904 Dedicà nombrososarticles a la presentació d’escriptors catalans i s’esforçà a difondre el conreu de la llengua catalana El 1915, tanmateix, arran de la guerra, es pronuncià contra les Normes ortogràfiques i s’enemistà amb Antoni M Alcover

Conegut sobretot com a narrador, ha publicat Aquell paisatge d’agost 1988, premi Benvingut Oliver, No mireu per l’ull del pany 1991, Històries inquietants 1996 i Temps de fang 2000, premi Modest Sabat 1997 A més, també ha publicat narracions infantils i juvenils, així com les obres dramàtiques L’àtic 1995, El bagul 2000 i Amigues 2002, el poemari Les branques de l’om fosc 1996 i les novelles Arran de pell 2004 i Temps de fang 2007

Darrer dels abats vitalicis del monestir cistercenc de Benifassà Abat des del 1531, el 1554 cessà en el càrrec arran de l’establiment pel papa d’abats triennals És autor d’un arbre genealògic dels reis de Catalunya-Aragó fins a Carles V el 1526, amb explicacions en castellà Aragonum clara insignia regum , 1541, i d’una Vita Joannis II Aragonum regis Traduí al castellà la regla de sant Benet, que fou impresa en llatí i castellà el 1543