Resultats de la cerca

Estudià teologia i psicologia analítica a Suïssa, on exercí molts anys de capellà d’emigrants, i literatura a Costança Alemanya Collaborà, entre d’altres, en les revistes Recull , Poble Andorrà , Buho  i Plançó Publicà el recull Joc d’arrels i d’estels 1965 i Antologia de sacerdots poetes 1975, en la qual ell mateix és representat, i fou inclòs a Lleida, vuit poetes 1968

Formà part del collectiu Ofèlia Dracs , amb la qual obtingué el premi Sonrisa Vertical 1979 També collaborà en la revista Cultura , de Valls En novella publicà CQDX Crida a tothom 1981, finalista del premi Joaquim Ruyra 1979, En pijama no si us plau 1986, premi L’Odissea 1986, Vuit dies a Reduant juvenil, 1987, En propi parany 1988, finalista del premi Víctor Català de novella 1987 i Arrels salvatges 1988, finalista del premi Sant Jordi 1987

De formació autodidàctica i amb un gran coneixement de la literatura oral popular i del costumari castellonenc, començà a escriure en castellà a la Hoja Literaria  de Las Provincias Continuà publicant narracions en valencià a la premsa local, al Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura  i al diari Libertad Amb aquests textos elaborà Tombatossals Contalles de la terra 1930, 1966, relat d’arrels folklòriques i caràcter miticosimbòlic —que serví de base a l’òpera de Matilde Salvador La filla del rei barbut 1943—, i De la meua garbera Contalles de Castelló de la Plana 1935…

Fou lector a les universitats de Glasgow i Vancouver Exercí una llarga tasca com a crític d’art des de la premsa diària, notablement al Diario de Barcelona  i La Vanguardia Com a poeta centrà el seu interès en la poesia experimental i la seva relació amb la imatge Ultra participar en nombroses exposicions de poesia visual, publicà els reculls Les arrels assumptes 1972, Persistència del cercle 1972, Postals nord-americanes per a una noia de Barcelona 1972, Progressió icònica 1973 i Imatge enllà 1973 Amb Guillem Viladot i Joan Brossa, amb qui feu la primera exposició de poesia…

A començament del segle XX mantingué contactes amb afeccionats a la literatura que, com ell, participaven en publicacions, Jocs Florals i grups de teatre comarcals Dirigí la revista Enllà  de Molins de Rei i publicà les obres de teatre Una boira Pas de comèdia 1908 i Quan les arrels han mort Drama en tres actes i en prosa 1910 És autor de narracions, com Goig i Deslliurança Traduí Conte d’hivern de Shakespeare 1909 i collaborà amb el pseudònim Puck a les revistes Teatràlia  1908-10 i El Teatre Català  1912-17 Desapareguda aquesta última, collaborà a la secció de contes de La…

Fill d’un mercader Es doctorà en lleis a València abans del 1600, any en què es casà amb Magdalena Benlloc Fou corregidor d’advocats 1606, advocat fiscal 1616, fiscal de l’audiència 1617 i conseller d’aquesta del 1629 al 1639 com a mínim Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1602, 1606 i 1608, amb un total de nou composicions en castellà, on guanyà els primers premis Ha estat identificat amb l’autor que, sota el pseudònim de Ricardo del Turia , publicà quatre comèdies El triunfante martirio de San Vicente, La belligera española , basat en el tema de La Araucana d’Ercilla,…

El 1936 anà a França, essent seminarista, i passà la guerra civil a Mallorca Fou un dels pocs sacerdots que mantingué en la primera postguerra una actitud crítica i de defensa de la llengua i la cultura catalanes Publicà “La Veu de la Parròquia” 1948-50 i la revista popular “Ressò” 1950-52, que fou suprimida governativament Fou rector en diversos llogarets, i també a la Selva del Camp i a Salou, on exercí amb èxit una pastoral oberta, contrapuntada amb el nacionalisme Predicador i orador de masses, poeta popular, amb arrels verdaguerianes i amb rigor formal, publicà Ànima endins…

Destacà sobretot en la seva faceta poètica, en què l’ofici de poeta és concebut com un rescat d’ombres en paisatges silenciosos i freds, d’imatgeria mortuòria Cal fer-ne ressaltar, també, la contenció metafòrica i estructural, amb una reflexió sobre el fet poètic mateix, en sintonia amb les arrels simbolistes Com a poeta, publicà D’on gran desig s’engendra 1985, L’hivern remot 1987, Les ombres seduïdes 1990, Terra d’aigua 1993, premis Ausiàs March, de Gandia i Crítica Serra d’Or 1994, L’íntima realitat Antologia, 1981-1996  1998,  Solatge de sols 1999, Maregassa 2002,  Celebració…

Vida i obra Collaborà a La Veu de Catalunya des del 1895 El 1899 entrà a la redacció del diari i entre el 1910 i el 1918 en fou redactor en cap També collaborà a Lo Teatre Regional Fou un dels fundadors del setmanari Cu-cut 1902, en què exercí la crítica teatral des de la secció “A ca la Talia” amb el pseudònim Virolet Collaborà també a La Illustració Catalana , Garba  i Teatràlia , entre d’altres Dirigí la revista En Patufet  després d’Aureli Capmany Als Jocs Florals de Barcelona del 1906 guanyà la copa d’argent amb la prosa El fill de la nit i l’any següent en fou mantenidor Autor…

Inicià la seva trajectòria professional abans de la guerra civil a la redacció d’ El Matí i, l’any 1952, tornà al periodisme a la redacció d’ El Correo Catalán,  del qual fou sotsdirector i promotor de la seva modernització i catalanització Durant els anys seixanta del segle XX esdevingué un dels promotors de Migdia , projecte de diari català sota el franquisme que no pogué veure la llum Apartir del 1968, dirigí Tele-exprés i el convertí en un mitjà viu, que tractava dels problemes del país El 1976 s’incorporà a La Vanguardia , de la qual fou un dels tres directors adjunts En l’àmbit de l’…