Resultats de la cerca

Basada en fets reals, la vida atribolada de Joana E serveix per a destapar les misèries i simulacions de la societat mallorquina abans i després de la guerra Joana, filla contemplada dels Batllori, viu els seus primers vint anys amb absoluta dolcesa al costat d’uns pares liberals i en contacte amb el nucli intellectual mallorquí Un cop morts els pares, només pot escapar de l’opressió de ser una expòsita acceptant el matrimoni amb el doctor Lliborra, trenta anys més gran Però Joana descobreix l’amor amb Miquel Torelló, l’advocat del marit, de qui té un fill a qui no pot donar el seu nom El…

Es llicencià en lletres a la Universitat de Tolosa Llenguadoc i exercí de professor de llengua i de literatura francesa a Barcelona Participà de manera activa en la represa cultural de la postguerra com a redactor d’ Ariel  1947-51 i com a membre fundador, professor i director de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona 1955-63 Lector a la universitat de Glasgow 1948-50, traduí Vercors i Salinger, i feu versions franceses de poemes de Salvador Espriu i de Miquel Martí i Pol Fou redactor en cap de  Serra d’Or 1964-97 Com a poeta la seva obra és singular i allunyada de qualsevol poètica a l’ús, tot i…

Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…

Era el fill segon d’ Alfons III i de la seva muller Teresa d’Entença , però passà a ésser l’hereu en morir infant el primogènit Setmesó i malaltís en la seva infantesa, fou després home de caràcter fort i autoritari S’educà sota la cura dels aragonesos Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea , després arquebisbe de Saragossa, i Miguel de Gurrea, i cresqué entre aragonesos, puix que l’enemistat amb la madrastra Elionor de Castella i les intrigues d’aquesta el mantingueren allunyat de la cort, establerta generalment a Barcelona Pere, esdevingut rei, s’afanyà a confiscar els béns del patrimoni…