Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Ferran Martí i Camps
Literatura catalana
Novel·lista i narrador.
Sacerdot 1943 Des de jove residí a Menorca, on ocupà els càrrecs d’arxiver diocesà i de professor al seminari de Ciutadella Publicà novelles d’ambient històric menorquí— Xilografies menorquines 1965, Un campaner 1965 i El rellotge de caixa 1967— i el llibre de narracions curtes de divulgació històrica Estampes mallorquines del segle XVII 1975 Collaborà en la revista Serra d’Or i en altres publicacions locals La major part de la seva obra resta inèdita
Antoni Molins i Sirera
Literatura catalana
Poeta.
Feu estudis de filosofia i lletres i fou directiu de la Caixa d’Estalvis de Barcelona Presidí La Jove Catalunya 1871 i participà assíduament als certàmens literaris de les principals poblacions catalanes Als Jocs Florals de Barcelona guanyà un premi extraordinari 1867, amb la poesia A la immortal Girona , i dos accèssits 1870 i 1883 Collaborà amb composicions poètiques, especialment de caràcter religiós, a La Renaixença , el Calendari Català i “Lo Gai Saber”, entre altres publicacions Escriví el text de la sarsuela La fiesta de aldea
Joan Ribas i Carreras
Literatura
Poeta i dramaturg.
Collaborà amb poemes a Revista de Gerona , Gerunda i La Costa de Llevant , entre d’altres A Blanes desenvolupà una intensa activitat cívica, política i cultural Fou un dels fundadors de la Tertúlia Literària, l’Ateneu, de l’Aplec Nacionalista, d’una caixa rural i dels diaris La Selva 1906 i Sindical Participà en nombrosos Jocs Florals i certàmens poètics La seva poesia, de caràcter popular, fou recollida en part a l’aplec Poesies “Lectura Popular”, s d Com a dramaturg, és autor de Lo viudet 1904 i del quadre en un acte i en vers Lo noi de bordo 1904, escrit en collaboració amb Josep…
,
Àlex Susanna
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Poeta, crític, dietarista, editor i gestor cultural.
S’inicià amb els reculls poètics Abandonada ment 1977 i De l’home quan no hi veu 1980, de to intimista i amorós, rics en imatges Ambdós anuncien un procés de depuració intellectual i l’acostaren a la poesia de Yeats i Graves, o de Vinyoli Posteriorment, publicà Memòria del cos 1980, premi Miquel de Palol 1979, Els dies antics 1982, El darrer sol 1985 i Palau d’hivern 1987 El 1984 guanyà l’englantina d’or i el 1992 la flor natural als Jocs Florals de Barcelona Cofundador i codirector de l’editorial Columna 1985-99 i de la discogràfica Columna Música 1997-2000, ha collaborat com a crític a La…
,
Llucieta Canyà i Martí
Literatura catalana
Assagista, poeta i comediògrafa.
Vinculada a la Lli-ga Regionalista, s’ocupà de les seccions dedicades a la dona de La Veu de Catalunya i El Correo Catalán Fou coneguda sobretot per l’assaig L’etern femení 1933, obra de divulgació que, dins dels supòsits del feminisme catòlic i de la concepció tradicional de la dona, pretenia assessorar les noies en els temes relacionats amb el matrimoni i la maternitat En la mateixa línia publicà posteriorment L’etern masculí 1957, que assolí, com l’obra anterior, un gran èxit de públic També edità els llibres de poesia Mare 1929 i Caixa de núvia 1933, i escriví comèdies d’inspiració…
Jaume Cela i Ollé
Literatura catalana
Pedagogia
Escriptor i pedagog.
La seva obra s’ha orientat sobretot cap al llibre infantil i juvenil En destaquen L’estrella que volia tenir cua 1991, Un cas com un piano 1991, premi Ciutat d’Olot - Caixa de Girona de narrativa infantil i juvenil, Una història cap-i-cua 1992, El gegant panxut 1992, Xerraires impenitents 1995, premi Marià Vayreda, Hola Pep 1997, premi El Vaixell de Vapor, El cel té un problema 1997, Quin parell 1998, premi Josep M Folch i Torres 1997, Silenci al cor 1999, premi Abril, Hi ha coses que són de mal perdre 2000, Un nou horitzó 2001, Camí de tornada 2001, Els vents de la fortuna 2003, El blanc…
,
Salvador Dalí i Domènech
Cinematografia
Pintor, guionista i teòric.
Vida Fou un dels pintors més importants del segle XX i, més concretament, del surrealisme A més, fou un dels pocs artistes de les primeres avantguardes del segle XX, al costat de Marcel Duchamp o de Fernand Léger, que s’interessà pel cinema i els nous mitjans audiovisuals Entre el 1927 i el 1929 el cinema prengué una rellevància cabdal en la seva incipient teoria artística, en la qual l’objectivitat de l’aparell cinematogràfic era entesa com una nova mirada envers la realitat, que permetia instaurar unes noves concepcions antiartístiques Aquestes idees les expressà en articles com ara La…
,
Josep Francesc Ràfols i Fontanals
Arquitectura
Pintura
Tractadista d’art, arquitecte i pintor.
Vida Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior ETS de Barcelona, i n’obtingué el títol l’any 1916 presentà el projecte de la nova façana per a l’església del Sant Esperit de Terrassa Aviat deixà els projectes per exercir de professor d’ensenyament artístic 1928 i història de l’art 1930, activitats vinculades a la seva vocació de dibuixant i pintor Amb Enric C Ricart i Rafael Sala formà un grup artístic, i a Barcelona fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, a redós del qual fundà amb Josep Llorens i Artigas l’ Agrupació Courbet La primera exposició on participà l’…
, ,
Josep Melcior Prat i Solà
Literatura catalana
Política
Economia
Polític i traductor.
Estudià farmàcia i medicina a Cervera i a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona A Cadis, durant la guerra del Francès, fou secretari del Diario de las Sesiones de las Cortes 1808-14 exercí d’apotecari als Prats de Rei 1814-20 i, entre el 1820 i el 1823, fou de nou redactor al Diario de Sesiones de les corts i diputat Liberal exaltat i francmaçó, el 1823 s’exilià al Regne Unit, on visqué fins el 1833 Installat en gran part a Knaresborough, Yorkshire, traduí per encàrrec de la Societat Bíblica Britànica i Estrangera el Nou Testament 1829-31, amb la collaboració de Ramon Bussanya i Antoni…
,
Jacint Segura
Història
Erudit i historiador.
Vida i obra Estudià gramàtica, retòrica, poesia i dialèctica a Alacant i s’ordenà al convent dels dominicans de la ciutat de València Dominicà des del 1683, fou catedràtic d’arts en el convent de València i exercí diversos càrrecs docents a les cases de Llutxent, Llombai, Sogorb i Castelló de la Plana Sembla que també arribà a ensenyar a la Universitat d’Oriola, on hauria estat mestre de Josep Teixidor Vinculat al cercle de M Martí, participà de l’esperit crític i renovador dels historiadors valencians del final del XVII i començament del XVIII, tot i que no sempre l’aplicà La seva obra fou…
, ,