Àlex Susanna

Alexandre Susanna i Nadal
(Barcelona, 12 de setembre de 1957)

Àlex Susanna i Nadal

© Fototeca.cat

Poeta, crític, dietarista, editor i gestor cultural.

S’inicià amb els reculls poètics Abandonada ment (1977) i De l’home quan no hi veu (1980), de to intimista i amorós, rics en imatges. Ambdós anuncien un procés de depuració intel·lectual i l’acostaren a la poesia de Yeats i Graves, o de Vinyoli. Posteriorment publicà Memòria del cos (1980, premi Miquel de Palol 1979), Els dies antics (1982), El darrer sol (1985) i Palau d’hivern (1987). El 1984 guanyà l’englantina d’or i el 1992 la flor natural als Jocs Florals de Barcelona. 

Cofundador i codirector de l’editorial Columna (1985-99) i de la discogràfica Columna Música (1997-2000), ha col·laborat com a crític a La Vanguardia i en 1984-2001 conduí el Festival Internacional de Poesia. Ha publicat un estudi sobre la poesia de Marià Manent, i són notables les seves traduccions, especialment Monsieur Teste, de Paul Valéry (premi Crítica Serra d’Or 1981) i Quatre quartets (1984), de T.S. Eliot.

El 1990 guanyà el premi Carles Riba pel recull Les anelles dels anys. Continuà la seva trajectòria poètica amb Tres nus a les Termòpiles (1992), Boscos i ciutats (1994), Suite de Gelida (2001), Angles morts (2007), Promiscuïtat (2011), Filtracions (2016) i Dits tacats. Antologia 1987-2018 (2019). També és autor dels dietaris Quadern venecià (1989, premi Josep Pla 1988), Quadern de Fornells (1995), Quadern d’ombres (1999), Quadern dels marges (2006) i Paisatge amb figures (2019, premi Crítica Serra d’Or 2020).

Ha estat professor de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili (1982-92). La seva trajectòria en el camp de les institucions culturals és també destacable: membre de l’equip directiu fundador de l’Institut Ramon Llull (IRL) i director de l’àrea de Cultura (2002-04), director de la Fundació Caixa Catalunya (2004-09) i director de Cultura de l’Obra Social de Catalunya Caixa a la Pedrera (2009-11). L’any 2011 fou nomenat director adjunt de l’IRL i l’octubre del 2013 substituí Vicenç Villatoro a la direcció d’aquesta institució. El març del 2016 en fou rellevat, al seu torn, per Manuel Forcano, i passà a dirigir l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural fins al juliol del 2017. L’octubre del 2019 fou nomenat director de la Fundació Vila Casas (a partir del gener del 2020). Cavaller de l’orde de les Arts i les Lletres del govern francès (2008), és membre permanent de l’Acadèmia Europea de Poesia.