Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
David Cirici i Alomar
Literatura catalana
Escriptor.
Fill d' Alexandre Cirici i Pellicer , estudià filologia catalana i ha exercit com a professor de llengua i literatura catalanes Ha treballat també en el món editorial i com a guionista de televisió, tant de programes infantils Les tres bessones , Oliana Molls com per a tots els públics No passa res i Guaita què fan ara, de La Trinca Blanc o Negre etc, i collabora a la premsa diària La seva obra literària comprèn narrativa infantil i juvenil, teatre musical i novelles per al públic adult, de trames i personatges a cavall entre la quotidianitat i el fantàstic, en algunes de les…
,
Josep Maria Sala i Valldaura

Josep Maria Sala i Valldaura
© J.M. Sala-Valldaura
Literatura catalana
Poeta.
Estudià a Barcelona i fou lector d’espanyol a Salford Anglaterra Es donà a conèixer com a poeta amb un recull un xic irònic, Mitoclàstia , seguit de Tot extrem voler 1977, Camp d’esvorancs 1980, on inicia una poesia que combina el to elegíac, les provatures formals i una aspra crítica social, Reixa d’aigua 1982 i Gual de camins 1985, entorn de la idea i pràctica del viatge Ha continuat la seva trajectòria poètica amb En aquest dau del foc 1987, premi Cavall Verd de poesia, Ets arrel d’ala i de vol 1991, Seqüències i mòbils 1998, Cardiopatia 1999, Disfresses 2002, premi Crítica Serra d’Or, El…
,
Andreu Martín i Farrero
Cinematografia
literatura castellana
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià psicologia a la Universitat de Barcelona Iniciat amb guions de còmic, s’especialitzà posteriorment en una narrativa de gènere policíac i de misteri, més propera a la novella negra americana hard-boiled que no pas als models europeus Autor prolífic, es donà a conèixer com a narrador en castellà amb les novelles Aprende y calla 1979 i El señor Capone no está en casa 1979, a les quals seguiren A navajazos 1980 Prótesis 1980, portada al cinema el 1984 per Vicenç Aranda amb el títol de Fanny Pelopaja Por amor al arte 1981 Si es no es 1983, que el 1992 rebé el Deutscher Krimi Preis…
, ,
Espill de la vida religiosa
Facsímil de la darrera pàgina de l’edició de Lisboa (1541) de l’Espill de la vida religiosa.
© Fototeca.cat
Religió
Literatura catalana
Obra anònima d’espiritualitat asceticomística, publicada el 1515 a Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Malgrat que ha estat atribuïda tradicionalment a fra Miquel Comalada , del monestir de la Vall d’Hebron Barcelona de l’orde de sant Jeroni, hi ha molts indicis que permeten pensar en una autoria franciscana De fet, l’edició barcelonina consisteix en un abreujament d’una obra més extensa que devia dur pròpiament el títol d’ Espill de la vida religiosa , que cal considerar perduda L’obra finalment impresa incorpora el pròleg escrit per a l’original més extens i que és d’autor diferent del del cos del relat Una nota al final de l’imprès aclareix l’operació editorial…
,
Ramon Muntaner

Il·luminació d’un còdex del segle XIV de la Crònica de Ramon Muntaner conservada a la Biblioteca d’El Escorial. Se suposa que l’escriba de la il·luminació és Ramon Muntaner redactant la Crònica
Cronologia
Història
Militar
Historiografia catalana
Cronista, funcionari i soldat.
Vida i obra Fill de Joan Muntaner i d’una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s’albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant Acompanyà l’infant Pere a França el 1276, probablement en el seguici de Roger de Lloria, a qui fou sempre molt afecte Vers la fi de gener del 1281 era a Montpeller, potser al servei de Jaume II de Mallorca Arran de la destrucció de la seva vila natal per la invasió francesa de Felip Ardit, el juny del 1285, no tornà a Peralada A partir de l’abril del 1286, sembla anar i venir de l’estol de Roger de Lloria a…
, ,