Resultats de la cerca

Escriptor romàntic d’idees polítiques moderades i seguidor d’Antoni Aparici i Guijarro Com a periodista collaborà a El Liceo Valenciano , El Fénix  i a revistes de Madrid S’adherí molt d’hora, bé que no intensament, al moviment de la Renaixença D’entre els seus poemes en català sobresurt el premiat el 1855 en el certamen literari dedicat al quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer

Dominicà 1581, es doctorà en teologia a Tarragona 1592 Tornà a València i fou professor a la universitat És autor de diverses relacions de festes i justes poètiques celebrades a València amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort 1602, en honor del dominicà Domènec Anadon 1606 i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran 1609 És també autor de sermons, obres hagiogràfiques i de traduccions del llatí, de l’italià i del portuguès, tot en castellà

Arxiver i canonge de la seu de València Es conserven anotacions seves a les Deliberaciones modernas y notables del muy ilustre cabildo de la santa Iglesia de Valencia És autor d’una Relació del segon centenar de la canonització de sant Vicent Ferrer , breu crònica personal manuscrita —se’n conserva una còpia del s XVIII, editada recentment— de les celebracions que per aquest motiu tingueren lloc a València el 1655, tot seguint els models de la prosa tradicional catalana de l’època

Bisbe d’Urgell 1572-76 i de Barcelona 1576-98 A Barcelona continuà l’obra reformadora posttridentina protegí les fundacions d’ordes religiosos carmelitans descalços, mínims, caputxins, introduí el missal i el breviari romans, i fundà el seminari diocesà 1593 Promogué la canonització d’Oleguer i Ramon de Penyafort És autor d’un tractat sobre la confessió, el Memorial de manaments i advertències per als sacerdots Barcelona 1598 Sembla que encarregà a M A Camós la reforma de les comèdies a la diòcesi barcelonina

Fou catedràtic de jurisprudència de la Universitat de València Membre de l’Acadèmia de Sant Carles, hi llegí 1783 una oració en què aplegava notícies sobre diversos artistes valencians antics Escriví poesies, en castellà i en català, que es publicaren en la relació de les festes amb motiu de la canonització de Vicent Ferrer València 1762 Traduí Memorias de los sucesos de Valetri 1766, de Castruccio Buonamici, i, també en castellà, les obres de sant Pacià de Barcelona València 1780, traducció per a la qual es preocupà de fixar el text original

Capità d’infanteria, residí molt temps fora de Barcelona Sembla que havia estat monjo novici de la Cartoixa de Montalegre Tiana A dinou anys escriví una Historia de san Ramón de Peñafort Barcelona 1603 És autor d’una Sentencia poética per a un certamen immaculista celebrat a Barcelona el 1618, que inclou una interessant composició seva de lloança a la ciutat Barcelona 1619 Publicà també altres poemes celebrant la canonització de diversos sants sota el títol A la venida del excelentíssimo señor Duque de Alba al gobierno de este reino Nàpols 1623

També es dedicà a la pintura, predominantment a la decoració d’esglésies Publicà l’opuscle Poesies valencianes 1755, que recull composicions de circumstàncies i poesies dedicades a la commemoració del tercer centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer Algunes d’aquestes obres són interessants pels jocs retòrics que contenen sonets amb eco, romanços amb paronomàsies, rimes difícils, diccions monosillàbiques, etc Li són atribuïts, també, diversos colloquis, que foren editats sense nom d’autor, el més conegut dels quals és el Colloqui entre els gossos de la portada de Sant…

Dominicà, fou prior del convent de Perpinyà 1585 i catedràtic de teologia i rector 1586 de la Universitat de la mateixa vila Li fou encomanada la tasca del procés de canonització de Ramon de Penyafort, del qual escriví la biografia De laudabili vita 1595 Escriví el Llibre dels miracles de la santa relíquia del gloriós sant Joan Baptista 1590, on fonamenta el seu patriotisme en la impermeabilització militar i religiosa del Rosselló enfront de França, el Llibre de la translació dels màrtirs Abdó i Senén 1591 i un Epitome, en llatí, de les sentències de Pere Llombard 1595 En morir…

Deixeble d’Aparisi i Guijarro, s’especialitzà en els poemes de versos monosillàbics, entre els quals cal citar Déu i lo món 1854, corregit i augmentat el 1858 D’ideologia conservadora, es mantingué al marge de la societat Lo Rat Penat, que ell considerà massa avançada, i, atret per la temàtica històrica i religiosa, freqüentà diversos certàmens literaris, i guanyà dues vegades l’organitzat per la Societat Econòmica d’Amics del País el 1855, amb motiu del quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer, amb un poema èpic titulat Sen Vicent i el 1867, amb un de dedicat A…

Fill dels impressors Joan Mei i Jerònima Galès De molt jove dirigí la impressió de la Crònica de Ramon Muntaner feta per la seva mare 1557 i en redactà la dedicatòria S’establí, el 1577, com a impressor a Tarragona, sota la protecció de l’arquebisbe Antoni Agustí, de qui imprimí diverses obres Mort aquest, retornà a València 1588, on continuà exercint la professió Des del 1589 fou professor de prosòdia llatina de la universitat, i a partir del 1592, catedràtic des del 1604 fou, a més, catedràtic de grec És autor d’una traducció castellana, en octaves, de les Metamorfosis d’Ovidi, Del…