Resultats de la cerca

Fill de Claudi Mas i Jornet  i germà de l’enòleg Claudi Mas i Perera  Dirigí la Gaseta de Vilafranca i fou mentor del grup d’avantguarda de la revista Hèlix Militant d’Acció Catalana A la Generalitat de Catalunya fou, successivament, comissari general de banca, borsa i estalvi 1936, director general de finances 1936, director de crèdit i tresoreria 1937 i cap de la Caixa Central del Crèdit Agrícola 1937 Publicà Els valors borsaris 1932, Vilafranca del Penedès 1932, important monografia local, i Perspectiva històrica del Penedès 1935 Publicà articles a les revistes…

Doctor en teologia i beneficiat de la parròquia de Santa Coloma El 1642 fou enviat a París com a tutor dels fills del governador de Catalunya Josep de Margarit i de Biure i hi restà fins a la mort Fou abat electe de Banyoles Des del 1647 actuà com a agent de la Generalitat i del Consell de Cent de Barcelona Escriví una crònica, de gran interès, dels fets esdevinguts a Catalunya des del 1598 fins al 1649, Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rosellón y Cerdaña , inèdita es conserva a París BNP ms esp 114-116 Hi mostra grans coneixements d’astrologia, usats com a signe dels…

Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre, on impartí escriptura dramàtica, amplià estudis a Londres Royal Court, San Miniato i Pisa Sovint dirigides per ella mateixa, estrenà obres com El destí de les violetes Festival de Sitges 1995 El pensament per enemic 1996, presentada en anglès al Royal Court Theatre Upstairs de Londres El color del gos quan fuig 1996, presentada en versió castellana a Buenos Aires i Madrid Pullus , 2000, i en francès a París i Brusselles Entre chien et loup , 2000 Beats premi de Crèdit Andorrà 1999 Ciudadano qué , escrita…

Format en el teatre independent amb el grup Xaloc de Mataró, d’ençà de la seva primera obra, Computer Love 1980, es mostrà interessat per la tecnologia i la cibernètica, tema que tornà a aparèixer a Oh bit 1986, premi Ciutat d’Alcoi 1985, a Oi 1992, i a Navegants 1999, premi Crítica Serra d’Or de teatre 2000 Els camaleons també paguen premi Salvador Reynaldos 1984 inicià una altra temàtica singular, centrada en el món oníric, com a Viatge a Califòrnia 1998, premi Josep Ametller 1997 La primera estrena professional arribà amb Estrips 1989, premi Joan Santamaria 1988, i Històries d’amor 1993…

Estudià filologia catalana a la Universitat de Barcelona S’inicià en el circuit del teatre amateur els anys vuitanta L’any 1995 feu el salt a la professionalitat amb l’obra  Paraules encadenades , amb la qual guanyà el XX premi Born de teatre, el premi Crítica Serra d’Or a la millor obra en llengua catalana i el premi Butaca, atorgat per votació popular Traduïda al castellà, es presentà a Madrid, Buenos Aires, Caracas i Medellín, i fou portada al cinema Killing Words sota la direcció de Laura Mañá La seva següent obra, Dakota 1996, guanyà el premi Ignasi Iglésias 1995 i tornà a…

Es llicencià en filologia romànica i francesa a la Universitat Autònoma de Barcelona 1986, on també s’inicià en l’activitat teatral com a membre fundador de l’Aula de Teatre Amb el Teatro Fronterizo construí l’espectacle Minimmal show 1987, editat el 1992 juntament amb Miquel Górriz Els seus primers textos exploren les possibilitats formals del teatre i aborden el tema de les relacions humanes Elsa Schneider 1987, premi Ignasi Iglésias, Òpera 1988, En companyia d’abisme 1988,  L’ajudant 1988,  Tercet 1988 i  Tàlem 1989 La seva dramatúrgia es basa en l’enigma, l’ambigüitat i la indeterminació…

Ciutadà de València, de pares originaris de la Marina, era germanastre de  Vicent Esquerdo Ocupà diferents càrrecs en l’administració foral i municipal, entre d’altres, jutge de contrafurs, síndic i jurat en cap en dues ocasions El contacte amb els arxius institucionals el degué afeccionar a la història, i reuní una biblioteca important Com altres erudits i estudiosos de l’època, copià o feu copiar aquelles “memòries” que considerà interessants i algunes, tot i que no són obra seva, foren considerades fruit del seu enginy, com apunta el bibliògraf Vicent Ximeno Entre els seus treballs…

Vida i obra De pares catalans, professà com a augustinià a Saragossa el 1622 Era doctor en teologia 1639 Cap al 1635, si no abans, s’establí a Catalunya, on adquirí ràpidament gran fama com a orador sagrat El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Durant la revolta del 1640, aprofitant el clima d’exaltació religiosa, esdevingué, amb els seus sermons i els seus escrits abrandats, una figura popular, i potser gaudí d’una certa influència política fou ell qui pronuncià el sermó fúnebre a la mort de Pau Claris Rebé generoses recompenses per la seva…

Gènesi i circumstàncies de l’obra Segurament durant la seva estada a Anglaterra 1438-39, Joanot Martorell degué recollir idees i preparar materials per tal de redactar una novella cavalleresca, de la qual, en data indeterminada, donà una mena d’esbós o assaig, el Guillem de Varoïc , els episodis i les idees principals del qual foren refosos als cinquanta-vuit primers capítols del Tirant Hom pot acceptar que, com fa constar en la dedicatòria, al començament de l’any 1460, potser a precs de l’infant Ferran de Portugal, Martorell començà la redacció definitiva de la novella, que segurament…