Resultats de la cerca

Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador El 1871 passà a residir a Barcelona, des d’on, després d’integrar-se activament al renaixement literari, actuà d’enllaç cultural amb València fou soci corresponsal de Lo Rat-Penat i als Jocs Florals de l’entitat del mateix nom fou premiat per la llegenda La bala d’argent , 1879 Formà part de la redacció de la segona època de Lo Gai Saber Collaborà també en La Renaixença , La Ilustració Catalana , La Federació , El Obrero , La Solidaridad i d’altres periòdics Publicà assaigs La dona, estudi crític-filosòfic , 1880, divulgà els clàssics…

Doctorat en dret, desenvolupà diferents càrrecs a l’Ajuntament de Burjassot, i el 1952 fou nomenat secretari provincial del departament de seminaris del Movimiento L’any 1953 fou designat cronista oficial d’Almàssera, activitat des de la qual promogué la creació de l’Associació de Cronistes del Regne El 1957 es vinculà al Centre de Cultura Valenciana, i a partir d’aquest moment inicià el seu compromís i intensa tasca en favor de la cultura valenciana Intervingué en la direcció de les revistes bilingües Sicània 1958-59 i València Cultural 1960-64 En la dècada del 1990 participà en…

La major part de la seva vida la dedicà al periodisme, collaborant en diversos mitjans de comunicació escrits El Correo Catalán , La Vanguardia , Serra d’Or , Tele-exprés , Avui , etc A més, des del final de la dècada del 1960 es concretà el seu interès per la història participant en la creació de la revista Historia y Vida , fundada a Barcelona 1968, de la qual fou redactor en cap Un interès que a partir del 1972 es materialitzà en l’elaboració i publicació de diverses obres destinades fonamentalment a la divulgació històrica, basades en un interessant recull d’abundant…

Feu estudis de farmàcia a Barcelona i de belles arts a Perpinyà A més de dedicar-se amb intensitat a la creació plàstica, publicà el recull Eixam de poemes 1992 i, pòstumament, l’aplec de relats L’armariet i altres narracions 2001

Doctorat 1975 en filologia romànica per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre L’Avenç , que obtingué el premi extraordinari de doctorat i el premi Jaume Massó i Torrents d’investigació literària de l’Institut d’Estudis Catalans 1976 Fou professor de la mateixa universitat 1973-2013, on tenia encomanades matèries relatives a la teoria de la literatura en el Departament de Filologia Catalana Ha estat degà de la Facultat de Filologia 1986-88 i director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya 1993-95 Crític literari del Diari de Barcelona 1979, Hoja del Lunes 1981-82, Avui…

Publicà els seus dos primers poemaris en castellà i, a partir d’ Herbolari de silencis 1978, adoptà el català com a llengua de creació Després publicà Mediterrània 1979, premi Vila de Catarroja, Pagaràs els ous de cugul 1988, premi Ausiàs Marc de Gandia i Narcís de la memòria 2000, premi Vicent Andrés Estellés Ha traduït obres de Ronsard, Bonnefoy, Rustebues i Déguy, entre d’altres

Fill de Miquel Sayrach i Carabassa El 1904 publicà L’Idili del Poeta i el 1909 escriví L’arquitectura nova , text inèdit on el preocupava la troballa d’un “estil catalàunic” Es titulà a Barcelona el 1917 Gran gaudinià, projectà, encara estudiant, la reforma de la casa familiar a Sant Feliu de Llobregat —coneguda per la Torre dels dimonis —, en la qual sobresortien el jardí i el mur allegòric de la Creació, influïts pel parc Güell tot derruït el decenni dels seixanta Construí a Barcelona la casa Sayrach de la Diagonal 1917-18 i la veïna del carrer d’Enric Granados 1926, el…

Vida i obra Collaborà, entre altres publicacions, a La Creu del Montseny , La Renaixença , L’Avenç , Catalunya Artística  i Joventut , i dirigí la Revista Illustrada Jorba , de Manresa Es responsabilitzà de les edicions de les obres de Jacint Verdaguer Aires del Montseny 1901, i, conjuntament amb Lluís Carles Viada i Lluch, de La mellor corona 1902, un aplec pòstum de setanta-cinc poemes També participà assíduament als Jocs Florals d’arreu del territori català, on obtingué diversos premis De la seva producció, que té com a punt de partida el costumisme vuitcentista i que reflecteix el món de…

Versificador hàbil, combaté amb altres glosadors i fou popular —conegut com Un pagès de la vila d’Alaró — per les nombroses composicions en vers que circularen manuscrites, moltes inèdites, i pel poema Poesies en mallorquí sobre la creació del món, el pecat d’Adam, les misèries d’aquesta vida, i el judici final 1821, reeditat els anys 1838, 1841, 1844, 1845 i 1857, on es presenta com a J aume Omar de na Rosa

De professió enginyer industrial, va conrear bàsicament l’assaig en castellà, amb obres com els tres volums de Temas de nuestro tiempo 1973-85, i també en català El sector menyspreat , 1977 La seva obra narrativa ha quedat recollida a De la meua terra Contes, contalles i succeïts 1981 Resta inèdita la seva obra Prometeu desfermat 1984, a mig camí entre l’assaig i la creació Fou president de la Societat Castellonenca de Cultura entre el 1970 i el 1991