Resultats de la cerca

El tema de la novella són els processos inquisitorials que l’any 1691 se seguiren a Mallorca contra un grup de jueus que volien fugir de l’illa i no ho pogueren fer per culpa del mal temps A Dins del darrer blau , doncs, es narra la frustració d’un èxode cap a la llibertat i un pla de fugida aturat per la dissort d’una ventada El context històric de l’obra s’emmarca en el regne d’Espanya del final del s XVII, sota el desgovern del darrer rei de la casa d’Àustria —el vergonyant Carles II— i en una difícil conjuntura de crisi social i econòmica endèmiques barrejada amb l’actitud intolerant de l…

Desenvolupament enciclopèdic Balaguer, tot i que començà la carrerapoètica en llengua castellana Flores del alma , 1848 Junto al hogar , volum II, 1852, i que, cap al final de la seva vida, tornà a escriure-hi, si bé de manera esporàdica i complementària, realitzà el gros de la seva obra en llengua catalana i, per extensió i en un moment determinat, en llengua provençal Els primers poemes catalans els publicà en plena repressió del Bienni Progressista, i, en el fons, com un acte, alhora, de replegament i d’afirmació, el 1857 Un any després, n’aplegà, amb el títol de “Lo Trobador de…

Se n’ha conservat una tençó amb Gabriel Ferrus , on aquest darrer defensa els plets com a solució de les qüestions personals i on Maçanet propugna les lluites de bandositats, i una dansa, poema amorós i optimista en la línia de la poesia trobadoresca

Residí a sa Pobla Mallorca des que tenia un any Cursà magisteri, carrera que no exercí i collaborà a la premsa de Palma El 1965 obtingué el premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga amb la novella Les nostres amagades servituds , i, l’any següent, el Ciutat de Palma de teatre per Jo i l’absent Durant els primers anys, les seves obres, que aconseguiren els premis teatrals més prestigiosos del moment, revelen l’influx de l’expressionisme Siau benvigut 1967, Dins un gruix de vellut 1973, premi Josep Maria de Sagarra 1967 estrenada el 1972 amb el títol Facem comèdia , per la companyia de Pau…

Com a autor, ha conreat el teatre amb les obres El darrer esclat 1991, Jar 1992, La mort dins una baralla de naips 1996, premi Salvador Espriu 1995, Tempesta de neu 1996, premi SGAE 1995, Una hora de felicitat 1997, Recreo 1998, premi SGAE 1997 i 16000 pessetes 2005 També ha actuat en cinema, teatre i televisió

Vinculat al cercle erasmista barceloní de Miquel Mai, presentà, amb versos llatins, l’edició del 1502 de Galathea et Zaphira de FlorusA Nàpols 1507 estigué relacionat amb Joan Boscà i Lucio Marineo el darrer l’inclogué en el seu panegíric dels literats hispànics Amb Martí Ivarra, revisà l’edició anterior del Vocabularium de Nebrija de Gabriel Busa per a una nova publicació 1522

Vida i obra Esmentat al darrer vers de la cançó adjectivada “Le guay dolç cors a quuy s’es junct”, continguda al Cançoneret de Ripoll , tal vegada l’autor del poema Bibliografia Coll i Alentorn, Miquel Historiografia, Curial Edicions Catalanes-PAM, Barcelona 1991, p 344-345 Mussons, AM “La història del rei Pipí la filla de l’Emperador d’Alemanya” BRABLB, XLII, p 297-312 1989-1990

Prosifica, potser a través d’altres intermediaris, una vella cançó de gesta francesa ja citada per Guerau de Cabrera i Francesc Eiximenis, al capítol 496 del Terç L’estil i la llengua són directes i senzills Se’n coneixen dues versions més una de més reduïda inclosa en el Recull d’eximplis e miracles , i un fragment contingut al darrer foli del manuscrit Vega-Aguiló, que sembla independent dels anteriors

Darrer dels abats vitalicis del monestir cistercenc de Benifassà Abat des del 1531, el 1554 cessà en el càrrec arran de l’establiment pel papa d’abats triennals És autor d’un arbre genealògic dels reis de Catalunya-Aragó fins a Carles V el 1526, amb explicacions en castellà Aragonum clara insignia regum , 1541, i d’una Vita Joannis II Aragonum regis Traduí al castellà la regla de sant Benet, que fou impresa en llatí i castellà el 1543

Normalment signava com a Ceferí Clavero de Falces i Carrós Fou procurador patrimonial de la batllia de València des del 1655 Participà en certàmens poètics celebrats a València els anys 1658, 1659, 1667 i 1668 En aquest darrer presentà un romanç en català, “Pare Carbó estiga atent” València 1669 Moltes de les seves poesies es publicaren entre el 1652 i el 1669 en els preliminars de diverses edicions i en els volums miscellanis dels certàmens Sembla que escriví diverses comèdies hagiogràfiques en castellà, que foren representades