Resultats de la cerca

Es dedicà també a la pintura i a la música Publicà l’aplec de cançons L’alegre cantaire s d, amb música impresa, Versos per a cançons s d i Contes d’amor 1924 Més tard es dedicà al teatre i escriví Els caçadors furtius 1931, una tragèdia en un acte, Una venjança com n’hi ha poques 1931, una comèdia en un acte i dos quadres, a més de diverses sarsueles, de les qual ella mateixa compongué la música Estigué casada amb Santiago Rusiñol

De família d’origen provençal, traduí Mistral a l’italià Mireio , 1890 i dedicà alguns estudis a la literatura occitana com La letteratura provenzale moderna 1893, Scritti vari di letteratura provenzale moderna 1895, Antologia provenzale 1911 i  Grammatica provenzale, lingua moderna e dizionario provenzale-italiano 1914 Havent conegut la literatura catalana a través de Víctor Balaguer, traduí L’Atlàntida de Jacint Verdaguer 1916, reeditada el 1928 Dedicà alguns estudis a la literatura catalana I trovatori catalani , 1894 Pierre Michel Carbonell , 1897 i preparà una antologia d’escriptors…

Fou un pagès dotat d’una gran memòria i facilitat de versificació En quedar-se cec, a cinquanta-un anys, es dedicà a captar i a compondre versos d’inspiració popular Era conegut per Txu Terrat

En una primera etapa es dedicà, des de molt jove, a la confecció i creació de roba femenina i després se sentí atret per l’art Publicà l’obra Breda, pinzellades a tort i a dret 1948, la portada de la qual és del pintor Josep Aragay Estrenà sardanes i algunes peces escèniques a Breda El 1952 emigrà a Amèrica i s’establí a São Paulo Brasil, on es dedicà a la venda de roba i després reprengué la seva activitat de confecció de roba femenina, faceta en la qual esdevingué un creador reconegut Afeccionat a escriure, guanyà alguns premis literaris i collaborà a la revista Ressorgiment , publicada…

El 1563 professà a l’orde de Sant Domènec, a València, i hi obtingué el grau de mestre el 1592 És autor de Primera parte de la historia del bienventurado padre fray Luis Bertran compuesta en octava rima 1584, que dedicà a l’arquebisbe Juan de Ribera

Es llicencià en dret i es dedicà al periodisme Durant les dècades del 1910 i el 1920 collaborà en publicacions com La Veu de Catalunya en la qual signà crítiques teatrals amb el pseudònim Jordi Clar , Catalunya Teatral  o les sabadellenques Garba  i Diari de Sabadell , el qual dirigí Especialment interessat a escriure sobre les dones, feu diverses conferències sobre el feminisme, fou redactor de la revista Feminal 1907-17 i publicà a Un Enemic del Poble  un “Manifest a la feminitat” 1918 Dirigí les colleccions populars “La Novella Nova” i “La Novella d’Ara”, en les quals, també centrant-se en…

Exercí de sacerdot i es dedicà a l’ensenyament Publicà diversos escrits sobre temes populars mallorquins, entre els quals Taula de ditxos, frases i refrans mallorquins 1899, Diccionari de sinònims mallorquins 1899, Sopes escaldades i pancuit 1899, Agranadures, espigolades i axarnons 1899 i Nociones de Historia Sagrada 1916

Es llicencià en dret i es dedicà a la publicitat Fou un dels promotors de l’editorial Edima Poeta d’experiències molt personals, desencantat o càustic i de vegades cínic, publicà La immòbil sorpresa 1955 i La reunió del dijous 1966 Com a periodista collaborà en El Correo Catalán

Deixeble del bisbe de Girona Benet de Tocco, li dedicà una peça dramàtica en llatí amb cinc sonets catalans intercalats força maldestres L’obra s’intitula Sylva Comoedia de uita et moribus , impresa a Barcelona 1576, i va acompanyada d’un tractadet per a aprendre el calendari romài d’una breu sintaxi llatina, Epitome syntaxeos

D’origen jueu i mallorquí Estudià grec a Alcalà amb excellents mestres i a París amb un nebot de Musurus Al collegi del cardenal Lemoine fou deixeble de Lefèvre d’Étaples Passà tres anys a Anglaterra, on es relacionà amb els humanistes, que l’acolliren favorablement a causa, potser, de les recomanacions de Lluís Vives Conegué Erasme, possiblement a Bruges, el 1522, i hi mantingué correspondència en llatí El 1528 tornà a València, on, com a fervent erasmista, s’enemistà amb el rector de la universitat Joan de Salaia, fet que l’impossibilità per a fer de professor de grec i de llatí, càtedres…