Resultats de la cerca

Director del popular setmanari satíric bilingüe alacantí “El Cullerot” 1884-89 Anticlerical, sofrí denúncies i processos judicials Participà en diverses societats teatrals, escriví algunes comèdies en castellà i, en català, a més d’una narració inèdita, escriví el sainet Un defensor de Melilla 1893, que té per excusa l’actualitat de l’època

Vida i obra Començà com a autori director teatral i les seves obres Els lleons 1975 i Por 1977 foren guardonades a Ciutadella i Palma, respectivament Publicà els volums de narracions La lloriguera 1967, Diàfora 1975, Les denúncies 1976 i Bubotes 1977 i les novelles Vida i Miracles de n’Aineta dels matalassos 1977, premi Víctor Català 1976 i La senyora 1980, premi Sant Jordi 1979, obra que gira a l’entorn de la sensual i enigmàtica biografia amorosa d’un personatge femení Aquesta darrera obra, de la qual s’ha fet una versió cinematogràfica 1987, dirigida per Jordi Cadena, li valgué un…

Vida i obra D’ideologia liberal i parent d’ Antoni de ↑ Gironella , a “El Vapor” prengué partit contra el romanticisme, que concebia aleshores 1834 com una manifestació de conservadorisme, i hi publicà poemes anticarlins Ja de jove s’establí a Madrid, on el 1843 creà una societat literària per a l’edició de revistes humorístiques “La Risa”, 1843-44 “El Dómine Lucas”, 1844-46, entre d’altres, novelles i llibres divulgatius i didàctics Impulsà la novella de fulletó amb l’edició de traduccions de Sue i obres pròpies, amb explícites denúncies polítiques i socials, sota la influència de Saint-…

Vida i obra Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Saiol, protonotari de la reina Elionor i traductor del De re rustica En aquests aspectes, el padrastre influí en la seva formació i en la seva carrera administrativopolítica el 1371, molt jove, ja era notari i funcionari de la cancelleria de la dita reina En morir aquesta, el 1375, passà al servei del duc de Girona, el futur Joan I, al qual, com també a la seva muller Violant de Bar, estigué vinculat estretament durant molts anys En…

De voluntat programàtica, incorpora l’herència cubista i futurista, o més concretament, de l’ Esperit Nouveau , i les teories de Le Corbusier Des d’una posició eclèctica i amb un to provocatiu —sense radicalismes extrems, però—, s’hi denuncia el Noucentisme com a moviment mistificador del classicisme També s’hi ataca la poesia d’arrel maragalliana, l’escriptor Àngel Guimerà, o institucions, revistes i entitats com l’Orfeó Català,  La Nova Revista , Jordi o la Fundació Bernat Metge En definitiva, s’hi rebutja la cultura establerta, tant la de tradició popularista i sentimental com la d’…

Es doctorà en ciències Fou un dels més entusiastes impulsors del moviment catalanista durant el darrer quart del segle XIX Amic i collaborador d’Àngel Guimerà en diverses empreses patriòtiques, a vint anys participà en la creació de La Jove Catalunya 1870, i collaborà en el setmanari La Gramalla que amb alguns socis d’aquesta entitat —Francesc Matheu, Iu Bosch, Felip de Saleta, Isidre Reventós, Josep Thomàs i Rossend Messeguer— havien fundat 1870 El 1871, amb els mateixos amics i el suport dels membres de La Jove Catalunya, inicià la publicació de la revista quinzenal La Renaixença  Des del…

Trajectòria professional Fill d’un militar empresonat uns quants mesos el 1939 malgrat haver-se acollit a la llei Azaña en temps de la Segona República, començà a escriure a la revista Alerta, publicació lligada al SEU , mentre estudiava la carrera de filosofia i lletres, que no acabà, a la Universitat de Barcelona El 1943 s’incorporà al setmanari Destino , on la seva columna Al doblar la esquina , que publicà des del 1946, obtingué un gran ressò per les denúncies del mal estat dels serveis públics de Barcelona, i per les quals fou amonestat per les autoritats franquistes L’any 1952 obtingué…