Resultats de la cerca

Collaborà, entre d’altres, a La Revista i a La Veu de Catalunya amb diversos poemes i fou premiada en alguns certàmens poètics El 1917 s’integrà a l’entitat Nostra Parla És autora dels reculls Les hores 1918, Flor de l’amor Magnòlia perfumada 1921, Flor de l’ànima 1929 i Fugaç resplendor 1955 Un dels principals motius literaris de la seva obra és la natura i, en el darrer recull, el tema religiós La seva poesia, de factura correcta, és descriptiva i mesurada

De família acomodada, rebé una acurada educació, mantingué amistat amb Carme Karr i Víctor Català i collaborà a Feminal i a Mercurio de Barcelona Arran d’una llarga estada a la cartoixa de Valldemossa —on es relacionà amb l’arxiduc Lluís Salvador— publicà la  Guía histórico-descriptiva de Valldemosa y Miramar 1910 —illustrada pel seu fill Elvir Sans —, una de les primeres mostres del gènere a Mallorca, traduïda al francès el 1915 Publicà també una única obra literària, Valldemossines 1911, recull de narracions i descripcions paisatgístiques i històriques

Estudià història a la Universitat de Barcelona i peritatge a l’Escola Industrial de Vilanova Participà en el modernisme publicant a “Joventut” i El Poble Català , que premià amb un accèssit la seva única novella Eros-Christ 1908, relat de vaga inspiració decadentista que narra l’itinerari i les temptacions d’un intellectual traslladat de París al Pirineu aragonès El 1906 havia participat al Congrés de la Llengua Catalana Passat el modernisme, es dedicà al taller d’impressió familiar i a l’erudició històrica amb llibres com Introducción al estudio del arte del alfabeto en Cataluña 1913 o…

Doctor en ciències químiques per la Universitat de les Illes Balears UIB 1982 Des del 1986 és professor titular de química inorgànica de la UIB La seva obra poètica és marcada per la particularitat dels seus coneixements, la recerca científica i el procés de comprensió de la natura Així es dedueix fàcilment dels títols Iniciació a la Química 1977 i reeditat el 1996, Noema 1978, Llibre del mercuri 1982, Ternari 1986, De bell nou 1993, Allotropies 1996, Geometria descriptiva 1999,  Sons nets 2004,  À mon seul désir 2007 i Els noms del cervell 2013 Entre el 1977 i el 1987 edità la…

Aplega, en forma de catàleg i amb voluntat descriptiva i exhaustiva, els fulls informatius, diaris, setmanaris i revistes impresos arreu del món en llengua catalana des del 1640 fins al 1965 El primer volum comprèn les publicacions dels s XIX i XX classificades temàticament i cronològicament a partir de les diferents etapes polítiques, incloses la guerra civil i la postguerra Inclou també la premsa catalana de més pes ideològic vehiculada en castellà El segon volum recull tots els periòdics i revistes dels Països Catalans classificats per comarques, amb inclusió de la Catalunya del Nord,…

Vida i obra Es dedicà bàsicament a la geografia descriptiva de les comarques del País Valencià L’any 1922, amb la collaboració d’E Cebrián, organitzà les Joventuts Ratpenatistes Des del 1926 fins a la seva jubilació treballà en diversos organismes de l’administració de la Diputació Provincial de València Fou un dels activistes més importants de l’excursionisme valencià a través del Centre Excursionista de València i de l’associació El Palleter Des de la proclamació de la Segona República participà, de la mà de Joaquim Reig, en les campanyes d’afirmació nacionalista que promogué el Centre d’…

De jove milità en el camp liberal, en les files del republicanisme, però se n’allunyà després del 1868 i acabà formant part dels grups més conservadors de la Restauració Tingué una intensa activitat com a periodista dirigí La Campanilla  1864, El Juez de Paz  1869-72 i El Violón  1879-80 i fou collaborador de diversos periòdics, com El Cascabel ,  Las Noticias , etc Fou cantant a cafès teatre i de sarsueles, i ell mateix n’escriví i estrenà moltes en castellà, com El castillo de Bellver, o La corte de Jaime II de Mallorca 1860, l’única que publicà Posà de manifest la seva ideologia política i…

Cursà estudis al seminari de Vic, on fou ordenat sacerdot el 1948 Rector de la parròquia de Roda de Ter fins el 1950, que passà a la de Castellar del Vallès, poc després anà a l’Institut Arqueològic de Roma, on es doctorà en arqueologia cristiana i es diplomà en biblioteconomia i arxivística el 1953 Professor dels germans de La Salle i consiliari d’Acció Catòlica a Manlleu Osona del 1953 al 1956, i posteriorment a la Universitat Laboral de Tarragona, el 1961 fou nomenat canonge de la Seu de Manresa, ciutat a la qual destinà nombrosos estudis històrics i artístics, i on romangué fins a la mort…

Desenvolupament enciclopèdic La idea que l’articula és la clara consciència de ser poble, d’escriure “des del poble”, des d’un passat de renúncies i amb una identificació amb la llibertat i la rebellia Representa l’esperit i les esperances albirades en el primer postfranquisme, però és una exacta narració poètica de la història del País Valencià i una justificació detallada de l’orgull de sentir-se’n fill És un cant èpic i vital que Estellés denominà «cant general del meu País» Cal destacar en el seu conjunt referències poètiques —Neruda, Baudelaire—, musicals i pictòriques la mar, Miró, el…

Desenvolupament enciclopèdic En l’obra es recopilen composicions de diferents tipus i, malgrat que no es conforma un tot unitari, hi predomina la descripció de la natura i de la vida en el camp Es divideix en diferents seccions atenent a criteris temàtics A “Jo voldria”, hi inclou poemes on s’estableix una correlació entre temes com el de l’orfenesa, l’amor o el pas del temps i imatges del món natural “Flora humil” està format per poemes descriptius de temàtica floral les “Complantes” són elegies funeràries “Lilia” són poemes mariològics “Endreces i homenatges” conté textos més aviat…