Resultats de la cerca

De jove residí a l’Argentina i collaborà en diverses publicacions periòdiques catalanes amb articles i reportatges Destaca la seva participació a La Illustració Catalana i La Veu de Catalunya De retorn a Barcelona, el 1917 fundà  TBO , setmanari infantil en castellà de reconeguda popularitat Atesa la seva vocació periodística, la coneixença de diversos àmbits geogràfics i la fascinació pels viatges, les seves obres ofereixen agilitat d’estil i cura pel detall Destaca la publicació de narracions com De tots colors 1918, Cops de ploma 1918, El colom de Noè 1921, La…

Estudià al seminari de Vic i el 1844 entrà a la Companyia de Jesús, en la qual destacà com a orador sagrat Fou membre i president honorari 1864 del Círcol Literari de Vic Fou un dels precursors de la Renaixença Poemes seus aparegueren en algunes publicacions de l’època, com Eco de la Montaña  1965, i el 1858 Antoni de Bofarull n’inclogué quatre a Los trobadors nous una versió de La destrucció de Sennaquerib de Byron i tres d’originals, entre els quals destaca A la pàtria, després de llarga aussència Publicà una Oda a Balmes en llengua castellana 1865 Bibliografia Salarich i…

És conegut únicament com a autor del poema narratiu de caràcter amorós Una ventura Compost de 710 heptasíllabs apariats, destaca, sobretot, pel detallisme de les descripcions

Exercí de mestre Autor de manuals de gramàtica Resum d’ortografia catalana i vocabulari ortogràfic, 1931 Els pronoms febles , 1979, etc, destacà també com a poeta Poemes de vida senzilla , 1977

Exercí de sacerdot i fou consiliari de diverses associacions religioses Escriví poesia fou premiat en diferents Jocs Florals i llibres de pensament religiós i històric, entre d’altres De la seva obra destaca Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar 1931

Teixidor d’ofici Fou un poeta popular que tingué una gran facilitat versificadora i es destacà com a glosador Deixà inèdits dos tractats de tema religiós Plàtica que ensenya el camí del cel 1794 i Mètode pràctic per fer una bona confessió 1803

Vida i obra Traslladat a Olesa de Montserrat d’infant, hi desenvolupà amb molta dedicació una important tasca cultural Cursà els estudis de magisteri i comerç Fundà una acadèmia 1931 a la qual dedicà pràcticament tota la vida El 1923 publicà la primera obra poètica, Les flors de l’ànima El 1929 fou nomenat mestre en gai saber Publicà, també, dues novelles Esclavitud 1928 i Vida nova 1930 Però fou el teatre la seva més ferma vocació Collaborà al periòdic La Nau  com a crític teatral i es relacionà amb importants intellectuals de l’època De la seva producció dramàtica hom destaca…

Conegut bàsicament com a escultor, deixeble de Josep Llimona Com a autor de teatre, destaca per l’estrena i la publicació de diverses obres de caràcter popularitzant i d’intenció humorística, com El pes de la raça 1922 i La pubilla 1936, a més del poema dramàtic El flagell s d

Fundà i dirigí la revista catòlica La Creu de Catalunya 1904 Entre la seva poesia, en gran part d’inspiració religiosa i amb els trets propis de les composicions típiques de certamen, destaca Voladúries 1903 També és autor de diversos goigs Pòstumament la seva obra es recopilà en els dos volums Poesies 1927

Es destacà per la seva especialització en temes esportius i d’excursionisme Entre els seus llibres, escrits en un estil elegant, figuren Excursions pels Pirineus i pels Alps 1927, Carnet d’un esquiador 1930, El Pirineu a trossos 1958, Excursions pels Pirineus 1958, Una història d’Andorra 1960 i Unitat històrica del Pirineu 1965