Resultats de la cerca

Canongessa de Sant Agustí a Bell-lloc de Peralada, és autora d’un poema Dècimes bilingües , és a dir, de doble lectura català-castellà en lloança de Nuestra Señora del Carmen, als preliminars del Fènix català 1644 de Josep Elies ↑ Estrugós

Periodista de professió, inicià la seva producció literària amb les novelles Atzucac 1972 i La darrera tornada 1974, premi Huguet Fou inclòs en l’antologia poètica Carn fresca 1974 A continuació, publicà els poemaris Corrents de fons 1976, Senyals de vida 1980 i Igual vol dir Itàlia 1981, premi Jordi de Sant Jordi El 1981, amb la novella Àmbit perdurable , guanyà el premi Andròmina dels Octubre

És autor de diverses obres narratives de temàtica infantil, com ara Àlex & Cia, detectius 1997, L’ull de la mòmia 2000, premi Vicent Silvestre 1999, Àlex & Cia, delinqüents 2003, i de temàtica juvenil, Plom, més que plom 1993, premi Bancaixa, No em pots dir adéu 1998 i Roses negres a Kosovo 2000 Ha traduït Pena de mort 1997, de Victor Hugo, i La princesa de Babilònia 1998, de Voltaire

En narrativa breu ha publicat La coixinera Steppen 1983, premi El Brot, Quan van dir-m’ho, no m’ho creia 1985, premi Abril 1984, Ni una gota de sang xarnega 1986, premi Documenta 1985, Ni Espanya ni França, País Ita-lià 1987 i les novelles Tarda de reis tarda de crim 1984, Joc per a solitaris 1989 i La papallona misteriosa infantil, 1993 També ha guanyat el premi Arca de teatre, 1986, per Gaudeamus igitur

Vida i obra Comte d’Empúries, respongué amb un poema — A l’onrat Frederic terz vai dir — a la demanda que el 1298 havia fet Frederic III de Sicília sollicitant suports per a la seva causa per tal de fer desistir el rei Jaume II de la seva intenció d’atacar-lo si no restituïa Sicília a l’Església Aquesta situació ja havia provocat el 1293 la intervenció favorable a Frederic III d’un trobador anònim Seigner N’Enfanz, s’il vos platz Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Vida i obra Intervingué en el certamen marià del 1474 amb la composició en rims estramps Sancta dels sancts, pus sou vengudal segle , la rúbrica de la qual informa que Sentcliment era naiper, és a dir, confeccionador de naips o cartes de jugar Hom considera aquesta poesia com una octina que palesa la prolongada influència que la sextina Lo ferm voler del trobador Arnaut Daniel exercídamunt dels poetes catalans Actualment hom també li atribueix el plany que ocupa els folis 101-103 del Cançoner del Marquès de Barberà , amb el qual s’inicia el grup de poesies catalanes d’aquest…

És autor de tres composicions caracteritzades per la destacada presència de referències mitològiques Es tracta d’un maldit adreçat amb certa violència a un home el nom del qual s’amaga sota el senyal Sac de pecats , una cançó amorosa on elogia de manera elegant Isabel Suaris, dama de certa anomenada entre els poetes de l’època, com Bernat de Fenollar, i una poesia farcida, és a dir, escrita en castellà i llatí, en lloança d’una dama de la qual s’elogien les aptituds musicals Bibliografia Aramon i Serra, R 1961 “Algunes poesies bilingües en cançoners catalans” Estudis Romànics ,…

És traducció o adaptació de l’anònima Vie de Louise Deschamps ~ 1855 Presentada com una història vertadera i no com una novella, és a dir una història fingida, conté la ingenuïtat i el caràcter primari propi de la literatura de fulletó moralitzador, reforçats per les notes que acompanyen cada capítol Narra la vida exemplar d’un personatge real Louise Deschamps, 1682-1746, que passà pels estats de dona soltera, casada i vídua i patí vexacions i desgràcies diverses, semblants a les de les protagonistes de novelles sentimentals coetànies L’opció de la llengua catalana, insòlita…

Dominicà Educat a Sevilla, professà a Barcelona 1520 fou mestre en teologia 1542 Estigué als convents de Tortosa, Barcelona on fou sotsprior i conventual, Sant Onofre i Mallorca Publicà en castellà, per ordre dels seus superiors, un llibre sobre la Mare de Déu del Roser València 1549 el traduí ell mateix al català El 1549 en contractà amb Carles Amorós la impressió de mil exemplars en català, edició avui perduda la primera edició catalana coneguda és del 1556, a Barcelona Llibre de la institució, manera de dir, miracles e indulgències del Roser Fou profusament reimpresa fins a…

És, si fa no fa, el tercer volum de la trilogia anunciada el 1908, en el moment de publicar  La muntanya d’ametistes , el que havia de dedicar a la psicologia humana La seva publicació tardana, però, l’aparta lleugerament de les directrius més pròpiament noucentistes del 1908, tot i que s’acosta més als cànons de l’arbitrarisme i la pulcra artificiositat que no pas als corrents postsimbolistes dels anys vint Torna a ser un llibre extraordinàriament ordenat, amb tres parts “De pecats”, amb atenció especial als pecats capitals, tot i uns afegits en què el component pecaminós és més aviat irònic…