Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres 1927 Deixeble de J Balcells Ajudant i després encarregat de curs a la Universitat de Barcelona Professor d’història de la cultura a l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat 1930, catedràtic de llatí 1932 incorporat a l’Institut-Escola de la Generalitat en fou també el secretari El 1939 fou traslladat a Manresa, i fins el 1957 no aconseguí de tornar a Barcelona En jubilar-se 1973, era catedràtic de l’institut Milà i Fontanals Era encara estudiant quan preparà, amb el seu company Joan Petit, l’edició i la traducció dels poemes de Catul Poesies,  Fundació…

Doctor en lletres, fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat de Barcelona 1952-64 Home de saber universal, dotat d’una fina sensibilitat literària i artística, collaborà com a crític musical a Mirador i fou director literari de l’editorial Seix-Barral Però, sobretot, excellí en l’art de la docència, que exercí amb un agut sentit crític, amb una sagacitat admirable, un acusat escepticisme i una curiositat inabastable Al costat dels cursos de filologia clàssica, la seva especialitat, dictà lliçons de literatura llatina medieval i de poesia francesa Figurà al consell directiu…

Noble, senyor de la Vansa i Tudela, passà més de quaranta anys a la cort com a gentilhome de boca, fins que es retirà a Tamarit de Llitera i es dedicà al conreu de les seves terres Com a castlà d’Albelda tingué una participació activa al costat de Ferran d’Aragó i de Borja , comte de Ribagorça, en la repressió de la revolta dels ribagorçans els anys 1586-90, de la qual escriví una interessant Relación  Barcelona s d Essent diputat de la Generalitat publicà cinc discursos o comentaris sociològics circumscrits a l’àrea catalana —la qual cosa era una novetat en aquest gènere— sota…

Doctor en teologia i sacerdot, fou rector d’Andratx i de Bunyola, qualificador de la Inquisició i membre de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País 1798 Deixà inèdits estudis d’astronomia i de química, diversos discursos morals i algunes comèdies i poemes satírics, en castellà i en català

Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns a partir del 1591, amb el nom de Recogimiento hi llegí sis discursos i dinou poesies en castellà Participà amb dues composicions poètiques a les justes de Bernat Català de Valeriola ~ 1592, les quals foren durament censurades per Francesc Tàrrega També és autor d’una Apología en defensa de la astrología València 1599

Vida i obra Estudià filosofia i teologia a Tarragona Fou canonge de Tarragona, catedràtic de retòrica a la Universitat de Cervera, on coordinà el recull Poesías con que la Universidad de Cervera celebra las virtudes de nuestros reyes 1828 Feu alguns discursos acadèmics a la Universitat de Cervera, i compongué una Oda d’exaltació del govern de Ferran VII També fou canonge de Burgos Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1852  Publicà articles i opuscles sobre religió, història i educació, així com discursos acadèmics i…

Mestre en arts 1578 i catedràtic de filosofia 1588 Ingressà 1592 a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d' Industria , on llegí sis composicions poètiques en castellà, en general de tema religiós, i vuit discursos També participà amb una composició al certamen poètic dedicat a sant Vicent 1600 Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris 1586

Llicenciada 1972 en filologia catalana per la Universitat de Barcelona És autora de Marià Aguiló 1984 i La trajectòria intellectual de Maria Antònia Salvà 1991 Ha tingut cura de les obres Obra poètica de Ramon Picó i Campamar 1983, Discursos i parlaments de Ramon Picó i Campamar 1985, Obra en prosa de Marià Aguiló 1988 i La Jove Catalunya antologia 1992 Fou coordinadora de la revista Randa

Doctorat en teologia i en cànons, es llicencià en dret a Cervera, on, com a professor, inculcà als alumnes les idees liberals i constitucionals Des del 1824 residí a Barcelona, on exercí càrrecs a la Cúria i ingressà a l’orde dels hospitalers, que arribà a dirigir com a vicari general Amic de Fèlix Torres i Amat, fou poeta ocasional i, amb el pseudònim Marcio , collaborà a “El Vapor” 1833 Publicà discursos en llatí i en castellà

Advocat de la Reial Audiència, fou catedràtic de la Universitat de Lleida És autor de l’obra inèdita, en versió catalana, francesa, italiana, castellana i llatina, Discursos en cartas a la moda, versión a cinco idiomas, catalán, francés, italiano, castellano y latino con reflexiones morales y políticas D’aquesta obra, avui perduda, només se sap que l’any 1726 hi havia un manuscrit preparat per a anar a la impremta Hi ha una “Carta laudatoria” seva als preliminars de Prodigios y finezas de los santos ángeles de P Serra i Postius