Resultats de la cerca

Les Memorias són la culminació d’un llarg procés en què conflueixen materials que provenen de catàlegs diversos Bosc, Nicolás Antonio, Marcillo, Serra i Postius i altres, notes de PI de Dalmases i Ros, ampliades per Josep Finestres i recollides per Josep de Vega i Sentmenat, encara que l’aportació antiga més substanciosa fou la del repertori biobibliogràfic manuscrit de Jaume Caresmar i Josep Martí La formació concreta de les Memorias —primerament titulada Biblioteca de escritores catalanes — havia…

L’origen de les passions dramàtiques catalanes es troba en la passió medieval catalanooccitana que es conserva, en la versió més completa, en un còdex de la Biblioteca Nacional de París anomenat ms Didot s XIV En el domini lingüístic català aquesta obra és present en diverses còpies d’època medieval, però sempre en fragments molt breus S’ha especulat sobre la preexistència d’una versió catalana perduda, dela qual la passió Didot seria una traducció, però no és versemblant que pogués existir un text en vers del s XIV o anterior compost en llengua catalana De tota manera, si bé la llengua dels…

Vida i obra La publicació del seu primer recull, Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils 1984, a seixanta-tres anys, fou una revelació L’any 1987 publicà dos reculls, Aquelles cordes del vent i I encara premi Vicent Andrés Estellés, que continuaven en la línia del llibre anterior fins a formar-ne un trilogia, basada en una mateixa tècnica de monòlegs de poesia autobiogràfica i confessional, d’imatgeria molt original, de filiació avantguardista Versió original 1996 és una llarga i profunda meditació lírica sobre la guerra dels Balcans, mentre que Sorra de temps absent 1998…

Vida i obra Doctor en dret civil i canònic segons un document del 1524, essent encara estudiant de dret concorregué al certamen immaculista del 1474 amb la composició A vós, qui nou cors ha glorifficada Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Religiós, mestre en teologia, és autor del tractat Baculus clericalis, obra molt profitosa per a confessar, més encara per a bé confessar-se , seguida d’un tractat per a ben morir València, 1524, que fou reimpresa repetidament a València, Barcelona i Saragossa durant el segle XVI, en català, llatí i castellà

De família de magistrats rossellonesos, estudià a Perpinyà, a Montpeller i a l’Escola Superior de Comerç de París 1861-63 treballà amb Justí Durand fins que s’installà per compte propi Escriví primer poesies en francès, recollides en part a Poésies roussillonnaises El 1887 sortí el seu primer quadern de poesies catalanes, Oun pougnat de catalanades , que fou una revelació Fins a la seva mort publicà quinze reculls breus Cosas y altres 1888, Historis y coumedi 1888, Bestis y gen 1888, L’hourtoulana 1888, Proubem de riure 1889, Bingnas y donas 1889, Fablas y fabliots 1890, Countas de l’altra…

Es doctorà en ciències Fou un dels més entusiastes impulsors del moviment catalanista durant el darrer quart del segle XIX Amic i collaborador d’Àngel Guimerà en diverses empreses patriòtiques, a vint anys participà en la creació de La Jove Catalunya 1870, i collaborà en el setmanari La Gramalla que amb alguns socis d’aquesta entitat —Francesc Matheu, Iu Bosch, Felip de Saleta, Isidre Reventós, Josep Thomàs i Rossend Messeguer— havien fundat 1870 El 1871, amb els mateixos amics i el suport dels membres de La Jove Catalunya, inicià la publicació de la revista quinzenal La Renaixença  Des del…

Ha publicat els reculls Matèries encara 1995, Vint-i-dues capes de pintura 1998, Crònica de l’ocupant 1995, La culpa 1998, premi Vicent Andrés Estellés i Els estius 2008 A partir d’una tensió interna entre discursivitat expansiva i lirisme concentrat, la poesia de Porcar verbalitza la desolació humana en un món buit i caòtic Manté un bloc i un fotobloc a Internet sota el títol estellesià de Salms

Estudià al seminari de Tarragona i a les universitats de Comillas i Madrid Poeta de vocació tardana, bona part de la seva obra roman encara inèdita Fou mestre en gai saber i guanyà premis com el Ribas i Carreras La nit dels àngels , 1974 i el Carles Riba 1980 D’un torsimany al bosc, potser , 1981 El 2001 hom publicà Obra poètica 1 Fou inclòs en l’ Antologia de sacerdots poetes 1975

Fill de Miquel Sayrach i Carabassa El 1904 publicà L’Idili del Poeta i el 1909 escriví L’arquitectura nova , text inèdit on el preocupava la troballa d’un “estil catalàunic” Es titulà a Barcelona el 1917 Gran gaudinià, projectà, encara estudiant, la reforma de la casa familiar a Sant Feliu de Llobregat —coneguda per la Torre dels dimonis —, en la qual sobresortien el jardí i el mur allegòric de la Creació, influïts pel parc Güell tot derruït el decenni dels seixanta Construí a Barcelona la casa Sayrach de la Diagonal 1917-18 i la veïna del carrer d’Enric Granados 1926, el…