Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic De gèneres, temàtiques, influències i extensió molt diferents, les peces brossianes comparteixen una unitat d’intenció de fons, una profunda elaboració del llenguatge i una contínua exploració de velles i noves formes teatrals Escrit entre el 1945 i el 1978, aplega en sis volums la creació escènica de Brossa com un tot articulat que obre i tanca la dedicació del poeta al teatre Dues són les línies de força de la seva dramatúrgia 1 l’experimentació, de signe avantguardista, al voltant de les possibilitats del llenguatge, l’espai i el temps escènics, acompanyada d’…

Llicenciat en direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre l’any 1997, ha alternat l’escriptura de textos teatrals i guions amb la direcció escènica Es donà a conèixer amb l’estrena del seu text Mala sang 1997 Ha escrit i estrenat Petita mort 1998, Després ve la nit 2001, La dona incompleta 2001, premi Butaca de teatre i Crítica Serra d’Or 2002, El paradís oblidat 2002 i Dia de partit 2008, entre altres peces Com a director, ha dirigit Criatures , de la companyia T de Teatre 1998, Cantonada Brossa 1999, i Refugiats , de Sergi Pompermayer 2001 També ha treballat de guionista per a la ràdio…

Deixà l’ofici familiar d’argenter i es feu traductor del francès Jules Verne i Alexandre Dumas i de l’anglès al castellà S'inicià en castellà La humana sabiduría , 1857, però fins a Un poll ressuscitat 1865, peça on satiritzà la burgesia, no assolí popularitat Altres obres, totes d’una gran habilitat escènica, són Un pa com unes hòsties 1866, Reus, París i Londres 1866, Qui al cel escup 1866, en què, seguint la línia d’autors com Dumas i Scribe, tradueix les relacions amoroses en termes de dots i transaccions econòmiques Aquest component de lleu crítica social és present també…

Escriví, sovint inspirant-se en temes d’arrel popular, entremesos i peces curtes per als teatres públics i per als d’ombres xineses, almenys en part editats, anònimament o, a partir del 1862, amb les inicials del seu nom i cognoms, i, alguna vegada, amb el nom i el primer cognom Li’n són atribuïbles set, dels quals són de destacar, Don Policarpio i lo pare rapatani i la mare vanitosa , Lo casat qui tractant criades viu de coses regalades , Saragates de veïns inconseqüents , L’advocat o lo pagès que pretén plet , La promesa surrada , i, sobretot, el Sainete o Entremès dels estudiants que ixen…

Autodidacte en els seus inicis, després de ser ordenat de sacerdot fou nomenat organista de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià Perfeccionà els estudis d’harmonia i composició amb Vicenç M de Gibert i els de piano amb Mn Molera El 1917 fundà l’Orfeó Sarrianenc, que dirigí fins el 1954 Com a compositor es dedicà bàsicament al gènere de la sardana En compongué una trentena, de les quals cal destacar Flor nadalenca , Girona invicta , Dansaires Sarrianencs , Aubada de festa , Cantant a la Verge , Alegre primavera  i  Eulàlia També compongué sardanes corals, entre les quals Capvespre i La…

Vida Durant la guerra civil fou mobilitzat al front de Lleida, on inicià la seva activitat literària Acabada la guerra, buscà el mestratge de J V Foix, a través del qual feu amistat amb Joan Miró i Joan Prats, que l’iniciaren en matèria d’art modern Amb Joan Ponç, Arnau Puig, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan Josep Tharrats, creà la revista "Dau al Set" 1948, al voltant de la qual revifaren els corrents d’avantguarda en l’art i la cultura catalans de la postguerra La seva poesia i l’obra dramatúrgica no foren reconegudes fins a la publicació del volum Poesia rasa 1970, que recull la seva…

Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre, on impartí escriptura dramàtica, amplià estudis a Londres Royal Court, San Miniato i Pisa Sovint dirigides per ella mateixa, estrenà obres com El destí de les violetes Festival de Sitges 1995 El pensament per enemic 1996, presentada en anglès al Royal Court Theatre Upstairs de Londres El color del gos quan fuig 1996, presentada en versió castellana a Buenos Aires i Madrid Pullus , 2000, i en francès a París i Brusselles Entre chien et loup , 2000 Beats premi de Crèdit Andorrà 1999 Ciudadano qué , escrita…

Llicenciat en ciències econòmiques, amplià estudis a París i s’especialitzà en art dramàtic Tot i que conreà la poesia La doble espera de l’aigua i tu , 1967, premi de poesia Salvat-Papasseit 1964, la narració El cavall no és de cartó , 1973 Cinc mil metres papallona , 1975 L’avió damunt els vidres , 1981 i la novella La dona sense atributs , 1990, premi Prudenci Bertrana 1989, escrita conjuntament amb Joan Abellan, centrà la seva activitat en el teatre És autor de les obres Defensa índia de rei 1975, premi de teatre Josep Maria de Sagarra 1966, Meridians i parallels 1977, premi Josep…

Diplomat en direcció escènica per l’Institut del Teatre, on és professor Estrenà obres com El soldat i el diable 1987, El banquet 1990, Nus premi Ignasi Iglésias 1990 i premi Crítica Serra d’Or 1993, Ready-made 1992 o La ratlla dels cinquanta 2001 Ha publicat altres peces teatrals, com Al restaurant 1993, Nocturn corporal premi Ciutat d’Alcoi 1993 o L’últim dia de la creació 2001 Com a traductor ha estrenat peces de Goldoni, Čekhov, Marivaux, Dario Fo, Labiche, Hristo Boičev, Raymond Cousse, Helder Costa, Enzo Cormann, Michel Vinaver, Lionel Spycher, etc Fou guardonat amb el premi Víctor…

Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid 1968-70, de l’ Institut del Teatre  1971-80, que revitalitzà enormement, del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya  1982-88, i des del 1998, de l’ Escenari Joan Brossa   —del qual també fou cofundador, juntament amb l’illusionista Hausson , amb el qual collaborà sovint —, institució refundada el 2010 com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació i el 2018 com Escenari Joan Brossa, entitat vinculada a la Fundació Joan Brossa 1999, de…